Jaques Chirac
J

7 d'octubre de 2019

Jaume Singla

 

Un dels polítics més importants de la segona meitat del segle XX i una figura cabdal de França ha estat Jacques Chirac. Si analitzem la seva trajectòria veurem tantes diferències entre Chirac i els polítics espanyols com entre els sistemes polítics de França i això que s’anomena Espanya.

Jacques Chirac va ocupar tots els esglaons de l’administració pública francesa. Des de director general a ministre, primer ministre i president de la República i també prèviament fou alcalde de París.

El 2002 va ser reelegit president de França amb el 87% dels vots, una xifra inabastable en cap democràcia. Va ser així perquè, tot i ser de dretes, va saber aplegar els vots de la dreta, el centre i l’esquerra, perquè a l’altre costat hi havia Le Pen. Quan a Espanya s’ha donat una situació similar, totes les dretes s’han unit a l’extrema dreta per formar governs trifachitos. En canvi, l’esquerra espanyola no ha sabut posar-se d’acord per formar un govern, tot i haver guanyat les eleccions. Chirac va ser l’únic líder europeu en oposar-se a la guerra d’Iraq, plantant-li cara al trio de las Azores: Bush, Blair i Aznar, mantenint França fora de la guerra.


Sent president de la República, a Jacques Chirac li varen trobar una corruptela de la qual, quan va deixar la presidència fou jutjat i condemnat a dos anys de presó. Quin era el delicte? Quan va ser alcalde de París va tenir a vint persones treballant per al seu partit RPR (Rassemblement pour la République), però a sou de l’alcaldia de París.

La condemna va ser tot un escàndol a França i Chirac –que per altra banda ja havia fet tota la seva carrera política- es va retirar de la vida pública, acceptant el càstig judicial i preservant la dignitat de la República Francesa. Va acceptar la condemna per corrupció, tot i que personalment no s’havia enriquit, sinó que havia finançat il·legalment el seu partit.

No cal que digui que el cas Chirac no és transplantable a Espanya –ni a Catalunya- doncs aquí els finançaments il·legals i les corrupteles personals estan a l’ordre del dia. Pregunteu quants “càrrecs de confiança” té la Diputació de Barcelona pagant-los bons sous perquè treballin exclusivament per als partits. I el sistema ho troba ben normal.

A França, el president de la República té immunitat… mentre sigui president. La justícia francesa va esperar que Jacques Chirac deixés la presidència de França per jutjar-lo i condemnar-lo perquè la divisa: liberté, ègalité et fraternité és aplicable a tots els ciutadans per un igual.

Això a Espanya és impossible que passi, car el Cap d’Estat és vitalici i pot fer tot el que li roti. Ho hem vist amb la fortuna –i la mòmia- de Franco, amb la fortuna i les meuques del Campechano i ho estem veient amb les comissions del Preparao i la seva dona.
Tenir monarquia i justícia no pot ser. Si en tens una, no tens l’altra.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta