Insubmissió – Josep M. Carreras

0

Som-Escola.jpg La llei Wert d’educació representa l’atac més greu a la llengua catalana des de la democràcia i una burla a les institucions del nostre govern. Envaeix competències fins ara atribuïdes a la Generalitat i anul·la el model educatiu català, que ha estat en vigor durant trenta anys i amb uns resultats d’integració social esplèndids. Per això, tant des del camp educatiu com polític s’ha aixecat la protesta unànime –excepte, naturalment, el PP i Ciutadans- contra un projecte de llei que és una autèntica càrrega de profunditat contra el projecte de Catalunya atacant el moll de l’os de la nostra identitat: l’idioma. Fins i tot la consellera d’Educació Irene Rigau ha manifestat que no es podia acatar una llei com aquesta i el líder d’ICV Joan Herrera ja ha parlat d’insubmissió. Els altres partits polítics i les associacions de pares d’alumnes -FAPAES i FAPAC- també s’hi han mostrat frontalment contraris titllant-la de franquista, ja que suposa un retrocés que ens faria tornar a uns esquemes més propis de la dictadura que no pas d’un estat plural. Només el fet que el Ministeri sigui el qui marqui els continguts de les quatre àrees troncals i n’avaluï els resultats és ja un atemptat al sistema educatiu de Catalunya i la prova més clara de la voluntat política de “españolizar a los niños catalanes”, com no s’avergonyeixen de dir. Ara caldrà veure si aquesta oposició frontal de les institucions catalanes es queda en simples declaracions o –si volen ser conseqüents- estan disposades a anar més enllà i passar de les paraules als fets. Ja sabem per experiència quin cas en fa el govern espanyol de les protestes, encara que siguin multitudinàries i al carrer. Mai no ha mogut ni una coma d’allò que tenia decidit. La política de recentralització segueix endavant i fa el sord a qualsevol clam popular. Per més que nosaltres proclamem als quatre vents que tenim la raó, ells ataquen amb prepotència perquè saben que tenen la força; la resta són falòrnies. Per això crec que ha arribat el moment de plantar-se i dir que ja n’hi ha prou d’aquest color. Algú –el govern o el Parlament de Catalunya- hauria de prendre la iniciativa i fer-hi front si volen ser conseqüents amb les seves declaracions. Les lleis injustes no s’han de complir i més si van contra els drets de tot un poble. En aquest cas, els nostres governants, els educadors i la societat civil han de fer un acte d’insubmissió i no acatar aquesta llei. És ara que cal ser valents i passar de les paraules als fets. S’han d’acabar els servilismes si volem seguir el camí marcat sense imposicions. Ens hi juguem el nostre futur i la nostra mateixa existència com a poble. Actuacions com aquesta haurien de ser un estímul per accelerar el procés cap a la indepèndència, de manera que d’una vegada per totes ens vegem lliures d’atacs a la nostra identitat nacional i puguem decidir sense timidesa com governar-nos. Ha arribat l’hora. És ara o mai. Josep M. Carreras