Informe del Síndic de Greuges de Catalunya sobre oci nocturn i convivència ciutadana publicat el juny del 2016

23

El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, va publicar el mes de juny del 2016, un informe al voltant de l’oci nocturn i la convivència ciutadana a partir de les queixes i conflictes que arriben a la taula del Síndic.
L’informe és prou expressiu i contundent:

La utilització de la via pública amb motiu de festes majors és una pràctica habitual als municipis. De fet, es fa difícil concebre una festa major sense desfilades, actuacions diverses, activitats esportives i lúdiques, atraccions, dinars i sopars populars o concerts a l’aire lliure.

Les denúncies que rep el Síndic amb motiu de festes majors tenen a veure majoritàriament amb els concerts que es fan en horari nocturn, els quals, emparant-se en el fet que es tracta de la festa major, finalitzen a altes hores de la matinada. Són habituals els supòsits en què els concerts es fan en nits consecutives en un mateix indret, la qual cosa augmenta el malestar i la sensació d’impotència dels veïns afectats i que són directament receptors de la música. Amb caràcter general, els veïns són comprensius amb el fet que, tractant-se de la festa major, es pugui fer un concert fins a les 3 de la matinada, però ja no ho són tant quan es tracta de concerts que finalitzen a les 6 o 7 del matí, com succeeix en alguns municipis.

El Síndic s’ha pronunciat amb relació a aquest tipus de conflicte, i entén que evidentment
s’han de poder fer concerts a l’aire lliure amb motiu de festes majors, sempre que no col·lideixin frontalment amb el dret al descans, i sempre que aquests concerts es portin a terme complint totes les condicions tècniques necessàries per garantir que no se superen els límits d’immissió que estableix la normativa.

En definitiva, tant legítim és voler gaudir de la festa major com voler descansar al domicili sense interferències. Ha de ser objectiu de les administracions intentar compatibilitzar el dret al descans, i a la inviolabilitat del domicili, amb la realització d’actes festius amb motiu de la festa major. Una reducció horària d’aquestes activitats en horari nocturn i una major dispersió dels escenaris on es porten a terme els concerts, per evitar que un barri o una plaça determinada siguin els que han de suportar tota la pressió acústica, són mesures que, si bé no solucionaran del tot les molèsties, ajuden a millorar la situació.
Per analitzar aquest tipus d’activitats cal tenir present, en primer lloc, la seva regulació. Així, l’article 112 del Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives, estableix que només es poden organitzar en espais oberts espectacles públics o activitats recreatives de caràcter extraordinari que, a més de complir els requeriments d’aquesta i altres disposicions que els afectin, es trobin en una de les circumstàncies següents:

a) Se celebrin amb motiu de festes o revetlles populars o de festivals o certàmens que comptin amb una àmplia participació de la població directament afectada.
b) Se celebrin en dates o vigílies festives, dins d’horaris en què el seu impacte sigui admissible pels usos socials majoritaris.
c) Se celebrin en indrets situats a una distància necessària dels nuclis habitats, de manera que no causin molèsties perceptibles a la gent que hi viu.
Pel que fa al nombre d’activitats extraordinàries que es poden fer, l’annex I, apartat V, del
Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives, estableix, anualment, un nombre màxim de dotze espectacles o activitats recreatives. Així, la referència als dotze espectacles o activitats recreatives cal fer-la al tipus d’espectacles o d’activitats recreatives, d’acord amb la classificació prevista en l’apartat II, relativa als espectacles públics (espectacles cinematogràfics, teatrals, d’audició, musicals, culturals i tradicionals, de circ, etc.), i en l’apartat III, referent a les activitats recreatives, de l’annex I del Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives.

En aquest sentit, s’entén que la voluntat del legislador en autoritzar dotze espectacles anuals és que aquests es reparteixin durant tot l’any, i no que es concentrin tots en un espai breu de temps (per exemple, el mes d’agost) i al mateix indret. Per tant, els dotze espectacles haurien d’incloure totes les activitats extraordinàries que tenen lloc en un municipi. En definitiva, les activitats extraordinàries s’haurien de limitar al nombre màxim de dotze que estableix la normativa, i si en segons quins municipis es veu insuficient la xifra permesa, proposar una modificació normativa que permeti augmentar el nombre d’activitats extraordinàries durant un any.