Inés Lumbreras: “Al Batxillerat Tecnològic que jo vaig fer només érem dues noies en una classe de 20 alumnes”

167

Soc nascuda a Igualada i després de treballar durant uns anys a fora de la ciutat, l’any 2012 vam fundar Ecopime junt amb el Marc Sendiu. Ara formo part de la Comissió Inquieta, de la Unió Empresarial de l’Anoia. També he estat vicedegana i actualment soc Interventora del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.

Què fa Ecopime?
Fem serveis tècnics d’enginyeria i arquitectura tècnica. Això vol dir, per exemple, que quan algú vol obrir un negoci i ja té el local, nosaltres li diem què s’ha de fer per adaptar el seu local a la normativa que correspon al tipus de negoci que es vulgui obrir. Accessibilitat, compliment de normes per prevenir incendi, etc. Nosaltres també fem el projecte d’obres, el projecte d’activitat per comunicar-li a l’Ajuntament, la legalització de la instal·lació elèctrica, etc. També tenim indústries com a clients, que per exemple volen ampliar instal·lacions i nosaltres els ajudem en tot.

Què és la Comissió Inquieta de la Unió Empresarial de l’Anoia?
Som un col·lectiu de dones empresàries, directives i professionals que treballem en pro a la dona. Ho fem a través de formacions, xerrades, jornades i tot allò que creiem que pot ajudar a la dona per tal d’apoderar-la i donar-li visibilitat

La Comissió es crea el 2015. Hi ha hagut avenç en aquests quatre anys que porteu?
És difícil de valorar, però on potser més s’ha notat és en conscienciació. Ara es parla més d’abans de tot el tema de la presència de les dones en el món empresarial i directiu. Però, per exemple, va haver-hi una època en què es parlava molt de la conciliació laboral, amb horaris més raonables, però de cop i volta ja no se’n sent a parlar. Evolució real jo no n’hi veig massa, crec que estem igual que estàvem i nosaltres hem de seguir treballant per anar avançant.

Quin tipus d’accions es fan des de la Comissió Inquieta?
Es fan xerrades com la que es va fer el dimarts passat, per exemple, organitzada per la UEA i que parlava del paper de les dones en el món científic i tecnològic. També, fem formacions de lideratge, gestió d’equips, etc.

A la xerrada de dimarts es va parlar del projecte “Stem amb tu”, en què consisteix?
És un projecte encarat a estudiants d’ESO i que pretén fomentar les vocacions de les carreres tècniques i científiques, especialment entre les noies, que vegin que elles també poden accedir a aquest tipus de carreres.

En la teva experiència personal, quan vas anar a la universitat, hi havia molta diferència entre els nois i les noies que estudiàveu la carrera?
No només a la universitat, sinó que aquesta tendència ja es notava al Batxillerat. Jo vaig fer el tecnològic i érem dues noies del total de 20. Després, a la universitat, al primer curs érem 60 i només 6 noies. La carrera que jo estudiava, Electrònica Industrial, els percentatges són especialment baixos, però en el cas de Química, per exemple, el percentatge és bastant més alt.

Creus que han canviat aquests percentatges en aquests darrers anys?
Segueixen sent bastant baixos. Jo també formo part de la junta del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa i les dades ens diuen que la cosa segueix més o menys igual. De fet, al Col·legi només un 10% som col·legiades.

Impulseu alguna iniciativa des del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa?
S’estan organitzant tallers de robòtica per als nens i nenes. Aquests tallers van dirigits a alumnes d’ESO. Amb aquests tallers la idea és que coneguin aquest tipus de carreres i en el moment d’escollir el seu futur professional com a mínim que coneixen aquestes possibilitats.

Per què passa això?
Històricament se’ns ha marcat un rol a homes i dones que amb el temps hem d’anar difuminant i aconseguir que tots siguem iguals.

Has tingut mai complicació a l’hora de treballar pel fet de ser dona?
Jo personalment mai m’he trobat en la situació que algú no vulgui treballar amb mi pel fet de ser dona.

Marc Vergés