Incerteses econòmiques del període de transició

980

Els canvis d’estatus polític inevitablement generen incerteses de transició, però cal entendre que són normals, revertibles i que no tenen impacte econòmic real en l’economia de Catalunya. Catalunya disposa d’unes bases sòlides en molts terrenys que la fan molt atractiva com a centre econòmic. Una Catalunya-estat podrà implementar un marc normatiu econòmic i laboral més favorable i proper a les necessitats del teixit empresarial.

L’impacte d’aquests canvis és doncs més psicològic que real, ja que els serveis centrals, les persones i les instal·lacions no es mouen. L’impacte en la recaptació impositiva també és gairebé nul, atès que el canvi de seu social no implica necessàriament canvi de domicili fiscal i que el Govern espanyol recapta el 95% dels impostos que es tributen a Catalunya. Actualment aquestes entitats no paguen pràcticament cap impost a la Generalitat, tant sols els afecta l’impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats en la modalitat d’operacions societàries, però només per a una categoria. L’impost de societats, l’IVA i l’IRPF el continuen pagant per ara a l’Agència Tributaria Espanyola, sigui quina sigui la seva seu social.

Tampoc tenen efecte en el PIB. Un exemple il·lustratiu d’això és el cas de Caixabank: el resultat comptable d’aquesta entitat no està actualment recollit al PIB de Catalunya, sinó que ho està en el PIB dels territoris de tot Espanya en funció de la seva activitat territorial. Amb el canvi de seu social de Caixabank, el PIB de Catalunya continuarà incloent l’activitat generada per les oficines ubicades en el territori català, que com hem subratllat, no es mouen.

Per tant, el trasllat de la seu social no té efectes reals sobre l’activitat, els comptes públics ni sobre els clients de les empreses. És sobretot una operació preventiva, de comunicació i missatge polític que té mínims efectes econòmics. Cal tenir present que el cost de fer un simple canvi notarial és molt baix i per això aquests moviments responen al desig d’aquestes entitats de tenir plena cobertura legal durant el procés de transició, per després possiblement revertir-ho. En el futur aquestes empreses poden tornar a registrar el seu domicili social a Catalunya o bé crear una sucursal (establiment permanent) o una filial (societat participada per la matriu) per les seves operacions en l’Estat català.

Des de la Generalitat de Catalunya es treballarà perquè la decisió sigui tan temporal com sigui possible i també per atraure noves empreses. Es regularà també el trànsit de l’ordenament jurídic vigent al que ha d’anar creant la República, tot garantint que no es produiran buits legals, que la transició es farà de manera ordenada i gradual i amb plena seguretat jurídica. Com demostren els casos de països que han aconseguit la independència, la majoria de les seus que marxen tornen i n’arriben moltes més. No oblidem que Catalunya té ara mateix els volums d’inversió estrangera més importants de la història. Aquest és el millor indicador de la confiança empresarial en el teixit productiu i potencialitats econòmiques del nostre país. En els darrers quatre anys, quan la voluntat d’autodeterminació de Catalunya ha anat més en augment, la inversió rebuda ha superat els 3.000 M€ anuals, amb resultats excepcionals el 2015 i el 2016, al voltant dels 5.000 M€ anuals. Són els volums d’inversió estrangera més importants de la història.

Natàlia Mas Guix 

Directora general d’Anàlisi Econòmica
Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda