Després de molts anys a la cua de la renda familiar disponible, Igualada va recuperant-se a molt bon ritme pel que fa a la renda neta mitjana per càpita, un indicador econòmic que ve a representar la “riquesa” d’un territori. Quant més alta és xifra, expressada en euros, es considera més “ric” aquell territori, i a la inversa, més “pobre”.
Igualada segueix estant per damunt de la mitjana catalana en renda neta per habitant, situació que s’ha repetir des de 2016. De fet, és la 23a ciutat catalana amb millors dades, i la 6a de fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, per darrere de Sitges, Girona, Vilanova i la Geltrú, Tarragona i Esparreguera.
Així, cada igualadí té una renda neta de 13.038€, uns nou-cents euros més que dos anys enrere. La xifra és molt lluny de la ciutat més “rica” del país, Sant Cugat del Vallès, que té una xifra de 20.582 euros, i molt superior a la darrera ciutat de la llista, la gironina de Salt, amb 8.921€. És curiós que la penúltima ciutat és la costanera de Lloret de Mar (10.109€) quan Sitges, que també ho és, és la tercera del país amb 17.323€ de renda per càpita.
Les dades han estat publicades aquest dimecres per l’Instituto Nacional de Estadística espanyol, però només amb tots els municipis estatals de més de 20.000 habitants, un total de 416.
El rànquing de l’INE -nosaltres ens hem limitat a fer-lo únicament del territori català- mostra que Catalunya té 14 municipis entre els 50 espanyols amb més renda neta per habitant. Tot i això, Madrid és de llarg la comunitat que té municipis més rics, i situa als dos primers llocs Pozuelo de Alarcón i Boadilla del Monte. La comunitat madrilenya té 7 dels 10 primers municipis espanyols amb més renda.
Diferències preocupants
L’estudi de l’INE, però, evidencia diferències molt preocupants. Els veïns de la població amb major renda neta mitjana per habitant d’Espanya compten amb quatre vegades més recursos que els que habiten al municipi més humil de país…
El treball tècnic també analitza en quins sectors d’activitat es concentra la població de cada territori, atenent en aquest cas a 70 Àrees Urbanes Funcionals (AUF), conformades per cada gran ciutat i el cinturó de municipis propers que depenen laboralment de la mateixa.
Sota aquesta lupa, i amb dades de 2019, les dades apunten que les zones amb major activitat industrial són Avilés (amb un 27,3% d’ocupació en el ram), la alacantina Alcoi (23,7%) i Burgos (23, 6%). No apareix cap zona catalana.
Longevitat i natalitat
L’INE también compara l’esperança de vida dels ciutadans, i aquí també hi ha una dada curiosa. Només cinc municipis van superar els 85 anys d’edat, i tots ells són de Madrid: Pozuelo d’Alarcón, Majadahonda, Alcorcón, Las Rozas i Alcobendas. La ciutat amb més esperança de vida és La Línea de la Concepción, a Cadis, amb menys de 80 anys.
En quant a el nombre de fills per dona, la mitjana espanyola és trobava el 2019 a 1,26 però la diferència per territoris és important. A Melilla arriben a 2,17, i a Canàries són els que menys fills per mare tenen: San Cristóbal de la Laguna (0,89 fills per dona), Telde (0,95) i Les Palmes de Gran Canària (0,96).
