Igualada homenatja divendres el doctor Pere Gabarró, pioner de la cirurgia plàstica

32
Pere Gabarró convida Sir Alexander Fleming a presentar el descobriment de la penicil.lina a Barcelona. Juny 1948.

Aquest divendres Igualada retrà homenatge al doctor Pere Gabarró i Garcia (Igualada 1899 – Barcelona 1980), un dels pares de la cirurgia plàstica a Catalunya i al conjunt de l’Estat. Aquesta és una iniciativa de l’Ajuntament d’Igualada i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB).

L’acte d’aquest divendres començarà a les 18:30h amb la descoberta d’una placa a la façana de l’hospital simulat 4D Health, al Passeig Verdaguer. Posteriorment, a les 19h, al Saló de Sessions de l’Ajuntament i amb presència de l’alcalde, Marc Castells, i del president del CoMB, Jaume Padrós, tindrà lloc la conferència oberta al públic titulada Pere Gabarró i Garcia, un dels grans personatges de la medicina catalana de tots els temps, que anirà a càrrec del director de la Unitat d’Estudis Acadèmics i expresident del CoMB, Miquel Bruguera.

Una reconeguda carrera mèdica

Pere Gabarró va néixer al número 6 de la Rambla Nova d’Igualada l’1 de gener de 1899, darrer dels dotze fills d’Aleix Gabarró i Castelló i Teresa Garcia i Fossas. El pare tenia una fàbrica de naips a Igualada i la mare era germana de Jaume i Artur, els coneguts germans Garcia Fossas. Als 9 anys va quedar orfe de pare i la seva mare el va portar a Barcelona a estudiar. El 1914 va finalitzar el Batxillerat a l’Institut de Barcelona i va començar estudiar Farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1918. En paral·lel, va iniciar la carrera de Medicina el 1916, la va acabar el 1923 i, un any més tard, va entrar a formar part del Col·legi de Metges de Barcelona. El 1924 va establir la seva consulta al Passeig Sant Joan de Barcelona i el 1928 es va casar amb Josefina Viader, amb qui va tenir dues filles i un fill. Va ser professor ajudant en diferents matèries i membre de la clínica de Terapèutica Quirúrgica de l’Hospital Clínic. En aquella etapa es va interessar per la cirurgia abdominal i, a principis de la dècada de 1930, va publicar ja els seus primers treballs sobre cirurgia plàstica.

Va ser membre de Palestra, entitat catalanista de tarannà educatiu i patriòtic fundada el 1930, i de la Societat de Cirurgia de Catalunya, on va liderar la publicació en català del Butlletí de la Societat de Cirurgia de Catalunya. El seu compromís amb el
catalanisme mèdic també es va manifestar amb la seva participació com a secretari del Comitè de Recerques i Investigacions Històriques de l’Associació de Metges i
Biòlegs de Llengua Catalana i l’impuls de l’estudi de la història de la cirurgia catalana.

 

Durant la Guerra Civil va ser metge militar al bàndol republicà i va adquirir un gran coneixement quirúrgic, especialment en la restauració de la cara. Va ser representant d’Acció Catalana Republicana al Consell de Sanitat de Guerra de la Generalitat de Catalunya i, posteriorment, nomenat comandant de l’exèrcit i cap de l’equip quirúrgic. Durant la guerra va organitzar la cura dels cremats republicans de Catalunya i València. Va ser destinat al front d’Aragó, concretament a Codo, Puebla de Híjar i Barbastre i, a partir de 1938, va operar en diversos hospitals catalans, com els de Gandesa, Santa Coloma de Farners o el tren hospital que el 5 de febrer de 1939 el
portaria a l’exili.

Va fugir a França i, quinze dies després, a Anglaterra, primer a Londres i finalment a
Manchester, on va treballar tres anys amb Sir Harold Gillies, considerat el pare de la
cirurgia plàstica. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar amb el doctor Archibald
Mc Indoe, cap dels cirurgians de la Royal Air Force (RAF), curant els cremats de
l’aviació. Nomenat Senior Surgeon pel govern britànic, va dirigir durant cinc anys els
serveis de cirurgia plàstica del Baguley Emergency Hospital, del Christie Hospital i del
Holt Radium Institute. Va desenvolupar un nou tipus d’empelt de teixits, anomenat “en
tauler d’escacs” o “en segells de correus”, que va publicar al British Medical Journal i
als Proceedings of the Royal Society of Medicine. Va ser soci fundador de la British
Association of Plastic Surgeons (1946), va col·laborar amb la revista British Medical
Journal Surgery i va ser un dels fundadors del Casal Català de Londres.

El març del 1947 va tornar a Barcelona per reunir-se amb la seva dona, fills i mare. Va
rebre permís per treballar amb el doctor Joan Puig i Sureda i amb Jaume Pi i Figueras,
a l’Hospital de Sant Pau i a la Clínica Corachan. Va ser delegat de la American Society
of Plastic and Reconstructive Surgery (1950-52) i membre fundador i primer president
de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica i Estètica.

Va morir el 4 de maig del 1980 a Barcelona. L’any 1985 l’Ajuntament d’Igualada va
batejar un carrer amb el seu nom i, el 2009, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
li va dedicar l’Any Gabarró.

Un dels pares de l’escoltisme a Catalunya

Arxiu Fotogràfic. Centre Excursionista de Catalunya.

A banda del vessant purament mèdic, Pere Gabarró i Garcia va practicar activament
l’excursionisme i va ser també un dels fundadors del moviment escolta a Catalunya,
juntament amb Josep Maria Batista i Roca.

Va ser un dels promotors dels Minyons de Muntanya i membre del Centre Excursionista de Catalunya. Com a metge, va publicar escrits dirigits al públic excursionista i, el juliol de 1932 i va obrir la via Gabarró, una nova via d’accés a la Pica d’Estats per un camí diferent al clàssic del Port de Sotllo.

De fet, un dels cims que formen part del massís de la Pica d’Estats, va ser batejat com
la Punta Gabarró (3.115m).