Igualada Femení Hoquei Club Patins: l’únic club d’hoquei patins de Catalunya exclusivament femení

309

La seva descripció al compte de Twitter ja ho destaca: “tercer club de Catalunya amb més equips femenins”. És l’Igualada Femení Hoquei Club Patins i el seu president, en Jordi Besa, explica que “aquesta és una manera de visibilitzar-nos, de destacar un dels nostres punts forts”. L’Igualada Femení HCP, a més, és l’únic club exclusivament femení d’hoquei patins tant a Catalunya com a Espanya.

Si bé ara el projecte de l’hoquei femení igualadí està estabilitzat, amb una base sòlida i amb un bon estat de salut, no totes les èpoques han estat tan bones com l’actual.
L’inici de l’hoquei patins femení a Igualada es remunta a principis dels anys 90. Llavors, un grup de noies aficionades a l’hoquei patins, i enganxades pels èxits tant estatals com europeus de l’Igualada Hoquei Club, van decidir que elles també volien jugar a hoquei patins. Una d’aquestes joves era la Teresa Torrents. “Nosaltres vam començar tard, ja érem força grans, però l’hoquei femení s’iniciava en aquella època a Catalunya i nosaltres, amb l’ajuda dels nostres pares, vam decidir tirar-ho endavant”, explica Torrents. Van trucar a la porta de l’Igualada Hoquei Club per tal que s’apostés per crear un equip femení, però des del club no es va voler tirar endavant. Qui sí que va veure l’hoquei femení com una opció va ser el Club Natació Igualada, que en va crear la secció. Així doncs, aquell grup de joves que anaven a animar al pavelló de Les Comes, començaven la seva aventura al món de l’hoquei. I l’èxit va ser instantani. “Entre l’any 1993, quan es disputa el primer campionat d’Espanya, i l’any 1998, la secció d’hoquei femení del CN Igualada, guanya la competició durant set anys seguits”, explica Jordi Besa. En aquella època no era com ara, amb una lliga que durava tota la temporada, sinó que es tractava d’un campionat curt, amb els dos primers classificats de Catalunya, Astúries, Galícia i Madrid. Tot i això, el domini de les igualadines va ser abassegador. Després de no guanyar el campionat l’any 1999, el 2000 es va tornar a conquerir el que seria el setè i últim campionat espanyol que ha guanyat fins avui en dia l’hoquei patins femení d’Igualada. Més enllà d’aquests set campionats d’Espanya, cal sumar-hi 6 campionats de Catalunya. “Durant els anys 90, la secció d’hoquei patins femení del CN Igualada va ser el referent tant a nivell estatal com català”, explica Besa. A més, la base d’aquell equip, entre les quals hi havia qui va ser considerada millor jugadora del món, la Teresa Torrents, també va guanyar dos campionats del món i un altre d’Europa amb la selecció espanyola.

Després d’una dècada vinculats al Club Natació Igualada, l’any 2002 es decideix crear l’Igualada Femení Hoquei Club Patins, però el nou club ja no seguiria guanyant de la manera que s’havia fet durant pràcticament una dècada.

Vinculació amb l’Igualada Hoquei Club
Pràcticament 20 anys després de picar-hi a la porta per primera vegada, l’Igualada Hoquei Club integra l’Igualada Femení Hoquei Club Patins dins la seva estructura, però aquesta aventura conjunta només va durar 5 anys. En aquest període, les dificultats econòmiques que patia l’Igualada HC, provocades per la crisi, van deixar l’hoquei patins femení sense base i amb un primer equip amb una situació molt precària per disputar l’OK Lliga. Així doncs, després de comprovar que s’hauria de renunciar a disputar la màxima competició estatal femenina, els camins de l’hoquei masculí i femení igualadí es van tornar a separar. Així ho explica Jordi Besa, “ens van oferir possibilitat de baixar una categoria, però finalment havien de ser dues i llavors vam decidir refundar de nou el club creat el 2002. Vam lluitar el màxim per mantenir l’equip a OK Lliga però sense la base darrere ni un projecte sòlid, era difícil i la temporada 2015/2016 vam baixar a Nacional Catalana”. “Ara -afegeix Besa- aquesta categoria ens està donant aire per intentar entrar de nou a l’OK Lliga, amb un projecte molt més consolidat”. Però més enllà de la situació de l’equip de Nacional Catalana, a l’Igualada Femení HCP hi ha una obsessió per treballar bé des de la base. La Teresa Torrents es va unir al club fa un any i mig, després que li demanessin si els podia donar un cop de mà. Ella, com la Marta Soler o la Sílvia Borràs, havien format part dels primers equips de l’hoquei patins femení igualadí i ara estan implicades amb aquest nou projecte.

La Teresa, que ara és la coordinadora, explica que “quan es va tornar a començar es va haver de crear una escola de patinatge per tal de construir la base de nou”. Tot i el gran volum de clubs esportius que hi ha a la ciutat, l’hoquei té un avantatge a l’hora de captar els més petits, “patinar atrau, la seva rapidesa fa que als més petits els pugui enganxar més ràpid el nostre esport”, explica Torrents. Tant és així que des que es va refundar el club fa cinc anys i mig, s’ha passat de no tenir base a ser un club amb 7 equips i una seixantena de jugadores. “Tenim cobertes pràcticament totes les edats”, explica Torrents.

El fitxatge de Pulgui, una declaració d’intencions
Una mostra claríssima que aquest és un projecte molt seriós i que té clar els seus objectius és l’arribada de la que per molts és considerarda la millor entrenadora d’hoquei patins del món, la Maria Fernández “Pulgui”, fa un any i mig. “Després de 4 temporades i mitja com a entrenadora a Gijón, vaig creure que l’equip havia arribat on jo havia somiat i vaig pensar que era el moment de deixar-ho”, explica. A Gijón, la Pulgui va guanyar 2 Copes de la Reina, una OK Lliga femenina i es va quedar a les portes de guanyar la Copa d’Europa, ja que va caure en una final que disputaven com a amfitriones.

El canvi d’un equip de primera línia de l’hoquei patins europeu per l’Igualada l’explica ella mateixa: “Estic molt a favor de l’esport femení i el projecte de l’Igualada m’agradava molt. A més -afegeix- és el projecte d’una de les meves millors amigues, la Marta Soler, cosa que també va anar a favor de venir aquí”. Un altre dels motius per l’arribada de la Pulgui a la capital de l’Anoia és que “no volia marxar de Gijón i començar a competir amb elles l’any següent. Per mi era el millor equip del món, i ho segueix sent, i anar-me’n a un projecte semblant i enfrontar-me a elles no em venia de gust”.

Tot i això, quan se li pregunta sobre la possibilitat d’enfrontar-s’hi la temporada que ve, exclama “Ojalá!”. Això voldrà dir que l’Igualada Femení Hoquei Club Patins haurà aconseguit l’ascens a l’OK Lliga. Tant la Teresa, com el Jordi i la Pulgui tenen molt clar que aquest no és l’objectiu, però al mateix temps és un repte que fa il·lusió. “Hem d’anar pas a pas i tocar amb els patins a terra”, diu la Pulgui. També és d’aquesta opinió el president del club, que es mostra rotund, “l’objectiu no és pujar a l’OK Lliga”, però afegeix “pot ser una conseqüència del gran treball que està fent tota la gent del club, però si això no passa, no serà cap desil·lusió, no ens podem frustrar”.

Les instal·lacions, una mancança
“Als anys 80 hi havia més pistes d’hoquei que ara”, explica Jordi Besa. “A les tres que hi ha ara -Les Comes, les pistes de dalt de Les Comes i l’Escola Pia- s’hi havia de sumar el pista del Molí Nou i el velòdrom”. És per això que des de l’Igualada Femení HCP, creuen que seria convenient la construcció de, no només una nova pista d’hoquei, sinó dues. “L’hoquei patins, tant masculí com femení, està ofegat per les instal·lacions, no podem créixer més”, explica Jordi Besa.

Un record per Pere Torres
Abans d’acabar l’entrevista en Jordi Besa vol tenir un record per Pere Torres, que va morir la setmana passada. Torres havia estat president de la Federació Catalana de Patinatge entre 1982 i el 2002 i Besa creu que “si el nostre club avui en dia existeix és, en part, gràcies a ell”. Besa explica que Torres era un dirigent futurista i avançat al seu temps, “va creure molt en l’hoquei patins femení quan ningú ho feia, segurament per això l’hoquei patins femení català també és una referència a tot el món”, acaba el president del club igualadí.