Igualada analitza les addiccions al municipi, i proposa accions per a reduir-les

38

fermi_capdevila.jpg

L’Ajuntament d’Igualada, amb el suport de la Diputació de Barcelona, ha enllestit l’elaboració del Programa Comunitari de Prevenció de les Addiccions 2016-2019. Aquest és un document on es fa una diagnosi al voltant del consum de drogues i substàncies a la ciutat, s’analitzen els col·lectius sensibles, s’aborden les socioaddiccions més actuals i es conclou amb uns objectius d’acció per a minimitzar-ne els efectes. Aquest dimecres n’ha avançat els detalls el tinent d’alcalde d’Entorn Comunitari, Fermí Capdevila.

En l’elaboració hi han participat els departaments municipals de Joventut, Acció Social, Ensenyament, Esports i Salut Pública, la Policia Local i el cos de Mossos d’Esquadra, els instituts Milà i Fontanals i Joan Mercader, l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) Anoia i, per part del Consorci Sanitari de l’Anoia i l’Hospital d’Igualada, el Centre d’Atenció i Seguiment a les Addiccions (CASD), el Centre de Salut Mental Maternojuvenil (CSMIJ) i el Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA).

Edats i tipus d’addiccions
Les principals conclusions destaquen que les substàncies més consumides són l’alcohol i el tabac, seguides del cànnabis i els hiposedants. Es detecten també, tot i que en menor mesura, consums de cocaïna, èxtasi, amfetamines i al·lucinògens, entre altres. En general, el consum de drogues, tant legals com il·legals, és major entre els homes, tret del cas dels hiposedants, on la proporció de dones duplica la dels homes. Algunes dades de l’estudi, corresponents a l’any 2014, destaquen que es van atendre 294 persones amb diagnòstics actius per dependència de l’alcohol, 2.411 de tabac, 32 de cocaïna i 28 de cànnabis, opiacis, al·lucinògens o metadona. Aquests diagnòstics, però, inclouen també persones d’altres municipis de la comarca, ja que és a Igualada on tenen els seus centres de salut de referència.

Pel que fa al vessant policial de la problemàtica, l’any 2014 es van registrar a la ciutat una desena d’accidents de trànsit amb alcoholèmies positives i es van dur a terme 15 denúncies per tinença de drogues, 6 d’aquestes a menors.

Les persones amb un consum més elevat de tabac, alcohol i hiposedants són en general majors de 18 anys, mentre que el cànnabis i els al·lucinògens els consumeixen majoritàriament joves entre 15 i 17 anys. L’hàbit del botellón es destaca
també com a freqüent entre els més joves i l’edat mitjana d’inici en el consum de les diferents substàncies se situa entre els 13 i els 16 anys.

Fermí Capdevila apunta que, al marge de les dades purament estadístiques, la majoria de persones entrevistades “perceben que Igualada és una ciutat relativament tranquil·la pel que fa al consum i tràfic de drogues”. Destaca, però, que “en general es té la percepció que no es compleix la normativa legal de venda d’alcohol i tabac als menors d’edat”, que “l’estiu, la Festa Major, les Barraques i els correbars són moments freqüents per a la iniciació en el consum d’alcohol” i, allò que resulta més preocupant per al responsable d’Entorn Comunitari, és que “en general, els joves consideren que si un menor vol comprar tabac o alcohol, ho podrà fer de manera senzilla”.

Al marge de l’alcohol i les drogues, l’estudi destaca especialment la creixent preocupació del professorat dels centres escolars i instituts davant l’increment de l’ús abusiu dels telèfons mòbils i la necessitat de treballar les possibles addiccions a les pantalles.

Necessitats detectades i objectius marcats
Entre les principals mancances detectades en aquest programa es posa en relleu l’absència d’un circuit de coordinació i derivació de casos entre els diferents professionals i serveis, la necessitat d’intensificar les accions preventives adreçades a professors o pares i mares d’alumnes, el reforç dels protocols de detecció d’addiccions als centres educatius, la necessitat de dificultar la venda d’alcohol als menors i de reduir els riscos en grans esdeveniments com la Festa Major, afrontar el repte que suposen les socioaddiccions de nova aparició, la poca utilització fins ara de les xarxes socials com a via de sensibilització per als més joves i, finalment, la necessitat que el Servei de Prevenció a les Addiccions esdevingui un punt d’atenció conegut per tothom.

A partir de la radiografia feta i de les mancances identificades, el programa proposa actuacions per als propers anys en base a quatre eixos. El de Planificació i Coordinació entre els agents implicats, el de Prevenció i Educació adreçat a la comunitat educativa, les famílies i altres agents, el de Prevenció i Lleure per a treballar les pràctiques de consum en el temps lliure amb especial èmfasi en els menors d’edat i els usuaris de l’oci nocturn i, finalment, el de Prevenció i Comunitat amb accions en els àmbits de seguretat ciutadana, sanitat i mitjans de comunicació. Les mesures incloses tenen com a objectiu retardar l’edat d’inici de consum de substàncies, evitar que el consum derivi en dependència, reduir riscos i efectes sanitaris i psicosocials o detectar precoçment els màxims casos possibles i derivar-los al servei més adient.

Fermí Capdevila conclou que “amb aquest estudi tenim una radiografia molt aproximada a la realitat, coneixem les mancances i, a partir d’ara, cal que treballem coordinadament tots els actors per a conscienciar els col·lectius de risc, millorar els mecanismes de detecció i reacció i, en conclusió, mirar de reduir les addiccions”.