I el 2017? – Pere Prat

I

Quan s’intenten fer prediccions del futur s’utilitzen les explicacions del passat. És com voler conduir un vehicle mirant el retrovisor. I cal una perspectiva ampla. I més quan no s’està ni en una carretera, ni en una pista, sinó enmig del desconegut. I en els problemes que apareixen, res es pot explicar a partir d’una única causa. Hi conflueixen múltiples factors i les explicacions monocausals no serveixen.
Per exemple, abans es tenia molt en compte la climatologia. Eren temps en què aquest factor tenia incidència en l’agricultura, en el tèxtil i en les indústries extractives, fossin la llenya o el carbó. Però avui, tot i seguir tenint una certa influència, l’efecte globalització fa que el clima i la temporalitat comptin menys. Els gelats, torrons i joguines continuen tenint concentrades bona part de les vendes anyals.
Després s’han utilitzat molt opcions exclusivament monetaristes, especialment les que cerquen l’estabilitat. Però l’abús del dèficit i el malbaratament dels recursos han portat que projectes que haurien de crear riquesa s’hagin quedat sense fons de finançament. L’actuació dels bancs, l’expansió desordenada del crèdit, les restriccions excessives i les bombolles financeres s’han convertit en crisis.
Però, tampoc no ho expliquen tot. Hi ha altres factors que han modificat profundament el nostre món. Per exemple, els canvis en els transports, la digitalització i les comunicacions, que ens permeten viure realitats llunyanes i interactuar com si fossin properes. Les vendes i les produccions es fan a les Amèriques, la Índia o la Xina. Les persones emigren, van amunt i avall a la cerca de mercats, fonts de subministraments o simplement per conèixer altres cultures. I aquests moviments incideixen en els preus dels productes, en els nivells salarials i en l’ocupació. Tampoc es pot oblidar l’impacte de la despesa pública sobre la marxa de l’economia, o la derivada impositiva, que, al igual que els costos productius i les comunicacions, han determinat on s’ubiquen les noves inversions.
Tots ells s’han convertit en elements determinants d’una estructura complexa. Mai hi ha una crisi que afecti a tothom. Mentre les empreses tanquen, els advocats mercantilistes que gestionen els concursos de creditors es guanyen bé la vida. Per això hi ha qui parla d’economia quàntica de nivells superposats que fa que una mateixa cosa vagi bé o malament al mateix temps. O parts d’un tot que funcionen mentre que altres es moren i que obliguen a fer escissions i reestructuracions per mantenir allò que té vida. Eliminar el que ja és mort per revitalitzar el que té possibilitats de créixer. És l’economia de la destrucció creativa. Com en la vida natural que per aconseguir una collita cal sembrar llavors que per fructificar han de morin primer.
Ara molts asseguren que estem en un canvi d’etapa. L’inici d’un nou cicle llarg. Mentre les ones curtes són de vuit anys més o menys, les llargues són de tres-cents. Per això quan es parla de la depreciació de l’euro, de la baixada del preu del petroli, de la “Quantitative Easing” del BCE, de les taxes d’interès molt baixos, del pla Junker d’inversions, de l’ascensió de forces polítiques com Syritza o Podemos, del terrorisme intransigent i de com disminuir els dèficits públics a France o Itàlia, estem parlant del curt termini. De mirar la roda. Però quan Natixis, un banc amb serveis financers molt especialitzats i amb un gabinet d’estudis molt potent, es pregunta si el 2017 pot ser l’any del Grand Crash que deixaria petit el dels anys vint, ens hem de preguntar si serà l’oficialització del gran canvi. El que havia predit l’economista Niño Becerra. Perquè ara les recances dels experts són: Què passarà quan torni a pujar el preu del petroli? Hi haurà una reacció dels inversors petroliers amb una demanda a la baixa i una capacitat a reabsorbir-se i modificar l’equilibri de les reserves actuals? Quines seran les reaccions quan pugi del preu del diner i la inflació?. Hi haurà una crisi política i social? Mirar el passat no ajuda. Estem davant d’un situació desconeguda. Molts estudien teories diverses. Potser el 2017 sigui un any de conjuncions. Però del que no hi ha dubte és que ja estem en un nou cicle.
Pere Prat