I aquí ho deixo!
I

25 d'abril de 2019

Jaume Singla

 

Aquesta setmana, enmig d’una campanya electoral, on tots els partits “estatals” en lloc de propostes per millorar la vida dels ciutadans, es dediquen a desqualificar-se i a amenaçar Catalunya amb tota mena de mesures legals, em venia de gust parlar de llibres.

Com que només comento els llibres que ja he llegit i ens trobem al bell mig d’un judici més fals que un bitllet de tres euros i mig, parlaria de llibres que han escrit els presos polítics o els seus advocats. Crec que en tots els casos es tracta de lectures molt adients per a aquestes dates.

Escrits de presó d’en Joaquim Forn, es tracta d’un dietari sincer, honest i escrit sense filtres, on assistim al procés d’aclimatació a la dura vida carcerària per part d’una persona de l’àmbit intel·lectual i de gestió pública, que mai s’havia imaginat que podria ingressar algun dia en una presó.

A Esperança i llibertat, Raül Romeva reflexiona en primera persona del que significa trobar-se a la presó, analitza la situació política i fa algunes propostes en la línia de la necessitat del diàleg i de l’eixamplament de la base independentista.
Del Jo acuso de Benet Salellas ja en vaig parlar abans de començar la farsa del Suprem i he de constatar que el que deia en Salellas, s’està complint fil per randa.

El darrer que he llegit és Y ahí lo dejo de l’inefable –i brillantíssim- advocat Gonzalo Boye. És un dietari on explica les maniobres jurídiques que han portat al ridícul internacional més absolut al jutge Llarena. Està tan ben explicat que a Boye no li cal dir els perquè de cada decisió, ja que “la batalla legal internacional encara no s’ha acabat” i, amb bon criteri no vol donar pistes a l’enemic. (Dic enemic i no adversari, perquè la justícia espanyola s’ha convertit en el pitjor enemic de Catalunya).

Arribats a aquest punt he de tornar a parlar de la campanya electoral. De les mentides de la campanya. La dreta, l’extrema dreta i el feixisme unionista està acusant a Pedro Sánchez de tenir un pacte secret per a indultar als presos polítics catalans.

Aquesta hipòtesi és absolutament falsa. Tot i que legalment li correspondria al president del govern la capacitat d’indultar, en el cas dels presos polítics catalans –i bascos- aquesta és una atribució que s’ha quedat en exclusiva Felip VI, el qual, igual que va fer el seu antecessor Felip V, vol anular les lleis de Catalunya.

Tota l’estructura jeràrquica de la Justicia Española (oxímoron) està condicionada per la figura del Cap d’Estat que en la inauguració solemne del “Año Judicial” va dir que “todo el derecho espanyol, se basa en la defensa de la unidad de España”. És la decisió més antidemocràtica i anticonstitucional que s’ha vist a Europa.
Felip VI mai indultarà Els presos polítics catalans… i els catalans mai perdonarem les decisions dels jutges al seu dictat.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta