JUAN MANUEL LINARES MARTÍN
Vaig néixer a Cambrils, el poble de la Costa Daurada, al 1960. Encara recordo, en aquells anys d’infantesa, que les seves platges eren quasi buides i silencioses a ple estiu, cosa que avui és molt difícil d’imaginar. També vaig viure uns anys a Terrassa, fins l’any 1977 en que vaig arribar a Igualada, amb disset anys. A nivell personal, m’encanta la naturalesa i sobre tot, la música. Sempre he tocat la guitarra, tot i que al meu aire. Treballo a l’Institut Milà i Fontanals des de l’any 1984, i en sóc director des del 1996. He tingut el plaer de veure i esser part activa en el canvi d’imatge i percepció social d’uns estudis, la Formació Professional, que per diferents raons, sempre havien estat considerats una mica “alternatius”, per no dir “de segon nivell”. Avui, el Milà no s’assembla a aquell institut que vaig conèixer fa trenta-cinc anys, i s’ha convertit en un centre de referència a Catalunya, a l’alçada dels millors. I la Formació Professional que es fa avui també ha millorat moltíssim, i és la principal via d’inserció laboral. Cada any rebem al centre al voltant de tres-centes demandes “directes” de professionals titulats. Això és fantàstic.
La notícia que m’agradaria llegir a La Veu de l’Anoia i Veuanoia.cat és…
Que s’aprova un projecte d’ampliació de les instal·lacions del Milà, per garantir que cap alumne candidat a un Cicle Formatiu es quedi sense matrícula.
