CARMEL·LA PLANELL
Nascuda a Barcelona el 1956. Visc infantesa i joventut a Igualada, i resideixo durant trenta anys a Barcelona; retornant a Igualada amb el meu fill, al 2002. Com a filòloga i historiadora, sóc professora d’Institut (Generalitat de Catalunya) al llarg d’unes quatre dècades; un treball compartit amb publicacions sobre Biografies de dones i Geografia de viatges presents molt de temps a tota la premsa local i comarcal, a més de l’AFC i Ràdio Igualada.
Un extens arxiu de Fotografia d’arquitectures em convida a exposar a Igualada i altres sales, passant pel Palau de la Virreina. Recentment, el meu treball periodístic i fotogràfic se centra en temes culturals, històrics i geogràfics d’Igualada i comarca; àdhuc un ferm compromís amb entitats de casa nostra. Endemés, una llarga trajectòria vindicativa d’uns drets igualitaris entre dones i homes em posiciona encara al peu del canó -ara, al costat de l’ADPC- per a guanyar la definitiva batalla de la igualtat i trencar tots els sostres de vidre.
La notícia que m’agradaria llegir a La Veu de l’Anoia i Veuanoia.cat és…
Si bé no me’n sé estar de desitjar que, per a les pròximes eleccions municipals, els diferents partits sumessin projectes en positiu; no hauria de ser una quimera que tots coincidissin en aquest punt que, com a ciutadana, em reservo el dret a exigir: que se li retorni l’autèntic i quotidià batec veïnal a la nostra ciutat vella. No des de l’àmbit comercial, hostaler o festiu que ja regalen una ocasional vitalitat, sinó des d’un veritable pla d’adequació i repoblació del casc antic, i per extensió del barri del Rec; avui, pràcticament orfes de veïnatge arran de la proliferació de pisos inhabitats o finques abandonades. La vertadera ànima d’una ciutat resideix en la palpitació diària de la seva ciutadania; contràriament l’amenaça de defunció urbana està servida.
