Homilia de mossèn Xavier Bisbal per avui diumenge

H

Sóc Xavier Bisbal, rector de les parròquies de Santa Maria i de la Sagrada Família d’Igualada, juntament amb Mossèn Eduard, així com prior del Sant Crist. També acompanyo espiritualment a Maians, Castellfollit del Boix i Grevalosa. Delegat de mitjans de comunicació social de la diòcesi i professor de teologia moral de l’Institut de Ciències Religioses de Vic. En l’enllaç adjunt podeu veure l’homilia que he preparat per aquest diumenge.

“Bé la setmana passada va ser molt intensa. Jo era d’exercicis espirituals a Girona, però just arribar-hi ja vaig rebre la primícia de “La Veu” que hi havia cinc casos a l’Hospital d’Igualada. Em vaig inquietar. Durant els exercicis m’anaven arribant notícies cada cop més preocupants, la primera mort per COV19, el brot a Igualada, l’habilitament d’una planta aïllada a l’Hospital. Vaig dormir molt poc aquells dies. Amb els rectors vam decidir en aquell moment de prendre mesures per mantenir el culte públic però respectant les indicacions de la Generalitat. No superaríem un terç de l’aforament per això vam tancar les esglésies petites (Fàtima, Montserrat, Carmelites, Hospital, etc.) i concentràvem el culte a les esglésies grans, afegint més  misses si fes falta. Va arribar el confinament d’Igualada, vaig sortir corrent de Girona amb por de no entrar. Però vaig passar. A partir de llavors i amb el decret de l’estat d’alarma, la majoria de les diòcesis han suspès la missa pública (amb fidels) i tots la fem privadament, a casa o a l’església amb la porta tancada. Sincerament, la meva experiència és que treballem més que mai: truco malalts, persones soles, atenc a gent angoixada. Mossèn Eduard transmet en “streaming” la missa des de Santa Maria cada vespre. Jo he creat un grup de whatssap de feligresos de la Sagrada Família, ja som 257. Hi escric només jo i els hi envio una carta de suport cada matí (si hi ha persones que s’hi volen afegir que em truquin a la parròquia amb tota llibertat). Em mantinc a la rectoria, preocupat però seré. Treballem d’una manera diferent, però jo, almenys, em sento més útil que mai”.

“Aquesta és molt bona pregunta. Fa més d’un any vaig escriure una reflexió sobre l’epidèmia de grip que va tenir lloc l’any 1918. A Igualada, amb 11.000 habitants van morir 180 persones. 50 milions a tot el món. I llegint les cròniques de l’època me n’adono que interpretaven aquella pandèmia com un castic diví. És comprensible.  Tanmateix jo vaig fer aquesta reflexió: donar sentit al mal, a una epidèmia ho excedeix tot. Tots, tant els creients com els no creients, hem de defugir de respostes simplistes al misteri. Estem en un món racionalista i ens costa de veure el misteri, no com allò absurd o sense-sentit, sinó com allò que excedeix la nostra capacitat d’entendre i de racionalitzar. No podem donar respostes fàcils a preguntes que ens superen. La fe cristiana dona una resposta, no és amb discursos ni amb explicacions simplistes. És una resposta existencial. De confiança, de fe. Que tot té un Sentit que no podem captar i que donarà resposta als nostres “sense-sentits”. No puc explicar el sense-sentit que estem vivint ara però confio en un Sentit més gran que porta la història. La resposta és una Persona que va sofrir, va morir i va ressuscitar. Molts ara viuen el seu ‘Divendres Sant’, el dia de la passió, sofriment i mort particular. Desitgem que per ells arribi la Pasqua. Per tots nosaltres. Això és en el crec i em consola, mirar a la Creu -i a tantes creus aquests dies- i creure que no és el final. És veritat, podem treure Déu, però tampoc així arreglem res. I me n’adono que inclús, en aquestes situacions tan difícils, els éssers humans canviem, ens n’adonem de les coses importants a la vida i traiem el millor de nosaltres”.

“El Bisbe ha dit que podem fer cerimònies amb només els familiars més íntims, al Cementiri, Tanatori o a la porta de l’església. Al Tanatori les normes també les posa l’empresa Funerària i estem en contacte i fent cas també a les seves indicacions”.

“Sí, tot i que no soc el capellà de l’Hospital. Amb proteccions extremes com un sanitari més. Tanmateix, en algun hospital no s’hi pot anar perquè ja escasseja el material sanitari. Hi ha igualadins aïllats a hospitals fora de la nostra zona de confinament. Diria als creients malalts a l’Hospital que preguin, que encara que no puguem arribar físicament al costat, Déu és més gran. El desig sincer de confessar, combregar i de rebre la unció ja és més que suficient”.

“Si. El telèfon de les tres parròquies d’Igualada (Santa Maria, Sagrada Família i Soledat: 933800040; 938030427 i 938030528) està obert per a tothom qui vulgui consol, desfogar-se, parlar o consell. També hi ha aquest grup de whatssap de feligresos en que envio jo una carta cada matí. Jo sóc present a facebook i twitter (instagram encara no) i com dic Mn.Eduard transmet en streaming la missa des de l’altar major de Santa Maria, als peus del Sant Crist, cada dia a les 20h. Jo intentaré un vídeo amb l’homilia o la missa completa dominical”.

Ara mateix entenc que ningú es pot casar, fer comunions o batejar. S’aplaça per més endavant o es respecten els dies reservats que té cada u? Amb quin criteri aniràs fent les celebracions que han quedat sense fer?

“No certament. Ja tinc anul·lades unes bodes d’or, una boda i un bateig. Depèn de com vagi avançant la situació. A partir de maig és l’època forta d’aquestes celebracions familiars. Ho haurem d’organitzar de nou”.

“Féu cas de les indicacions de les autoritats sanitàries. No estigueu pendents de les notícies a cada moment. Intenteu objectivar cada situació, a vegades hi ha gent que es pensa que té COV19 i no en té cap símptoma. No oblidem que en la majoria de casos que s’agafi serà lleu. I que derrotarem aquest virus, encara que costarà. Hem d’intentar que el sacrifici sigui el més baix possible, per això cal ser disciplinats. En els casos greus, donem tot l’amor, tot el “carinyo” possible als malalts. Encara que sigui per telèfon. Sé que és difícil però ara és un moment de treure lo millor que tenim a dins. Jo vaig decidir tocar cada dia a les 20h totes les campanes de la parròquia de la Sagrada Família, juntament amb l’aplaudiment als sanitaris, per homenatjar-los i per donar ànims, esperança i solidaritat a les famílies confinades a casa”.