Passejant pels carrers d’Igualada -i suposo que pels de la majoria de municipis anoiencs- hom pot trobar-hi la calma del temps de vacances amb la majoria d’establiments tancats. Sota aquesta calma hi ha el que en termes mariners en diuen mar de fons. Problemes que no es veuen perque són per dessota, però que existeixen i més aviat que tard apareixeran. Moltes de les botigues i petites empreses que avui són tancades per vacances ja no tornaran a obrir el mes de setembre perque els seus esforçats propietaris s’han cansat de lluitar contra la crisi, contra els impostos i contra el corrent. Acabarem l’any amb una munió de locals, de bons locals comercials, buits i amb centenars de treballadors del comerç a l’atur i de propietaris jubilats o prejubilats. I això que passa a Igualada també es dóna en altres poblacions de Catalunya, que veu com dia a dia va perdent el seu comerç tradicional que és molt definitori del caràcter català. Poc a poc s’aniran quedant buits els espais comercials dels centres de les ciutats. Que passarà aleshores? Doncs que els espais els aniran omplint les multinacionals i les franquícies, que trobaran els locals a preus baixos i, amb una dependència jove i malpagada, ens vendran productes d’ínfima qualitat fabricats a l’Orient o a l’Àfrica més propera. Des de fa gairebé un any no són pas “los hombres de negro” els que marquen la pauta econòmica de l’Estat Espanyol, sinó els “hombres de azul”, de blau del PP, que fidels al seu ideari ultraliberal treballen per a desmuntar el comerç tradicional, que dóna caràcter a les ciutats i identitat als seus barris. A la botigueta de la cantonada o al comerciant de sempre, quan un parroquià passava per un moment de debilitat econòmica, sempre hi podia trobar una venda a terminis o fiar el menjar de tot un mes. Vés-hi ara i digues-li a una pobra caixera d’una gran àrea comercial que ja li pagaràs els pantalons que necessites quan cobris el teu primer sou o que la mare ja pagarà les mongetes del sopar, el divendres quan el pare cobri el jornal! Estem tips de reconéixer el paper que juguen els comerciants i els botiguers dels centres dels pobles i ciutats, però a l’hora de la veritat la majoria prefereix anar a una gran àrea comercial -on invariablement compren més coses de les que en realitat necessiten- que acudir a la botiga de sempre. El govern del PP, a més, acaba de pujar els impostos que han de pagar els autònoms i petits empresaris que, juntament amb l’augment de l’IVA, els acaba de desmotivar, perque no hi ha res que desmotivi més que sentir-se sol en la lluita diària. El progrés, contra el que diuen alguns, no és fer les botigues més grans, més lluminoses i amb la música més alta, sinò en l’atenció personalitzada, en l’ajut al que desconeix un producte, en posar-se al lloc del consumidor… en definitiva el comerç de rostre humà. Els “hombres de azul” del PP volen convertir el comerç de Catalunya en uns grans shopping center on el gran capital pugui anar munyint les economies domèstiques. El ministre d’Hisenda ens amenaçava amb los hombres de negro, peró a mi em fan més por els hombres de azul. Jaume Singla
