Ja fa uns anys que l’inici de l’Anolia es fa coincidir amb la Nigth Glow, que es celebrarà aquest dissabte, 13 de juliol. La nit en què els globus s’il·luminen es tanca amb grans concerts de música que omplen el Parc Central d’Igualada. Aquest any, els primers a pujar a l’escenari seran els igualadins JoKB, que presentaran les cançons del seu últim disc, Ohana. I després d’ells, qui farà ballar a petits i grans serà un dels grups de referència del panorama musical català. Oques Grasses arriba a Igualada per presentar el seu últim disc, Fans del Sol, llençat el passat mes de febrer. Enmig d’una gira que va començar el febrer i que segur que s’allargarà molts mesos, hem parlat amb el baixista del grup, Guillem Realp, que ens fa un repàs a la trajectòria del grup i explica com està funcionant el nou disc.
Un cop entrats al mes de juliol, deu ser un no parar de concerts fins a final d’agost com a mínim, no?
Sí, i tant! Ara justament aquesta època d’estiu és quan hi ha el gruix més fort de concerts. Va ser cap el febrer, amb la sortida del nou disc, que vam començar la gira, però ara és quan no parem. Els primers mesos els hem aprofitat per fer concerts a Londres i Gal·les, a més d’altres concerts fora de Catalunya.
Quina és la vostra sensació quan sortiu a tocar fora de Catalunya?
Depèn del concert, això. Per exemple, en aquest de Londres, en què hi ha una gran comunitat catalana, l’ambient és molt maco, perquè tenen una il·lusió especial d’escoltar a grups de casa seva i crec que els fa sentir una mica com si fossin aquí a Catalunya. Per altra banda, també hem fet concerts a fora en què ningú ens coneixia. Alguns festivals a la Bretanya francesa o als Estats Units ens ha passat això, però al mateix temps, quan veus que la gent sintonitza i balla ens recorda la sensació de quan començàvem. Més enllà de les lletres, també podem transmetre a través de la posada en escena, el xou que muntem.
La vostra música transmet molt bon rotllo, música que ve molt de gust escoltar a l’estiu, no?
En el fons és música i toquem en moltes Festes Majors, és cert. Però també hem tocat en teatres o altres espais que no són tant de Festa Major.
Teniu ganes de tornar als escenaris després d’un any sense fer gira?
Des de l’any 2012 que havíem anat enllaçant una gira darrere de l’altra sense parar, només fent una aturada pels mesos d’hivern i prou. Sempre dèiem que tindríem temps per fer el disc i el final sempre l’acabàvem fent a pinyó amb dos mesos i tornàvem a la carretera. Així que l’any passat ens vam asseure i vam decidir que sí, que havíem de parar un any seriosament i així hem pogut fer el disc amb tranquil·litat. Això ens ha permès mirar-lo i remirar-lo i això és un regal i un privilegi.
L’aturada d’un any ens ha anat bé per tal de no cremar-nos a nosaltres mateixos. Després d’uns quants anys fent el mateix teníem la sensació que ens havíem de renovar una mica i aquesta aturada ens ha anat perfecte.
Vau treure el disc al febrer, quines són les sensacions que tens? Com te’n parla la gent?
La resposta ha estat flipant. Com que feia temps que estàvem desconnectats suposo que la gent també tenia ganes de nosaltres. La gent ha sintonitzat molt amb el disc i estem flipant. Mirar a Spotify i veure que totes les cançons superen el mig milió de reproduccions i n’hi ha tres que superen el milió et fa pensar “Déu n’hi do!” En els altres discs no vam arribar tan ràpid a aquesta quantitat de reproduccions, així que suposo que és un símptoma de què a la gent li ha agradat moltíssim.
És el disc de la consolidació d’Oques Grasses aquest Fans del Sol?
Sí que potser noto que amb aquest hem fet un boom, que potser ens coneixen més. Però al final crec que cada disc era el què tocava pel moment en què estàvem com a grup. És tot un procés. Després de començar i treure el primer disc, a la gent li va entrar i vam estar tot l’estiu fent concerts. Després, el segon, era un pas més, com una prolongació del primer i en què vam estar tres anys fent gira sense parar. I el mateix després amb el tercer. Crec que hem anat fent a poc a poc, gradualment. La línia ha estat ascendent i això sempre és bo.
L’estil d’Oques Grasses és totalment reconeixible, quan escoltes una cançó vostra la reconeixes pràcticament a l’instant.
Crec que sí i això és molt guai. Tenir aquesta personalitat costa d’aconseguir i a mi m’agraden els grups amb aquesta manera d’entendre la música.
Com són els inicis d’Oques Grasses?
Som un grup en què tots som d’Osona. Abans d’Oques Grasses cadascú havia tingut també el seu grupet i així ens vam anar coneixent entre tots. El Josep Montero anava pel seu compte i anava tocant per bars i convidava a altres músics perquè toquessin amb ell. I un dia parlant amb ell vam dir que hauríem de gravar alguna cosa, que ell tenia temes que estaven molt bé. Així que ens vam ajuntar amb uns músics que tenien estudis, vam fer quatre bolos, vam entrar a gravar a l’estudi i fins aquí. L’aventura d’Oques Grasses comença el 2012.
Ara comentaves que el grup també està format amb músics que estan formats a l’ESMUC. Li aporta una cosa diferent?
Com més coneixement tinguem entre tots millor. A més, la combinació és molt bona, perquè els que tenen estudis t’ensenyen moltes coses, i nosaltres hi aportem unes coses que l’estudi no te’l dona. Així que la simbiosi és perfecta. Hi ha moments que ells ens diuen que una nota no sona tan bé en un lloc i després nosaltres, en canvi, de vegades sortim de la norma i fem la patilla.
Txarango, Obeses, Oques Grasses… Tots tres grups de renom a Catalunya i sortits de la zona d’Osona i Ripollès. Teniu algun secret especial en aquestes terres?
No sé què deu tenir, la boira potser (riu). Aquí a Vic, amb el Mercat de Música Viva crec que des de ben petits que hem mamat la música. Hem normaliltzat la música des de ben petits. Fa molt temps havia sentit que algú havia considerat aquesta zona com el “Liverpool català”, el lloc d’on surten els grups. Però en realitat si t’hi pares a pensar veus que surten grups de tot arreu i que aquí a Osona se’n coneguin alguns més jo crec que és casualitat. Abans no n’hi havia tants. Els Pets, Lax’n Busto, Buhos són de la zona de Tarragona. La cosa està més dispersa del que creiem. Però sí, que hi hagi tants grups aquí a Osona mola perquè ens coneixem tots i si ens trobem per festivals o en concerts sempre acabem recordant els nostres inicis tocant en locals ben petits.
És un bon moment per la música catalana ara mateix.
Ara ho és, sí. Però crec que sempre han anat sortint grups bons i en continuaran sortint. És bo que vagi havent-hi renovació en aquest sentit.
Heu tocat anteriorment a Igualada?
Sí, sí. Ja vam tocar en una altra ocasió a l’Anòlia. També havíem tocat a Òdena, La Llacuna. Hem vingut més d’una vegada per la comarca. Sé que aquesta vegada també toquem dins del Festival de globus i em sembla divertit. Això sí, és una llàstima perquè nosaltres venim a treballar i no podem estar molt pendents de tot el què es fa al voltant però sempre m’ha semblat xulo tot això dels globus.
