El curs passat va engegar-se un nou institut púbic a Igualada, l’Institut Badia i Margarit, i un dels primers projectes en què ens vam involucrar va ser la campanya Un origami, un euro, promoguda per la Mútua General de Catalunya.
El curs passat érem 60 alumnes i vam fer 199 grues. Vam vehiculitzar el treball a partir de la matèria Cultura i Valors Ètics que impartim en anglès i així, a banda de complementar les xerrades de La Marató de TV3, vam treballar el vocabulari específic de papiroflèxia en anglès (Fold, unfold, inside, outside, edges…).
Enguany, ja amb 120 alumnes al centre, no vam dubtar en cap moment a inscriure’ns al repte Senbazuru -fer mil grues de paper-. Tocaven 9 grues per alumne i, per tant, vam pensar que era totalment assequible. Llavors vam repetir el mateix que el curs passat: articular el treball a partir de la matèria de Cultura i Valors Ètics en anglès, però de seguida vam veure que els alumnes estaven molt engrescats amb les grues i en feien fins i tot a l’hora del pati. Llavors se’ns va acudir que mil grues eren moltes grues i que calia aprofitar aquesta emoció dels alumnes per treballar conceptes matemàtics:
– Mesurament de l’espai on podia anar un mural tant gran (10 x 2 metres).
– Dibuixant i mesurant les 100 caselles que havia de tenir el mural (20 x 10 cm). Amb això vam utilitzar diferents instruments de mesura i geometria (cinta mètrica, roda mètrica, regles, escaires…).
– Treball dels conceptes com paral·lelisme i perpendicularitat en la realització de l’engraellat.
– Coneixement del nombres primers i nombres quadrats perfectes. A cada tipus de nombre li hem assignat un color diferent.
Ha estat un treball cooperatiu en què han participat els 120 alumnes del centre col·laborant en la plasmació final del projecte plàstic. S’ha pogut treballar la solidaritat i han pogut adonar-se que hi ha moltes maneres de col·laborar amb La Marató de TV3, i que no només és fent aportacions econòmiques. Tots els alumnes han enganxat grues en el mural i és una tasca del BiM, i no de cap curs en particular.
Fins i tot, hi ha hagut alumnes que s’han convertit en “mestres” ensenyant a altres companys i professors a construir les grues.
Els alumnes han sentit una gran satisfacció en el moment que hem pogut dir: HEM ACABAT EL SENBAZURU! Tots han aportat el seu granet de sorra a aquest gran projecte.
Així doncs, enguany, a banda de ser solidaris, treballar la papiroflèxia -que sembla fàcil, però no per a tothom ho és i pesem que és un treball que cal potenciar a les escoles i a casa-, aprendre vocabulari específic en anglès, també hem treballat els nombres primers i els quadrats perfectes. Tot, gràcies a la campanya Un origami, un euro.
Però això no és tot, a l’octubre vam celebrar dos actes de lliurament de grues a dos centres d’Igualada per a la gent gran: la Residència Pare Vilaseca i el Centre de Dia del Barri Montserrat. Allà, a banda de donar una grua a cada avi i àvia, vam aprofitar per explicar-los la història de l’origen de les grues i un conte especial per a la gent gran -Sempre t’estimaré- i interpretar diferents cançons amb diferents instruments: teclat, guitarres, flautes i violins. Ara doncs, al treball de plàstica, anglès i matemàtiques, hi havíem incorporat el treball de música i el de llengua.
En resum, la campanya Un origami, un euro està lligada a la història del nostre institut, en forma part i ens acompanya en el nostre camí de solidaritat i aprenentatge.
I amb els dos actes semblava que havíem tancat el projecte Senbazuro, però no:
1r. Un grup d’alumnes està fent grues miniatura i les estan fent com a penjolls i arracades. Els beneficis que obtenen amb la venda, van destinats a abaratir les colònies de final de curs.
2n Vam llegir que hi havia un concurs d’aparadors amb motiu de La Mostra d’Igualada i ens hi vam animar. Vam proposar a la botiga Mc Born de muntar-los l’aparador per a la Mostra i 4 alumnes van tenir la idea de fer-ho recollint la idea de les grues: vam transportar el mural de les grues a la botiga i vam fer grues gegants, una de les quals, unint pòsters de La Mostra i vam muntar l’aparador. També van pensar amb el Riduan, el nostre artista del blanc i negre, que va copiar el quadre de La Mostra amb carbonet.
L’aparador de la Mostra ha estat una experiència molt bonica perquè ens ha permès donar continuïtat i donar a conèixer una idea que ens agrada molt: la de regalar i desitjar salut i felicitat i, a més, fer-ho col.laborant en projectes de la nostra ciutat, Igualada.
