Gerard Parcerisas, alcalde dels Hostalets de Pierola: “Quan s’acabi la vida útil de l’abocador, qualsevol ampliació haurà de ser referendada pel poble”

483

Marc Vergés

Gerard Parcerisas (ERC) és l’alcalde dels Hostalets de Pierola des del passat mes de juny. En campanya electoral es va haver d’enfrontar al seu germà Jordi Parcerisas, que encapçalava la candidatura de Junts, i ara comparteixen el govern del municipi. Amb en Gerard, l’alcalde, hem parlat d’aquests primers mesos al capdavant dels Hostalets de Pierola.

Comencem amb una anècdota. Com és enfrontar-se a les eleccions amb el teu germà i ara compartir govern amb ell?
La gent, suposo que mig en broma, durant la campanya ens deia si ja ho teníem tot pactat de casa per fer fora al govern socialista. Evidentment que no va ser així. Al final, el projecte de poble entre Junts i nosaltres és tan similar que va ser molt fàcil posar-nos d’acord.

Quin és el balanç que feu d’aquests primers mesos al govern dels Hostalets?
Sempre dic que encara estem en fase d’exploració i no vull fer un balanç real fins que haguem fet un any. De moment hem aconseguit coses molt importants i la principal és que ens hagin atorgat la condició d’Institut-Escola.

A partir del proper curs, doncs, els joves del municipi ja podran anar a l’Institut sense moure’s del poble?
Sí, a partir del setembre. Començarem amb 1r d’ESO i fins arribar a 4t d’aquí a quatre anys. No esperàvem aconseguir la condició d’Institut-Escola tan aviat, ho esperàvem més per a finals de mandat.
També s’ha de dir que hi ha una feina de l’antic govern i que les negociacions que hem continuat ara nosaltres sempre han estat amb la regidora de Sumem que en l’antic mandat estava al càrrec dels temes d’ensenyament. En les reunions amb la Generalitat no només hi anàvem els regidors del govern, sinó també de l’oposició. En projectes troncals de poble crec que hem de comptar amb ells i anar tots a una.

El PSC portava 8 anys al govern dels Hostalets. Quina és la relació amb ells actualment?
Considero que fan una tasca d’oposició molt normal, la que els toca fer. Però, a més, nosaltres com a govern comptem amb ells, tenim la mà estesa, per aquells temes troncals, ja que si hi ha consens crec que és molt millor.

Va ser fàcil la formació del govern?
El pacte natural de model de poble amb els companys de Junts és bastant similar, així que va ser força senzill posar-nos d’acord. Com a forces independentistes ens sentíem també molt més còmodes. Ara bé, tenim en compte que la representació de Sumem és molt important i no tenim cap intenció d’aïllar-los.

Un cop aconseguit l’Institut-Escola, quin és el repte més gran que us plantegeu?
Una de les meves principals preocupacions, i una de les coses que més atenció hi paro és en imaginar el model de poble que volem tenir el dia que ja no tinguem l’abocador.
Ara mateix, la meitat del pressupost dels Hostalets és gràcies o per culpa, com acostumo a dir jo, d’aquest abocador i de l’Ecoparc.
Són instal·lacions que no duraran per sempre i actualment l’Ajuntament està estructurat en base als ingressos que ens aporten. Entenc que els ingressos de l’abocador haurien de ser extraordinaris i destinar-los a coses extraordinàries, però ara mateix van a despesa ordinària. Així que el dia que, d’aquí a 5 o 10 anys, quan sigui, l’abocador no hi sigui, tindrem un problema.

Teniu càlculs de quina és la vida útil d’aquest abocador?
Penso que ara mateix ja superem el 70% de la vida d’aquest abocador. Jo soc crític amb tots aquests anys en què no s’ha fet res per preveure què fem el dia que l’abocador no hi sigui. Si mirem a llarg termini veiem que la situació no és idíl·lica, ans el contrari. Crec que és bastant qüestionable com s’han gestionat el que jo crec que haurien d’haver estat uns recursos extraordinaris des d’un principi.

I com us l’imagineu el futur econòmic, doncs? Quins projectes s’haurien d’impulsar?
Volem deixar-ho tot preparat perquè les empreses puguin venir quan vulguin el polígon del Mas d’en Pi, que està a tocar de l’A-2. N’hem de millorar l’accés per carretera, el clavegueram, l’enllumenat, etc. És el polígon de l’Anoia que està més a prop de Barcelona i hem de garantir una alternativa a l’abocador. Hem d’activar aquest polígon sí o sí.

Tornant a l’abocador. Quina és la posició del govern municipal actualment. S’accepta que hi sigui?
Ara mateix hi ha una ampliació que garanteix que la vida útil estimada d’aquest abocador és de cinc anys més. La posició del govern, tant d’ERC com de Junts, és que a partir d’aquí, qualsevol ampliació ha de ser referendada pel poble. Nosaltres ens posarem a favor d’ampliar-lo si el poble ho vol i si no ho vol ens hi posicionarem en contra.

Quan seria aquesta consulta a la ciutadania?
La nostra intenció és fer-la a finals d’aquest any 2020.

I en aquest referèndum, quina seria la posició del seu partit, d’Esquerra?
Esquerra, històricament, sempre ens hem mostrat en contra d’aquest tipus d’instal·lació. Ara bé, amb la dependència que tenim de l’abocador, també s’ha de dir que som presos d’aquesta situació.
Si ara diguéssim, hipotèticament, que demà tanquem l’abocador, això seria insostenible. Com a ERC volem explicar la situació i començar a preveure quina seria la situació l’endemà de tancar l’abocador, per ser solvents com qualsevol altre poble.
Ara mateix, si demà tanqués l’abocador, nosaltres hem de tancar la persiana i apretar a córrer.

Quins ingressos aporta l’abocador?
Rebem un % per cada tona que hi entra. L’any 2019 van ser més de 3 milions d’euros, que era gairebé la meitat del pressupost dels Hostalets.

Recentment, al País Basc, hi ha hagut dos morts en un abocador. Us preocupa la seguretat?
No conec la situació exacte del País Basc, però crec que el símil és evident. La nostra postura i la meva com alcalde i regidor de Medi Ambient, és la voluntat de ser molt més exigent amb l’empresa explotadora del què ho hem estat fins ara.
Hem tornat a donar la importància que li toca a les Comissions de Seguiment i Control.
Juntament amb la UPC, hem instal·lat uns captadors de compostos volàtils. Volíem que l’estudi el fes un òrgan independent, avalat per tots els actors que formen part d’aquest conflicte. Volem que aquest estudi ens digui si el què respirem és nociu, no és nociu però emet olors, etc.

Com són les relacions amb Masquefa?
Encara hi ha algun contenciós per part de l’Ajuntament de Masquefa. Ells creuen que nosaltres en som els grans beneficiats d’aquest abocador, perquè en tenim els beneficis econòmics, però quan tot això s’acabi, nosaltres tindrem tota la merda.
Ara mateix, l’ambient amb Masquefa és millor, ens podem asseure a parlar.

Canviant de tema, quin és el projecte del vostre govern amb Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica (CRIP)?
Per nosaltres el Pau és clau. En l’escenari del camí i evolució de tota l’espècie humana, ell hi figura. Hem de ser capaços de posar Els Hostalets al mapa perquè atregui turisme i diversificar les fonts d’ingressos. En aquest sentit, el Pau hi té un paper clau.
Al mateix temps, sabem que no podem presumir del jaciment perquè just al costat hi ha l’abocador. Torna a ser el mateix que abans, el Pau el vam trobar gràcies o per culpa de l’abocador. Ara mateix, qualsevol palada que es fa en l’ampliació de l’abocador es fa amb la supervisió d’un tècnic de l’Institut Català de Paleontologia. Quan detecta que hi ha alguan cosa de ser susceptible de ser un fòssil, l’excavació es para i es recuperen les restes.

Ara mateix, per tant, el jaciment es dedica més a l’estudi que al turisme?
Pel què fa el jaciment sí. És per això que hem de donar molta importància al CRIP per començar a créixer turísticament. I aprofitar-nos també de l’enoturisme de la DO Penedès que tenim a tocar, les vistes a Montserrat, etc. Tot això lligat amb el Pau, i creient-nos-ho, ha de servir per augmentar el turisme.

En diverses poblacions de l’Anoia hi ha força preocupació per la seguretat, ja que hi ha hagut força robatoris. És un tema que us preocupa a vosaltres?
Recentment van tenir una conversa amb els Mossos i ens van dir que, amb els números a la mà, nosaltres (i toquem fusta) quedàvem bastant el marge d’aquest problema. De tant en tant hi ha robatoris, com a tot arreu, però no amb la densitat que n’hi ha hagut en altres llocs.

Si parlem d’infraestructures, son necessàries millores a la B-224?
És evident. En els darrers dos anys, per exemple, hi ha hagut un punt determinat d’aquesta carretera on hi han mort cinc persones i sempre amb circumstàncies de pluja, amb vehicles que pujaven de Masquefa cap a Piera i sempre al mateix revolt.

Pel que fa al Quart Cinturó, en teniu cap notícia com a Ajuntament?
Ens interessa molt a nosaltres, perquè pràcticament limitaria amb el nostre municipi. Ara bé, depèn de l’Estat, i no en sabem res.
Per altra banda, recentment m’he reunit amb els alcaldes d’Esparreguera i d’Abrera i hem parlat de millorar la carretera B-231 entre Els Hostalets i Esparreguera. Ho podríem fer amb una aportació econòmica que faria l’empresa explotadora de l’Ecoparc. Ara hem de veure com fem aquesta millora.

A vegades hi ha un cert punt d’aïllament de la zona que anomenem Anoia Sud. Com creus que podria millorar?
Fa poc ens vàrem reunir amb la Unió Empresarial de l’Anoia per parlar d’aquests temes. Nosaltres no tenim cap artèria principal que uns uneixi amb la Conca d’Òdena i Igualada. Altres zones tenen l’A-2 o la C-15. Aquí a l’Anoia Sud anem amb les mateixes carreteres des de fa anys, passant pel centre de Piera, el pas a nivell de Vallbona d’Anoia, etc. La nostra connexió amb la resta de la comarca és molt precària.
I això sense parlar del carrilet, que m’estalvio de posar-hi un adjectiu.

Abans parlaves de què sigui el poble qui decideixi si s’amplia l’abocador o no. La participació ciutadana és un dels temes que treballeu també?
Aquest any no hem pogut fer els pressupostos participatius, però és una cosa que volem fer. També fem trobades amb el jovent del poble i entitats perquè ens aportin el seu punt de vista.

Ja per acabar, teniu pensada la construcció d’algun equipament?
Crec que seria important poder fer un pavelló poliesportiu. No tenim cap equipament municipal que ens permeti anar sota cobert si un dia plou i tenim previst fer un acte al carrer. A més, ajudaria a dinamitzar les activitats del poble, amb els clubs esportius que es podrien quedar aquí enlloc d’haver d’utilitzar el pavelló de Piera.
Més enllà dels equipaments, també ens centrem en la implementació del porta a porta. Nosaltres hauríem de ser un dels paradigmes de la gestió dels residus a Catalunya, ja que hem patit de l’abocador.