Un article de
Jaume Singla

Franquisme
F

23 de juliol de 2016

jaume singlaDilluns es compliren vuitanta anys de la rebel·lió militar feixista contra el govern de la República, que va donar lloc a la Guerra Civil i després a la dictadura militar franquista. Quaranta-un anys després de la mort del dictador -i malgrat el que pensàvem a finals dels anys 70- constato que el franquisme segueix viu. Dolorosament viu.

Abans de la mort del vell dictador, les estructures de l’Estat feixista varen intentar perllongar el franquisme més enllà de la vida física de Franco. Volien aconseguir allò que es volia dir “Franquismo sin Franco” però l’absència d’un corpus ideològic estructurat i d’un partit polític que li donés contingut, ho va fer impossible.

Franco es va apropiar de l’estructura de l’Estat, fent-la funcionar amb el sistema militar: les ordres van de dalt a baix i no es qüestiona cap decisió d’un superior. Això va donar lloc a una estructura “d’ordeno y mando” en la qual calia tenir el favor dels “gobernadores civiles” per prosperar en l’escalafó de l’Estat. Durant quaranta anys de funcionament d’aquest sistema tot l’estat es va impregnar de franquisme, que no era res més que feixisme desideologitzat.

Al final de la vida de Franco la distància entre la cultura, l’empresa o la ciència amb la classe política dominant era immensa. Però l’Estat no necessitava res més que el BOE per seguir manant. Europa quedava lluny i es limitava a esperar tranquil·lament la mort del vell general.

franquisme
Els que per edat vàrem viure allò que s’ha anomenat Transición, recordem la duresa de la lluita per recuperar les llibertats públiques i acabar amb el franquisme. Ben aviat es va entendre que el franquisme sense Franco no era possible. Sense corpus ideològic -més enllà dels punys i les pistoles- i sense un partit franquista no era possible continuar amb aquell sinistre sistema polític.

A partir de l’any 1970 els franquistes més espavilats, varen deixar de formar part de l’Estat per refugiar-se en grans empreses monopolístiques estatals i esperar a veure com derivava la situació abans de posicionar-se personalment. Des de la seva posició econòmica es dedicaren a col·locar els seus fills en els punts claus de la cadena de comandament de l’Estat -de dalt a baix- per seguir mantenint-ne el control. A tal punt és fort el control dels aparells de l’Estat, que fins i tot lleis de Las Cortes -com el retorn dels Papers de Salamanca- no s’han complert perquè simples funcionaris hi han posat pegues.

Aquesta setmana que es compleixen vuitanta anys del “Alzamiento” ha quedat demostrat que sense Franco, el franquisme segueix viu…. i manant a través dels fills dels franquistes de tota la vida.

Jaume Singla, periodista

Compartir

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta