El fiscal demana presó i multes a un grup de 16 anoiencs es van fer passar per malalts per cobrar la pensió

580

seguridad_social_portada-2-desembre-2016-veuanoiaFer-se passar per malalts mentals per poder cobrar la pensió d’incapacitat permanent, el que es coneix popularment com “llarga enfermetat”. Això és el que la Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra van enxampar en un nombrós grup d’anoiencs, la majoria igualadins però també alguns de Vilanova del Camí i Jorba, que havien creat una trama liderada per Nieves V.S., una igualadina que ja va ser condemnada per estafa de falsedat en document oficial el 2012.

Aquesta dona, segons l’escrit del fiscal, de 32 pàgines, al qual ha tingut accés La Veu, simulava informes mèdics oficials i fins i tot acompanyava els “malalts” davant els metges de la Seguretat Social explicant-los com s’havien de comportar per convèncer els facultatius i així acabessin cobrant la pensió… Una estratagema que, davant el fet que alguns dels acusats fossin família i tots tinguessin renovat el carnet de conduir, va causar l’estranyesa a la policia, que es va posar a investigar.

L’escrit del fiscal, enviat al Jutjat d’Instrucció Número 2 d’Igualada, demana que siguin jutjats tots els acusats per diversos delictes amb penes de presó davant l’Audiència Provincial de Barcelona. El cas va destapar-lo aquesta setmana el diari digital “El Español”. Els acusats són, a més de Nieves V.S., Agustina S.J., Encarnación R.D., Maria del Carmen S.P., Dolores Ana C.M., Marcos M.V., Marcos V.G., Rosa P.A., Isabel C.G., Rosa Maria M.L., Encarnación C.G., Angeles M.C., Vicente B.A., Basilia G.V., Francisco R.M., i Tomás G.D., en total 16 persones. Moltes d’elles són familiars.

Una de les acusades era la regidora d’Entitats i Festes de l’Ajuntament de Jorba, que dimecres al vespre va presentar un escrit de renúncia al seu càrrec. S’ha convocat un ple extraordinari per a la setmana vinent per admetre la dimissió. Tot i això, la regidora es defensa afirmant que algú li hauria falsificat la signatura i hauria fet servir la seva documentació. Amb tot, el fiscal, com es veurà a continuació, és demolidor en el seu informe i no deixa lloc a dubtes sobre el “modus operandi” dels acusats. En el cas de la regidora de Jorba -que va facilitar a la Seguretat Social el número del seu compte corrent per poder cobrar, segons apunta el fiscal- els metges no van acceptar la seva sol·licitud, amb la qual cosa no va arribar a percebre cap quantitat.

Informes mèdics falsos

incapacidad-permanente-totalSegons les conclusions provisionals del fiscal, els acusats, “en les dates compreses entre el març del 2011 i març del 2013, entesos de comú acord, guiats amb el ferm propòsit d’aconseguir l’Institut Nacional de la Seguretat Social el reconeixement indegut de pensions contributives d’incapacitat permanent per considerar que estaven afectats per patologies psiquiàtriques o neurològiques molt greus, que no patien en absolut, van utilitzar informes mèdics falsos amb aparença d’oficialitat i la simulació directa de símptomes davant dels facultatius competents de l’Institut Català d’Avaluacions mèdiques per obtenir aquestes pensions”.

Penes de presó i importants multes

El fiscal demana penes de presó per a tots els acusats, un mínim de dos anys i mig i un màxim de nou, el suficient per acabar entre reixes si el jutge acaba condemnant-los, ja que el màxim per no anar a la presó són una condemna de dos anys. Estan acusats de “falsedat en document oficial” i d’un delicte de “gaudi indegut de prestacions”. A més haurien de tornar tots els diners cobrats il·legalment, i importants multes. En total, es demanen des de 27.000 a 70.000 euros, en funció dels acusats, que suposen el retorn de les pensions cobrades de forma il·legal més els interessos. Segons el fiscal, la presumpta cap de la trama, Nieves V.S., de 65 anys d’edat, “va elaborar per a cada imputat, informes mèdics personalitzats simulats i dotats de l’aparença documents oficials”. En aquests documents s’inclou el logotip de l’ICS i “es cap a constar que el suposat pacient patia greus malalties psiquiàtriques o neurològiques amb importants limitacions”.

Segons la fiscalia “els informes eren lliurats als metges del tribunal de l’Institut Català d’Avalucions Mèdiques (ICAM)”. L’acusada “per reforçar l’engany indicava als restants acusats com havien d’actuar davant del reconeixement mèdic, simulant símptomes i comportaments coherents amb els diagnòstics continguts en els informes.” Es dóna la circumstància que, en alguns casos, Nieves V.S. va acompanyar els suposats malalts fent-se passar per la seva cuidadora. En alguns casos cobrava als “malalts” una quantitat econòmica per a portar la “gestió” del seu cas. Per a la principal acusada es demanen 15 anys de presó (tres per falsedat en document oficial, sis per gaudi indegut de prestacions, i sis més per estafa), a més d’una multa de 460.000 euros més interessos. A més de l’interrogatori dels acusats, el fiscal demana també la compareixença de diversos testimonis policials i mèdics, entre ells els metges que suposadament “signaven” els informes, un total de 10, alguns d’ells de l’Hospital d’Igualada, però també d’altres centres o consultes particulars.