Deixem-nos de falòrnies: la paci- ència no és una virtut. És un greu defecte. Potser en l’àmbit de la família tots necessitem bones dosis de paciència, dels parents envers nosaltres i de nosaltres envers els parents, però en l’àmbit dels drets ciutadans, no hauríem de tenir ni un gram de paciència. L’Estat espanyol no està dissenyat per servir i protegir als ciutadans, sinó per reprimir-lo. Un país on hi ha 120.000 lleis vigents, no pot ser ni lliure ni lògic.
Però és que els que des de fa vuitanta anys, s’han fet seves les estructures de l’Estat, no dubten en usar i abusar dels aparells estatals per reprimir.
Uns petits exemples ben recents. Un diari estatal, El País, ha publicat aquesta setmana un esborrany sense signatura, d’una llei que s’està debatent al Parlament de Catalunya. Tres hores després el Fiscal General del Estado anunciava l’estudi de mesures legals en contra dels redactors de l’esborrany, tot i que els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP han negat la veracitat de l’esborrany. En canvi quan tothom ha pogut escoltar les converses entre el ministre de l’Interior i el director de la Oficina antifrau de Catalunya on parlen d’inventar-se escàndols i comptes corrents a l’estranger, contra líders independentistes catalans. La fiscalia no solament no ha actuat d’ofici, sinó que ha arxivat la causa.
O les mentides sobre un pretés compte corrent a Suïssa de l’aleshores alcalde de Barcelona -i candidat a la reelecció- Xavier Trias, que un cop demostrada l’absoluta falsedat -pagada amb fons reservats- de la notícia la fiscalia també ha arxivat la demanda interposada per Xavier Trias que es va veure afectat amb la pèrdua de l’alcaldia de Barcelona. Els catalans vàrem elegir en les darreres eleccions els nostres representants a Las Cortes, però un d’ells ha estat desposseït del càrrec de diputat per una denúncia política.
En canvi lladres condemnats com el franquista Rodrigo Rato segueixen en llibertat i gaudint del fruit del seu robatori. Hi ha opinadors que sense sortir de Madrid, expliquen a tot Espanya la realitat de Catalunya, en uns debats on mai hi ha catalans. Fins quan els ciutadans seguirem aguantant tanta injustícia sense revelar-nos? Fins quan acceptarem que els nostres impostos -i som els que més paguem- es facin servir per perjudicar-nos? Recordant al gran patriota Jordi Carbonell: Que la paciència no ens faci traïdors.
