Finalment una bona notícia – Josep M. Ribaudí
F

27 de març de 2015

Sí, ja era hora: Espanya no ens roba! A mi ja m’estranyava que ho fes perquè fa una pila d’anys, segles, que som veïns i junts n’hem passat de tots colors i hem compartit moltes coses, coses que de vegades no ens venien de gust als catalans, però ja se sap allò de quien bien te quiere te hará llorar, coses que ens imposaven pel nostre bé, com els temps ha demostrat abastament: el Decret de Nova Planta, l’Una Grande y Libre, la “recomanació” de no parlar en “dialecte” català, tombar un estatut votat per quasi totes les forces parlamentàries… En fi, nimietats.
Doncs finalment ha quedat demostrat: Espanya no ens roba, i no és que ho digui una persona qualsevol, un polític més curt que una cua de conill (que n’hi ha), un a qui han deixat un micròfon, no. Ho ha dit una dona de talla, ben formada -em refereixo a intel·lectualment-, de pes; no, no us confongueu, no és la Rita “Caloret” Barberá, és l’Alícia Sánchez Camacho, la nostra política estrella, sí senyor, aquesta dona valenta que lluita sempre perquè llueixi la veritat. La líder del partit Popular de Catalunya, aquesta fembra intrèpida que es va enfrontar ella sola amb un gerro de flors que a més de flors contenia un micròfon, i sense escortes ni ningú que la protegís; sola, en un reservat de la Camarga; bé, l’acompanyava una altra tòtila. Una dona a qui no li tremola el pols per assegurar que té fiscals de confiança, cosa gens fàcil. Jo ja sóc gran i tinc esperons, i mai he aconseguit tenir un fiscal de confiança; no està a l’abast de tothom.
L’Alícia -és tan entranyable que crec que li puc dir així, pel nom- finalment ha dit el que tanta i tanta gent sospitava però no tenia clar perquè ningú havia tingut la voluntat de demostrar-ho científicament, ni que sigui amb dades falses, però científiques. Ella sí, i per això el passat dimarts va presentar la campanya ESPANYA NO ENS ROBA. ESPANYA APOSTA PER CATALUNYA -segons com ho escoltes sembla un anunci de bet&win, aquella casa d’apostes-. Diu ella que aquesta campanya posa cara a les inversions que ha fet l’Estat al nostre país des que governa (?) Mariano Rajoy a qui, l’Alícia de passada, ha erigit en “l’autèntic president de Catalunya”. Aquí tinc un dubte, doncs quan diu que posa cara, no tinc clar si es refereix a fer palès, a mostrar, o al que en castellà en diuen jeta, o sigui cara dura, penques, morro, perquè s’han de tenir quadrats per afirmar el que a continuació va dir sense que li tremolés la veu ni li migrés el bòtox camí del clatell.
Entre les inversions hi ha fet figurar 42.000 milions € en crèdits del FLA (calés nostres que hem de tornar amb interessos), infraestructures com la connexió de l’aeroport del Prat amb el centre de Barcelona -deu ser una connexió còsmica perquè jo encara no l’he vista-, el corredor mediterrani -ara ja començo a veure llumenetes i em temo que a la bodegueta on compro el whisky me’l van donar de garrafa-, i altres inversions que no vaig acabar de clissar però que, segons aquesta noia, demostren “la gran mentida del govern de CIU. Espanya no ens roba, aposta per Catalunya”, i va afegir “ que a Rajoy li importen els catalans malgrat el xantatge del separatisme”. Aquí hi estic d’acord, en què a Rajoy li importen els catalans, doncs sense els nostres diners es veuria negre per tirar endavant.
Ara, després de llegir el que va dir aquesta líder indiscutible del PP, aquesta dona valenta a qui no fa por fer costat a l’alcalde xenòfob de Badalona, aquell xicot tan alt que tot el dia diu infàmies de gitanos i romanesos i està segur que tothom pensa com ell, m’ha passat com a Saule camí de Damasc: he caigut del cavall i he vist la llum. Tota aquesta faŀlàcia que en una Catalunya independent els catalans podríem lligar els gossos amb llonganisses no és veritat. No serà fàcil i ens tocarà lluitar i segurament fer sacrificis, però el que tinc claríssim és que viurem molt millor sense aquests impresentables del PP que no paren de mentir i fotre mà al calaix. Com diu un conegut meu: no s’haurien de morir mai; això sí, sempre malalts.
Josep M. Ribaudí

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta