Els grups de neandertals que fa sobre 60.000 anys van ocupar el nivell Q de l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona) van deixar importants testimonis de les seves activitats quotidianes. Així es demostra amb els treballs d’excavació que l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha desenvolupat des del passat 8 d’agost, en el que ha estat la 35 campanyaarqueològica sota la direcció de l’arqueòleg Eudald Carbonell, una tasca en codirecció amb Palmira Saladié i Gema Chacón, tots membres de l’esmentat centre de recerca. En total, en el nivell Q s’han aconseguit més de 12.000 restes arqueològiques, entre fauna i eines de pedra, després d’haver intervingut en els últim anys més d’una trentena de fogars, en una extensió de 250 metres quadrats.
Palmira Saladié puntualitza: “S’han excavat les restes de l’ocupació del que va ser probablement una cabana de les comunitats neandertals de fa sobre 60.000 anys. Considerant les restes recuperades aquesta campanya, junt a les dues anteriors, estaríem parlant d’unes 5.000 restes d’eines de pedra i unes altres 7.000 de fauna”.
Les eines de pedra es caracteritzen per estar produïdes en diferents matèries com el sílex, el quars i la calcària. “De les que hem obtingut aquest any, moltes d’elles estan relacionades amb les diverses activitats domèstiques realitzades a la cabana per part dels neandertals”, comenta Gema Chacón.
“La fauna recuperada es producte de les activitat de caça dels neandertals per a la seva alimentació i està formada per ossos de cavalls, cérvols i cabres”, indica Palmira Saladié.
L’Abric Romaní és un jaciment que destaca per la presència de fogars ben conservats al llarg dela seva seqüència. “Els més de 30 fogars excavats aquesta campanya ens permetran reconstruir l’espai domèstic del que fou un grup familiar neandertal”, assegura Eudald Carbonell. S’ha constatat que la part més propera a la paret on s’han trobat les restes de petits fogars brasers va ser utilitzada com àrea dormitori. A la part mitja, hi ha grans fogars centrals on es desenvoluparen diferents activitat domèstiques, com la preparació d’eines o el cuinat dels aliments i, finalment, les àrees més distants a la paret tindrien la funció d’abocadors de deixalles i és on s’ha recuperat abundant fauna, eines de pedra i restes de carbons.
L’excavació d’aquest espai domèstic, conservat de manera excel·lent, permetrà en els propers anys dur a terme estudis sobre la tecnologia, la caça, l’organització i, en definitiva, l’estil de vida d’aquests grups humans del Paleolític mig”, indica Palmira Saladié.
Els objectius de la investigació a l’entorn de l’Abric Romaní estan relacionats amb la reconstrucció paleoetnogràfica, des d’una perspectiva social, de les societats caçadores del Paleolític mig. Durant la campanya del proper any s’espera encetar el següent nivell de l’estratigrafia, l’R, d’uns 62.000 anys d’antiguitat.
