Felicitats

0
euros-2009-03-28-12404.jpg

Avui no tinc més remei que felicitar ben efusivament a alguns dels regidors de Promoció Econòmica que hi ha als ajuntaments de l’Anoia. I també, és clar, al conseller comarcal corresponent. Només uns superdotats poden mantenir, quinze mesos després de prendre possessió dels seus càrrecs, la comarca en el darrer lloc -i destacat- en nombre d’aturats i al mateix temps -ja és per nota- en la comarca més deprimida de tot Catalunya. En poc més d’un any, i partint de la base que ben poques empreses quedaven, han aconseguit que a l’Anoia s’incrementessin en més de set-cents els aturats registrats. Suposo que ha estat una tasca ingent ja que quan estàs a nivell del terra ben difícilment pots anar més avall… a no ser que et posis a cavar amb molta energia. Els ajuntaments no disposen de recursos econòmics suficients, però tampoc tenen gaires competències, però si a sobre posen a determinats personatges amb més perfil polític que econòmic a portar la promoció de cadascun dels ajuntaments, és ben fàcil arribar al resultat que estan arribant aquests regidors. D’altra banda, en algun cas ben minoritari -i no parlo únicament de l’Anoia-, veiem que han posat a Promoció Econòmica persones que fa dos anys, per exemple, estaven dedicades a fer parar empreses des de qualsevol dels piquets que es munten quan hi ha vagues. La vaga és un dret bàsic del ciutadà al qual no es pot renunciar ni es pot perseguir, però tal vegada un “piquetista” no fos el millor regidor de promoció econòmica possible. No entenc que una persona que ha adquirit voluntàriament el compromís ciutadà de gestionar els afers municipals presentant-se dins d’una llista, pugui ser tan frívol d’assumir una competència per a la qual no disposa de pressupost, ni possibilitats d’incidir, ni, el que és pitjor, competència personal per exercir el càrrec. A més del sou del regidor corresponent, cadascun d’aquests departaments té els seus funcionaris i tècnics, amb el qual el cost del presumpte servei creix cada any, malgrat que els resultats com a molt seran magres. I en la majoria de casos els resultats són negatius com reflecteixen les estadístiques econòmiques i d’ocupació de la comarca. Els partits fan les seves llistes de candidats amb criteri partidari i de fidelitat a una direcció. Ho fan majoritàriament elegint entre un grup reduït de persones… i així surten els equips que surten, en alguns casos. La vida interna dels partits s’ha convertit en incompatible amb el funcionament democràtic de les institucions, però també en un llast per a la gestió. Procuraré no repetir-ho gaire però cal que els partits entenguin una cosa, en referència als equips municipals: l’alcalde pot ser qualsevol persona. La seva tasca és representar al conjunt de la ciutadania i si aquests volen que els representi un pastor, un mestre, un advocat, una metgessa, una dissenyadora, una ecologista…. són ben lliures de fer-ho perquè, en democràcia, tothom ha de poder aspirar a ser alcalde o president. En canvi, qui vulgui assumir la regidoria de Sanitat, de Benestar Social, d’Urbanisme, d’Interior o qualsevol altra ha de ser un bon coneixedor del tema que vulgui portar, perquè sinó el resultat, per als ciutadans, és decebedor.