Les excavacions a l’Abric Romaní revelen un espai domèstic de neandertals de fa 60.000 anys
L

2 de setembre de 2016

Un espai domèstic ben conservat i delimitat, amb fogars, eines de pedra i ossos d’animals de fa 60.000 anys, descobert aquests dies al nivell Q de l’Abric Romaní de Capellades, ha permès conèixer com era una casa comunal neandertal, gràcies a una prova concloent que evidencia com vivia i organitzava l’espai aquesta espècie: un recinte possiblement tancat en forma el·lipsi. La troballa ha tingut lloc durant la campanya d’excavació que aquest mes es desenvolupa a l’Abric Romaní sota la direcció de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

area-elipsi-romani-pL’equip d’investigadors que hi treballa ha constatat què un grup humà de l’espècie Homo neanderthalensis, format probablement per entre 30 i 40 individus, va organitzar a l’interior de l’Abric una zona domèstica per dur a terme tot tipus d’activitats. Estava formada per tres fogars centrals i 14 de perifèrics que jerarquitzaven l’espai distribuït sota la visera de l’abric.

S’han observat tres àrees ben definides per a diferents usos i funcions. Les bandes més pròximes i en contacte amb la paret de l’abric actuarien com a àrees dormitori. Al mig, els fogars centrals on es desenvoluparien les activitats domèstiques. Finalment, la zona més allunyada de la paret s’utilitzava com un abocador d’escombraries.

A més, dins de l’àrea interior esmentada s’ha pogut constatar l’existència de diverses estructures o modificacions intencionals de l’espai per dur-hi activitats com covetes excavades a terra, fogars i forats de pal. En aquest nivell al llarg de tres anys d’excavacions s’han recuperat més de 10.000 restes que donen testimoni d’aquestes activitats: eines de pedra i ossos d’animals.

El foc, l’element central

“Els autors d’aquestes accions eren comunitats de caçadors de cavalls, cérvols i cabres, i també recol·lectors de llenya de pi, entre d’altres recursos vegetals, que es varen establir estacionalment en aquest abric”, observa Eudald Carbonell, director de l’excavació i investigador de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. “El foc era l’element central d’aquests campaments ja que servia per il·luminar, escalfar, coure els aliments i per eliminar les deixalles, a més de ser un element organitzador de l’espai i de socialització”, ha afegit. De fet la bona conservació dels fogars d’aquest jaciment li atorga una singularitat per al coneixement de les activitats pirotècniques dels neandertals i del seu estil de vida.

ossos-eines-fogars-pPer a l’equip que treballa a l’Abric Romaní, aquesta nova descoberta permet postular què els neandertals tenien estructures i espais organitzat semblants als de l’Homo sapiens, una prova més de la complexitat social i organitzativa d’aquesta espècie desapareguda. O sigui, que neandertals i sapiens tot i ser espècies paleontològiques diferents tenien formes de viure i organitzar l’espai similars.

55 persones han treballat a la campanya d’aquest any

La campanya d’enguany a l’Abric Romaní es va iniciar el 8 d’agost i va acabar el dia 28. Hi ha pres part un equip de 55 persones provinents de l’IPHES, de la URV, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la Universitat de Barcelona (UB), de Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de la Universitat de Girona (UdG), de la Universidad Complutense de Madrid (UCM), de la Universidad Autónoma de Madrid (UAM), de la Universidad de Alcalá de Henares, del Museo de Ciencias Naturales, de la Universitat de Granada (UGR), de la Universidad del País Vasco (UPV), de la Università di Ferrara (Itàlia), de la Universitat de Toulouse (França), i de la Universitat de Brno (Txèquia).

Compartir

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta