Eunucs socials – Jaume Singla

E

Aquest país -tant li fa si parlem de Catalunya o d’Espanya- està demostrant tenir un comportament que no dubto en qualificar d’eunucs socials. M’explico. Només en aquest país, la societat tolera que un portaveu del PP declari que “anar a treballar a l’estranger no és emigrar, és com treballar a casa”. O que la ministra de Treball digui que els joves que han d’emigrar a treballar a l’estranger “ho fan per turisme i conèixer món”. També acceptem que la vicepresidenta del govern declari allò tan delirant de l’acomiadament en diferit per a justificar un sou de 24.000 euros mensuals a Luis Bárcenas. Què me’n dieu d’uns partits -PP i PAR- que canvien el nom al català que es parla a la Franja. O una delegada del govern -que encara m’han d’explicar què ens costa en impostos- que condecora els que varen lluitar al costat dels nazis en contra de la democràcia a tot Europa. Com n’es de dolorós veure com corruptes confessos com Fèlix Millet es passegen amb total llibertat o que en Luis Bárcenas es permet engegar a “prendre pel cul” a tot el poble espanyol, quan els periodistes el veuen arribar d’un viatge de plaer al Canadà, tot i estar imputat en el cas de corrupció política més greu que ha vist Espanya. Algun mitjà ha explicat les comissions que s’emporta la Corona per les compres que fan algunes grans empreses espanyoles a països àrabs? Què es pot esperar d’un país -Espanya- que potencia les corrides de toros -10% d’IVA- i castiga la cultura -21% d’IVA- i subvenciona el consum de begudes alcohòliques a Las Cortes Espanyoles, mentre tanca serveis mèdics i hospitalaris. Potser després de dinar algun diputat exaltat pel consum de begudes fortes, en lloc del clàssic “Viva Ejpaña”, acabi cridant “Beba Ejpaña”. És clar que a Catalunya tampoc és que estiguem fent les coses tan bé. Dilluns, per exemple, TV3 va obrir el Telenotícies dedicant el seu temps al fitxatge de Neymar, en lloc de fer-ho parlant del major avenç en la lluita contra el càncer dels darrers quinze anys. Un avenç que s’està treballant des de la sanitat pública catalana. Quan passen aquestes coses s’incendien les xarxes socials, Twitter i Facebook, demostrant la gran capacitat d’inventiva que tenim els ciutadans d’aquest país… però no passa res més. Els càrrecs públics -honrats o lladres- continuen cobrant, els serveis es van retallant, els bons professionals de la sanitat són acomiadats -i als pacients que els donin pel sac- i determinats polítics continuen donant “lliçons” de legalitat i respecte a les lleis. El que està passant actualment a Espanya no és que pugui passar en altres llocs d’Europa, és que no pot passar ni al Tercer Món. La primavera àrab va començar pel suïcidi d’un jove maltractat per la policia a Tunisia. En canvi, a Espanya, on hem vist desenes de suïcidis per desnonaments, ens limitem a fer un acudit. Som eunucs socials. Jaume Singla