Estudis de psiquiatria

72

jaume singlaFa molts anys, quan la redacció de La Veu de l’Anoia estava ubicada a l’inici de la Rambla Nova em va succeir un episodi curiós. Teníem molta feina i això m’obligava a treballar a l’oficina fins molt tard, inclús quan ja havia marxat tothom. De fet de nit era quan podia escriure amb més tranquil·litat ja que els telèfons restaven muts i no perdia el fil de la feina per trucades o converses.

En una d’aquestes nits, varen trucar a la porta. Era un grup d’anarcosindicalistes, encapçalats per un portaveu molt conegut en aquell moment. Portava un document a la mà. “Querido amigo, acompaño a estos chicos –em va dir tot solemne, assenyalant al quartet de nois que l’acompanyaven- que son trabajadores de Biosca que tienen un comunicado para publicar. Te ruego que lo leas porque se han esforzado mucho en escribirlo”.

Com he fet sempre, els vaig atendre. L’escrit començava dient: “El demente y fascista empresario don…” i continuava amb el nom de l’empresari en qüestió i diverses acusacions en contra d’ell i d’una part de la pròpia plantilla, especialment els càrrecs intermedis i els representant de comissions obreres, en aquell moment majoritari en aquella, i en moltes altres, empreses d’Igualada.

En haver-lo llegit li vaig preguntar al sindicalista “qui de vosaltres és el psicòleg?” “No hay ningun psicólogo, son obreros del téxtil. Porqué ha de haver un psicólogo?” Molt senzill, amic meu, si l’escrit comença dient “el fascista i demente empresario”, entenc que per declarar-lo boig en públic i per escrit, es requereix un títol en psiquiatria, com a mínim. Qualificar-lo de feixista, és diferent perquè no és una patologia, però declarar dement a una persona requereix un estudi profund i una titulació. Per tant –i per a resumir- els vaig dir que si volien publicar la nota de premsa havien de treure els dictàmens mèdics.
No ho varen acceptar i marxaren visiblement enfadats. La nota mai es va publicar.

Recordo aquest episodi tan antic perquè acabo de llegir un dels dictàmens del jutge Llarena el dia abans de la segona sessió d’investidura al Parlament ordenant l’ingrés a la presó de Jordi Turull, on escriu textualment: “su esfera psicològica no permite asegurar el respeto a las decisions de este instructor”. Pot un jutge ficar-se a l’interior de la ment d’un acusat? No sé si Llarena és doctor en Dret, però se que no és doctor en Medicina i encara menys en Psiquiatria.

Els sindicalistes de la CNT, almenys, tenien la sinceritat de defensar –a la seva manera- els treballadors. A Llarena li veig –i és una opinió- ganes de fer mal a un home íntegre. Com va dir una vegada Lluís Maria Xirinachs: en dictadura el lloc més digne per a un home és la presó.

Jaume Singla