L’estiu s’allarga fins a l’1-O

14

Aquest estiu és ben atípic. Segur que ho compartiu. No cal anar amb cap enjòlit, és atípic perquè tots estem pensant a acabar l’estiu per plantar-nos a l’1-O. I quan dic tots, em refereixo a tothom, als qui volem fer i guanyar el referèndum i els qui faran tot el que puguin perquè no es faci el referèndum. Entremig l’estiu és com els altres estius, ho dic perquè no m’acuseu de “poc observador” i de tenir poca sensibilitat tèrmica. Per cert que no vull deixar de remarcar notícies ciutadanes que marquen els temps que vivim -en l’ambit local- com és l’anunci del tancament de comerços amics, de talla petita i mitjana, d’aquells que han practicat el que ara diem de proximitat: em refereixo a cal Piqué del carrer de Sant Magí i Congelats Ruber, del de Florenci Valls. Tots dos -i tants d’altres- han estat víctimes de la competència desaforada del comerç de les grans superfícies. També les grans superfícies -l’anunci d’una més- són notícia d’aquest estiu: no hi ha res, gairebé res, de nou sota la capa del cel estiuenc.

Però jo us volia continuar parlant de la cosa, del Procés, que és el que fa diferent aquest estiu de 2017 dels altres. No només esperem L’11 de Setembre, que enguany hem de fer que esdevingui espeterrant, sinó que estem tots ben esperançats a arribar a la jornada electoral amb tots els deures fets.

Fins a l’anhelat 1-O -i temut pels espanyols i unionistes- no em direu que no passem i passarem un estiu ben distret. Ara som al moment en què el govern espanyol ha presentat al TC recurs contra el Reglament reformat del Parlament que permet la tramitació exprés del Referèndum. Com tothom sap -sí, tothom, gent dels Comuns, del PSC-, aquesta “capacitat” parlamentària és present a bona part dels estatuts d’autonomia espanyols i les mateixes Cortes espanyoles l’han fet servir amb la famosa reforma exprés de la Constitució … Abans d’aquest moment, també ho sabeu: hi ha hagut inhabilitacions i multes i també remodelació del goven del President Puigdemont, etc. etc. Ja ho veieu, estem vivint un clima absolutament enrarit encara que previsible provocat per un govern espanyol que, en els Consells de ministres de cada divendres, ha abocat foc pels queixals fins a situar-nos en una època d’autèntic estat d’excepció,com ho demostren les actuacions de la guàrdia civil cridant a declarar sobre aspectes de la preparació del referèndum a funcionaris i fins i tot Joan-Ignasi Elena, coordinador del Pacte pel Referèndum. Una autèntica aberració, com ho van ser els estats d’excepció dels franquisme que suspenia les (poques) llibertats del tardofranquisme.

Ja sé que em repeteixo, però no puc deixar de preguntar-me pel comportament de les esquerres a Catalunya. S’adonen que estan incorrent en un error històric difícilment explicable en no donar suport al Referèndum i, al meu entendre, en no treballar pel sí davant el fet més revolucionari que els passarà per davant en aquesta part d’Europa. A hores d’ara fins i tot es diu que ICV farà campanya pel boicot; quin gran servei a…, a qui? Mentre, els d’Iceta s’han embarrancat en la il·legalitat diabòlica del Referèndum i a repetir que ara (?) és l’hora de la reforma constitucional per anar cap a una Espanya federal. Angelets.

Parlant d’angelets, no em sé estar de fer sortir en aquest paper Àngel Ros, l’alcalde de Lleida. Aquest home, ultra fer avergonyir tot el Ponent català amb el pacte amb Ciudadanos, fa no gaires dies va acompanyar el president Rajoy a la inauguració del Parador del Roser, un lloc emblemàtic on els lleidatans centralitzen els últims anys els actes de L’11 de Setembre. Doncs, bé, en el parlament de la inauguració, Mariano Rajoy hi va deixar anar que, “contra els camins de ruptura”, cal sentit comú i mostrar empatia cap a l’altre (!). Quins dallonses! Empatia! Aquest home que va encapçalar la campanya contra Catalunya, els catalans i el català quan es tramitava l’Estatut de Catalunya, que va deixar anar bocois de bilis contra nosaltres, ara ens ve a alliçonar amb l’empatia. Què es deu pensar que és l’empatia!

Doncs contra aquest angelets ens les estem veient i ens les veurem aquest estiu fins a l’1-O. Nosaltres a la nostra. Donem suport al Govern i al Parlament, multipliquem els esforços per guanyar el Referèndum. I no deixem de pensar que tenim la sort immensa de viure aquest moment històric que ningú no ens ha de prendre.

Francesc Ricart