Tornarem a caure en el mateix error de no diversificar les nostres fonts de finançament?
Crec que aquesta pregunta ens l’hem feta tots des que hem deixat enrere l’última crisi, per a uns el 2014, per a d’altres el 2016, i n’hi ha que encara no l’han superada. Sempre existiran, també, aquells per a qui no va haver-hi crisi, sinó oportunitats.
Per estadístiques, podríem dir que les empreses han reduït el seu endeutament respecte als nivells assolits el 2007, i el mateix succeeix amb les famílies.
Més aviat que tard, els tipus d’interès pujaran, i això ens afecta a tots: als estalviadors, perquè ja va sent hora que els retribueixin els estalvis invertits en Dipòsits, Bons i Renda Fixa, i als empresaris/emprenedors, perquè hauran d’anar a buscar el diner més car, incrementant la càrrega financera que han de suportar. Aquesta és la part negativa d’aquest escenari.
Davant d’això, és quan hem de mirar quina és la situació a nivell internacional per intentar evolucionar com la resta de països desenvolupats: el Regne Unit té un 77,7% d’empreses amb una plantilla entre 1 i 5 treballadors, Espanya, un 77,2% amb dades del 2017 i, en aquest mateix període, al mercat MAB de l’estat espanyol hi ha 39 empreses del mercat emergent, versus 967 al Regne Unit, fet que suposa £ 77.530 milions, (3,87% del PIB de Regne Unit) mentre que el MAB, el segment d’empreses en expansió, gairebé no supera els £ 2.100 milions (0,23% del PIB d’Espanya)1.
Es veu clarament que en aquest país no tenim i no existeix un canal de finançament extrabancari que ens permeti créixer i finançar-nos a preus competitius, fet que comporta que continuem sent molt dependents del crèdit bancari.
Així doncs, pel que fa a les empreses o emprenedors, m’agradaria recordar algunes de les vies que ja tenim al nostre país com a fonts de finançament alternatives, les quals podem aprofitar. Pel que fa a finançament alternatiu en capital tenim, en primer lloc, la donació o recompensa, no gaire utilitzat, però que encara existeix a nivell familiar, o plataformes de crowdfunding que financen projectes culturals. En segon lloc, tenim els business angels o ‘angels inversors’ que és una persona física o societat que inverteix els seus diners, el temps i habilitats, en una empresa innovadora o amb potencial de creixement, a canvi d’una participació, principalment minoritària, en el capital social de l’empresa.
També hi ha altres plataformes de crowfunding o micromecenatge, com un tipus de finançament col·lectiu, normalment amb petites aportacions, però molt nombroses i que ajuden a finançar projectes en etapes inicials o de creixement.
Pel que fa a finançament alternatiu en format deute per a empreses, existeixen les plataformes de crowdlending, préstecs directes entre inversors i empreses en creixement. També tenim el MARF (Mercat Alternatiu de Renda Fixa) per a grans empreses o mitjanes, en funció del projecte. Una altra opció són les entitats públiques que poden oferir finançament en condicions molt favorables a projectes determinats.
Després de la crisi del 2007-2013, el pes que suposa el finançament alternatiu vers el tradicional ha augmentat, tot i estar encara per sota d’altres països com Anglaterra, França o Estats Units. Per tant, tinguem ben present que el sistema bancari no és l’única alternativa per finançar-se i que podem trobar molt bones condicions en altres vies com les que hem comentat, en funció del projecte a finançar, com el proper fòrum d’inversió que se celebrarà a Igualada el 14 de setembre de 2018, on s’atrauran inversors disposats a invertir en emprenedors i empreses en creixement.
1 Font: dades Seguretat Social Espanya. Oficina Nacional d’Estadística.
Dolors Navarro | @dolors_navarro
Consultora i Mentora Financera de Grup Carles
