Estalviar on cal

E

Escoltant les opinions de l’expresident de la Generalitat, José Montilla, hom s’adona que institucions com el Senado de España, són autènticament inútils. Inútils i cares. El Senat teòricament està pensat per ser la càmera territorial on tots les “províncies” espanyoles hi puguin portar els temes respectius. Però a l’hora de la veritat, i gràcies al pèssim funcionament dels partits polítics, el Senado és un cementiri d’elefants. Molt ben pagats, però cementiri inútil. A més que els respectius presidents de la Cambra Alta tenen dret a un quadre per penjar a les parets de la institució, tot l’edifici és una mostra de luxe asiàtic amb instaŀlacions d’spa i massatge exclusiu per als senadors de la “pàtria” que poden veure passar el temps amb la màxima comoditat. Ses senyories, els senadors, no tenen una tasca molt definida i de tant en tant fan preguntes al govern. En una d’aquestes sessions, en José Montilla, que pel que es veu està molt desconnectat de la realitat política catalana, va fer una pregunta a Mariano Rajoy al voltant del procés d’independència, que es podia ben estalviar, ja que va donar peu a Rajoy a dir que el president Mas li havia fet xantatge i com que el president Mas no és senador, no va poder respondre. Si realment es tractés d’una cambra territorial, hi hauria d’haver representació dels territoris. El Senat és també un altre dels greuges comparatius de Catalunya. La demarcació de Barcelona, amb gairebé cinc milions d’habitants, té els mateixos senadors que per exemple Teruel que no arriba als cent mil. Només per posar un exemple. Si el govern d’Espanya vol estalviar, pot eliminar el Senat -a Senegal al nou president li han fet falta només dos mesos per eliminar-lo- ja que és una despesa inútil. Per això és xocant escoltar la Sánchez Camacho proposant la reducció de 28 diputats al Parlament de Catalunya. No dic pas que no pogués ser una decisió que ens estalviaria recursos, però n’estalviaria molts més eliminar els gairebé quatre-cents senadors -a sis mil euros de sou mensual- i tot el personal de suport que utilitzen… massatgistes incloses. Corre per internet un document que compara els càrrecs públics d’Espanya -els que contempla la Constitución Española- amb els d’altres països més avançats. Tot i que sempre hi ha exageracions en aquest tipus de documents de la xarxa, el que és evident és que Espanya, entre ajuntaments, diputacions, governs autonòmics, cambres legislatives, delegacions dels governs, govern central i casa reial, hi ha massa gent que “vive del cordero” i quan, com ara, les arques estan buides, convé simplificar les estructures governamentals per poder destinar recursos a la dinamització econòmica. Un país que supera els cinc milions d’aturats, i quan hi ha un milió set-centes mil famílies que tenen tots els seus membres a l’atur, veure el malbaratament de diners que continua fent l’administració pública, no presagia res de bo. Cal estalviar de manera urgent, però s’ha de fer just on cal. Jaume Singla