Des de l’any 2003 existeixen aquí els anomenats certificats digitals de la Fábrica Nacional de Moneda y timbre, inicialment creats per actuar davant l’administració els professionals i després fruit de les directives europees sorgeix la llei estatal de l’any 2007 on l’administració ha d’habilitar un canal digital de comunicació amb les empreses. Després de tot aquest temps, tenim diferents camins per treballar amb l’administració, el Pin24, el sistema Clave, el DNI electrònic, número de referència… així la vida de les empreses s’ha vist abocada a emprar aquests mitjans, en alguns casos de forma obligatòria, les empreses del codi de comerç, (p.ex Societats anònimes i limitades) tenint una bústia virtual, que bàsicament es fa servir en un sol sentit, el de rebre els avisos que l’administració tributària, la seguretat social, la Diputació… ens comuniquen ràpidament els deutes, ens permeten treure cartes de pagament… bàsicament amb finalitat recaptadora i de retallada de despeses per l’administració on el correu certificat ha donat pas a la notificació electrònica amb acús de rebuda per inactivitat passats 10 dies. Però és tan fàcil d’utilitzar per a tothom?
La realitat actual és que no, la majoria d’usuaris no fan servir per res el seu certificat digital, entre altres temes perquè molts equips informàtics no aguanten els requisits tècnics que ens obliga l’administració. Hi ha una manca total de coordinació entre l’administració inclús del mateix àmbit. Plataformes com les de la AEAT treballen a una velocitat i amb uns mitjans que no disposen altres organismes com per exemple el Ministeri de l’interior, ja no parlem de les autonòmiques on cada comunitat té els seus portals i emprant la mateixa base de dades has de tenir cinc “acrobat” diferents per poder utilizar-les i després de reconfigurar els terminals “el programa está fuera de servicio en estos momentos, inténtelo más tarde”.
La finestreta única s’ha convertit en un basar on la seguretat jurídica es perd per accessos impossibles i al final acabem claudicant i fent servir el paper i la presència per aclarir els nostres tràmits, amb cita prèvia obtinguda en el portal corresponent. Els professionals de la gestió ens hem hagut de convertir en experts no només de coneixements legals, tributaris, mercantils, laborals sinó en informàtics i investigadors ja que moltes vegades l’accés està amagat com a l’acudit “sota la patata”.
IMMACULADA FERNANDEZ, Gestor administratiu. Fernandez & associats professionals
