Éssers humans normals – Josep M. Ribaudí

42

Un ésser humà, segons el DIEC, és una persona. Normal, segons el mateix diccionari, és el que no es desvia de la norma i la norma és la regla a seguir en fer alguna cosa. Mariano Rajoy és el president del govern d’Espanya, aquell polític que quan li convé fa les declaracions importants a través d’una pantalla de plasma i segons com presencialment, però des d’un país llunyà on està de viatge, preferentment sud-americà. De vegades les fa “normals”, com últimament, però per defensar el partit en què milita i perquè ja estem en campanyes electorals. Ens divertirem -sempre en la versió riure per no plorar- perquè, desenganyem-nos, és una persona de més aviat pocas luces, com diuen en castellà. Fa uns dies va demanar públicament el vot per el seu partit, el PP, perquè segons ell és la formació de los seres humanos normales.
Em va fer pensar, perquè jo no voto al PP, però tampoc em sento estrany. I em vaig preguntar, seré anormal, subnormal, coix, geperut, orellut, tirador de capellans a l’enraonar…? Em vaig posar davant el mirall per examinar-me millor i l’únic que vaig aconseguir va ser entelar-lo al intentar comprovar si tenia halitosi, però jo em vaig trobar normal, una mica envellit, però res exagerat per la meva edat. Vaig voler entrar més a fons en el tema i mentalment vaig repassar les persones que sé amb seguretat que són del PP, pensant que serien el models a imitar, els “éssers humans normals”.
Vaig començar pels que tinc més a prop, l’Alícia Sánchez Camacho, la líder del partit a Catalunya, aquesta noia tan formosa que està més cremada que els postres de Sant Josep. Si la normalitat és anar a dinar amb una altra tòtila per fer-se gravar la conversa, fer veure que no ho sabies, fer veure que t’han enganyat i fer veure que estàs molt ofesa… A sobre posa demandes, després les retira a canvi de diners, finalment va a la comissió parlamentària i menteix descaradament sense que li caigui el bòtox de vergonya. Un ésser humà normal.
Un altre exemple és el Rodrigo Rato, aquest home que ho havia de ser tot al PP, fins i tot successor d’Aznar. De moment està sent investigat per la sortida a borsa de Bankia, l’escàndol de les targetes black, delictes de falsificació de comptes, administració deslleial, apropiació indeguda… Digne alumne del seu pare que ja va passar per la presó per delictes similars. Un ésser humà normal.
Y la Cospe? Un altra model a seguir? Maria Dolores de Cospedal, presidenta de Castella-La Manxa i secretària general del PP, inventora de les indemnitzacions “en diferit”, presumpte cobradora de sobresous en negre, en una entrevista es va defensar dient textualment la corrupció es parte de la condición humana. Un més a la llista de éssers humans normals.
La llista és llarga i de models no ens en falten. Wert, el ministre que vol espanyolitzar als alumnes catalans, García Margallo, ministre d’exteriors que boicoteja actes culturals catalans a Europa i ens envia a vagar per l’espai exterior, l’Ana Mato dimitida ministra de sanitat i reina del confetti, això sense contar els que fins fa poc eren éssers humans normals, com Bárcenas, Correa, el Bigotes…
Acabo amb una persona excepcional, Jorge Fernández Díaz, professional de la política, sempre de dretes, com ha de ser la gent decent; ha passat per la UCD, CDS i AP, ara PP, Cavaller Gran Creu de l’Ordre d’Isabel la Catòlica, Comandant de la Legió d’Honor, catòlic apostòlic i romà, membre de l’Opus Dei i fervorós seguidor de la idea que la fi justifica els mitjans a tenor del que diu i fa. No li tremola el pols a l’hora de passar-se els manaments de la llei de Déu per l’engonal, especialment el vuitè, aquell que diu: no aixecaràs fals testimoni ni mentiràs, o és que el que sosté sobre catalanisme i gihadisme ho té documentat i ho pot demostrar? Però no patiu que no anirà a l’infern perquè els catòlics, després de pecar, es confessen, resen tres avemaries de penitència i ja tornen a estar nets. Si heu llegit El Guepard recordareu que el príncep Salina se n’anava de putes i prenia el capellà. Després d’alleujar-se es confessava al mateix cotxe i dormia com un nadó. Un altre ésser humà normal.

P.D. I Aznar? La direcció del periòdic m’ha dit que no està permès parlar de pornografia.
Josep M. Ribaudí