Esborrem tota engruna del franquisme

74

El ple del 17 de maig de 1979 l’ajuntament d’Igualada va aprovar la creació d’una comissió integrada per diversos regidors que, amb l’ajut d’alguns ciutadans va proposar el canvi dels noms dels carrers a fi d’adaptar-los a la nova etapa democràtica. Fruit d’aquesta iniciativa, aquell mateix any el Nomenclàtor d’algunes de les vies i places de la nostre ciutat ja va ésser modificat. Per citar-ne uns exemples: la “Plaza del Generalísimo” esdevingué Plaça de l’Ajuntament; la “Plaza de José Antonio” recuperà l’antiga denominació de Plaça del Rei i la “Avenida de los Mártires de la Tradición” es va convertir en l’Avinguda de Pau Casals.

L’any passat, en un ple municipal de l’Ajuntament de finals de setembre es va aprovar deixar sense efecte els acords de concessió de medalles de la ciutat a diferents col·lectius i entitats vinculats al règim franquista: Delegación de Ex combatientes de Igualada, Sección Femenina de F.E.T y de la J.O.N.S, Delegación Local de Juventudes…Deu anys abans, el mateix Ajuntament ja havia retirat la Medalla d’Or de la Ciutat que en el seu moment havia estat atorgada a Francisco Franco.

Tot plegat són petits passos que han de dur-nos a albirar el dia on d’una vegada per totes, s’aconsegueixi fer net d’aquell període de la nostra història on durant 40 anys van regnar la repressió, els assassinats indiscriminats, la violació dels drets fonamentals dels pobles i de les persones que els conformen. No obstant això, encara ens trobem de front amb manifestacions que ens demostren que malgrat voler-lo soterrar, el franquisme encara és present. Sense anar més lluny, el 2015 durant una missa celebrada a la parròquia de Los Jerónimos, a Madrid per commemorar l’aniversari del 18 de juliol, el capellà oficiant va predicar als assistents que: “la Iglesia pide un “nuevo alzamiento militar” para salvar España ante “el auge de la extrema izquierda”. També va exhortar-los a “estar preparados” ante la posibilidad de iniciar una nueva cruzada “por Dios y por España”. Memorables van ser també les paraules del batlle de la vila de Baralla, a la província de Lugo, quan va manifestar sense cap mena de tràngol: “que los asesinados por la represión de la dictadura franquista “murieron porque se lo merecían”. Aquestes paraules van ser pronunciades en un ple municial i davant la petició d’alguns partits de reprovar-les, el PP va impedir-ho.

Mentrestant, a Catalunya hem de continuar presenciant com el poder judicial no s’atura en la seva quimera per inhabilitar o empresonar el polítics catalans, i el PP continua sense permetre que els ciutadans d’aquest país expressem la nostra voluntat pel que fa al futur de la nostra nació. Això em fa tornar a l’inici d’aquest article, perquè passejant per la ciutat m’he adonat que a Igualada encara queda alguna engruna franquista. L’avui carrer de l’Aurora s’havia anomenat, “1ª Centúria de la Falange Catalana”. Imagino que algú altre ho deu d’haver vist, però, el fet és que a la cantonada d’aquest carrer amb el carrer Paradís, a sobre de la façana d’un edifici d’obra vista, encara hi figura pintat amb lletres negres el nom que tenia en el temps del dictador: I això no és tot, a sobre del llindar del portal de la casa situada al número 55 del carrer Nou, hi ha una placa on hi diu que en aquell indret hi va néixer, Sor Rita Mercader i Mussons. Res seria esparverador si al capdavall de la inscripció no hi digués: “Lápida repuesta por la comisión gestora municipal del año 1.939, por haber destruido la anterior, en 1.936, los elementos rojos”.

Esborrar definitivament aquests dos símbols seria una molt bona manera de reblar al feina que s’ha fet en aquest aspecte, durant diversos anys passats. Seria tot un acontentament, poder veure que a Igualada no hi roman ni la més mínima engruna del franquisme.

Eduard Creus