Les Vegueries, com a forma d’estructurar el territori, configuren un model de futur. I la del Penedès ha estat el resultat d’una pressió de la societat civil, molt activa davant la política habitual de fets consumats. Tenim l’oportunitat de desenvolupar un medi eficient en agrupar serveis i descentralitzar el poder, apropant al màxim l’administració als ciutadans i als seus ajuntaments, de manera que les decisions més rellevants es puguin prendre prop d’on s’han d’aplicar. Una forma d’autogovern del segle XXI, amb una xarxa cada cop més densa de nodes administratius que aproximin l’administració i donin capacitat de decisió al territori. De moment, no substitueixen a cap administració existent, però van estructurant-se a poc a poc. En molts indrets tenen ja unes infraestructures importants. Per exemple Girona (2010) disposa d’una seu de 22.000 m² i Tortosa (2017) de 4.354 m², amb una inversió econòmica de 15 milions d’euros. Els funcionaris que hi ha no són de nova creació, sinó de que s’hi reubiquen des d’altres administracions.
El Penedès ha demanat la co-capitalitat i, fins i tot, s’han filtrat els noms d’alguna conselleria que anirien a les quatre capitals de comarca (Igualada, Vilafranca, el Vendrell i Vilanova i la Geltrú). Queda per definir on hi ha d’haver la seu de la Delegació Territorial del Govern i la Secretaria (infraestructura bàsica). De moment només s’ha nomenat el delegat, però l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, davant la falta de pressupost, ha demanat que la seu vagi a la seva ciutat, en un edifici que ja tenen disponible i s’ha manifestat confiada del bon acolliment de la seva proposta.
No voldríem que aquestes decisions, així com els diferents plans urbanístics i de comunicacions es prenguin amb la metodologia habitual, d’amagatotis i en els mateixos despatxos de sempre. La Vegueria del Penedès ha nascut de la demanda d’associacions del territori, que han estat treballant durant més de dotze anys, enfrontant-se a decisions ja fetes i contra dels interessos polítics i econòmics que es mouen sense fer soroll. I voldrien seguir per aquest camí. Seria una llàstima perdre l’oportunitat de ser subjectes actius en el nostre futur. Cal implicació i exigència. Consensuar el que interessa a l’Anoia i ajudar a construir una administració moderna, nodal i lligada a les noves tecnologies. Però hem d’evitar que es converteixi a l’Anoia en un ens ‘només virtual’, on els centres de decisió continuïn estan lluny, com ho han estat fins ara. I el que es vol ací, també ho volen les altres comarques. Aquest és un projecte en comú, que requereix, pacte, consens, dedicació i generositat, però també coratge, recordant que sols no anirem massa lluny.
El Penedès representa el 62% de la Vegueria de Girona, però té 2,5 vegades la població de les Terres de l’Ebre. Fent un paral·lelisme amb el que ja hi ha, estaríem parlant d’una partida pressupostària d’entre 35/40 milions cada any (que per Llei ha d’estar enllestida abans del 2020) amb infraestructures d’una dimensió que rondaria els 12.000/15.000 m² i amb 400/450 funcionaris… Estem parlant doncs d’inversió, despesa i poder que mereix l’atenció deguda. Certament la població de Catalunya no ha canviat amb l’aparició de la Vegueria Penedès i seguim sent els mateixos. Però estem davant el repartiment de responsabilitats i recursos. Per a tothom és molt diferent que els funcionaris estiguin lluny, a la capital de la província i en altres ciutats, o que desenvolupin la seva activitat, de manera descentralitzada a prop nostre. Ni volem seguir dormint a la palla, ni que el futur no el decideixin els ciutadans.
Pere Prat
