És legal, però indecent – Josep M. Ribaudí

39

Sí, ho heu endevinat, parlo de les eleccions municipals on ja es comencen a veure candidats que ni viuen ni coneixen el municipi en que s’han presentat com a futur elegible. Com és possible, ens preguntem molts? Doncs perquè la llei electoral ho permet. Es veu que 36 anys no són suficients per elaborar una llei electoral que corregeixi els defectes i les mancances de la inicial, perquè les primeres eleccions municipals democràtiques, recordem-ho, van ser el 3 d’abril del 1979. Ha plogut molt, però no suficient per fer germinar una llei una mica més “decent”.
Cherchez la femme -busqueu la dona- va escriure Alexandre Dumas pare, en una novel·la d’intriga amb embolic de faldilles. La frase va fer fortuna. Doncs ara hauríem de dir cherchez l’argent -busqueu els diners-, perquè aquest és el motiu. A més candidats en més llistes, més finançament i més possibilitats d’accedir a institucions com consells comarcals; més diners, o sigui, cherchez l’argent, i això és indecent perquè les persones s’haurien de presentar perquè tenen un projecte i poder donar servei.
Recordeu Gil i Gil? Va ser alcalde de Marbella -província de Màlaga-, però ell vivia a Madrid, a 600 km. Es va presentar exclusivament (i ho va dir sense vergonya) per fer diners. I Bartomeu Muñoz, alcalde de Sta. Coloma de Gramenet? Vivia a Barcelona, tot i que després es va domiciliar a Soto del Real, a la presó on van els xoriços VIP d’Espanya; tampoc vivia al municipi. Ahir vaig sentir a un candidat (em sembla del PP) sincerar-se. Es presenta per un poble de Les Garrigues i va dir “no hi he estat mai, però tinc entès que fan un vi molt bo i un oli excel·lent”. Amb el que acabo d’exposar no vull pas assegurar que tots els candidats que no viuen en el municipi en què es presenten ho facin per robar, però continuo preguntant-me: què hi fan defensant un lloc que ni els va ni els ve? Síndrome de la Mare Teresa de Calcuta? Un cor que no els cap al pit? Tenen una amant en el poble en que es presenten? -òndia, aleshores cherchez la femme-.
Per acabar-ho d’arreglar he vist i sentit al Telenotícies dos polítics de pes (?): Pedro Sánchez del PSOE intentant justificar que ho fan per augmentar la pluralitat de l’oferta. Però això què és, un supermercat? I l’altra, la meva mai prou admirada Alícia del PP menjant-se els que va dir fa dos anys (més o menys), explicant que aquesta pràctica ells l’eradicarien perquè no era digne, i ves per on que ara fa veure que no se’n recorda, o que no ho va dir, o… jo que cony sé.
Acabo. Hi ha coses que per higiene mental no haurien d’estar permeses. Les comunitats han de ser defensades per la gent que hi viu, per les persones que caminen pels carrers i es poden trobar amb els seus conciutadans, veïns que hauran d’escoltar per saber el que pensen. I posats a demanar, seria fantàstic que a l’hora de votar, els electors no haguéssim de passar per l’adreçador d’una llista tancada. Puc tenir confiança en uns quants que es presenten per un partit determinat, però a la seva llista hi pot haver un personatge que no vull administrant els recursos del meu poble -per exemple perquè viu a quilòmetres lluny-; doncs amb aquest no li faig la creueta i així intento que no surti. I al inrevés, en la llista d’aquell partit en què no crec hi ha una persona que considero assenyada i dialogant; doncs hi estampo el meu senyal per intentar que formi part de l’equip de govern. Així de senzill. No feu cas als que diuen que els recomptes serien molt complicats. Estem al segle XXI i ja fa més de 70 anys que Alan Turing* va posar les bases de la informàtica moderna.
* Aquest matemàtic anglès és el que va desxifrar el codi Enigma que feien servir els alemanys en la segona Guerra Mundial. Segons els experts el seu descobriment va escurçar la guerra al menys dos anys. The Imitation Game és una peli de l’any passat molt interessant que ho explica, però ara això ens allunyaria del tema pel que he començat a escriure.
Josep M. Ribaudí