Entrevista a Xavier Vives i Sabaté, president de Disseny=Igualada

352

“Si vols canviar una empresa, posa-hi disseny”

Tinc 66 anys d’edat i vaig néixer a Igualada. He estudiat Disseny Industrial, Filosofia, i m’he dedicat molt temps al Màrqueting. He estat també professor, entre d’altres centres, de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis Gaspar Camps. Soc president de l’entitat Disseny=Igualada, que ara acaba de crear el Fons Gràfic a l’Arxiu Comarcal.

Un s’imagina arxivar fotografies, documents, però ens és més desconegut això de guardar cartells, o logotips, o treballs gràfics per una empresa. Això del Fons Gràfic ens era desconegut però ha estat molt benvingut.

Sí, des del món professional però també des d’altres llocs ens arriben inputs que ha estat una bona idea, i feia falta dins del sector. La consciència que els dissenyadors fan una tasca cultural hi és, per part seva. Molts d’ells tenen també una vessant artística, com ara la pintura. Havíem fet algunes exposicions, com les del Miquel Mula o el Toni Raja, i veiem que hi ha autors que ens han deixat, i tenen un patrimoni creatiu molt important, amb treballs de packaging, per exemple, per a empreses de tota Espanya.

D’on va sorgir la idea?

La guspira va ser una fotografia. Algú va preguntar qui era l’autor d’un cartell que sortia allí, i ens preguntàvem per què no es podien guardar, els cartells, o altres materials. A partir d’aquí vam parlar amb l’Arxiu, i de seguida va haver-hi una bona entesa per part de tothom.

El Fons Gràfic ha començat amb força volum?

En aquests moments ja tenim, a part dels autors que abans he dit, la família dels quals està disposada a aportar els seus materials per a l’Arxiu, alguns dissenyadors que ja són jubilats i han fet també les seves aportacions. Alguns són molt curosos, i han anat guardant i col·leccionant tot el que han fet, molt curosament. Hi ha moltes coses, i el problema ara ens vindrà per destriar-ho tot… És curiós perquè hi ha materials, com ara dibuixos, que els autors tenen com a fotocòpies, perquè els originals se’ls va quedar l’empresa per a la qual treballaven.

Amb aquest material penseu fer-ne alguna exposició, de tant en tant?

Se n’ha parlat, d’això, amb l’Arxiu Comarcal. De fet, com que ara hi haurà una nova seu a la plaça del Rei, a l’antiga Teneria, jo havia pensat en fer un espai didàctic, expositiu, tenint en compte que aquí tenim estudis de Batxillerat Artístic. Seria interessant poder explicar i ensenyar què es feia als anys seixanta, els colors que s’utilitzaven, les formes, els materials com el cartronet o el microcanal, les reproduccions a quadricromia… La intenció és aquesta, que això es pugui exposar de forma rotativa, que sigui didàctic. En fi, ja es veurà. Una de les il·lusions que tenim amb tot això del Fons Gràfic és que el material estigui viu. Fa il·lusió també als dissenyadors i a les seves famílies, que potser ho tindrien tot en un armari, i en canvi allí pot tenir una segona vida.

Sou innovadors, en arxivar el material gràfic?

Hem fet alguna indagació, i de moment no hem trobat massa coses, la veritat. Hi ha col·leccionistes particulars, això sí, però una iniciativa pública, no l’hem trobada, de moment.

A Disseny=Igualada sou molt actius.

Pretenem ser molt actius, sí. Ganes i il·lusió n’hi ha, i treballant amb la ciutat. No es tracta només de cuidar als associats, els dissenyadors, sinó que aquests també tinguin una repercussió per a la ciutat. Tenim projectes per fer, estem molt capficats en la pedagogia del disseny en el món empresarial. En el tèxtil, per exemple, moltes empreses tenien pocs dissenyadors. Creiem que l’empresa ha de confiar més en la capacitat del disseny. El dissenyador no és només aquell que fa coses maques, sinó que pot entrar en el sistema de producció de l’empresa, amb el treball de nous materials, per exemple. Segurament, el dissenyador i el màrqueting han de treballar al costat dels enginyers. El disseny avui és el nou “management”. Si tu vols canviar l’empresa, posa-hi disseny.

Que hi hagi tants dissenyadors gràfics a Igualada és conseqüència de l’Escola Gaspar Camps?

No. És més per la potència de la indústria gràfica que tenim, de les més importants d’Espanya, fins i tot d’Europa, en el cas d’algunes empreses. Això ha fet que es desenvolupés un gruix de dissenyadors, que en el seu moment no es deien així, sinó simplement “dibuixants”, que feien el logotip que els demanaven, a mà, sense ordinador. Llavors es feia així, tot artesania. El dibuix el feies i el desfeies moltes vegades, pensaves molt el què havies de fer, perquè si t’equivocaves…. Hi havia treballs molt delicats. Precisament perquè aquí hi havia una indústria gràfica tan potent, tenia sentit fer una Escola de Disseny com la Gaspar Camps.

S’ha dedicat molts anys a ensenyar. Tenim a la ciutat una bona formació per a aquesta indústria tan potent?

Crec que sí. A la Gaspar Camps fins i tot hi ha gent que ha acabat la carrera de Belles Arts, i hi van per aprendre una mica l’ofici de disseny. Hi ha alumnes que han anat a escoles com Elisava, o Massana, a Barcelona, i ens diuen que s’avorreixen. A Igualada tenim una escola que fa una funció molt professionalitzadora.

El dissenyador gràfic, es fa, o ja s’hi neix. És una feina vocacional?

Penso que en gran part, es fa. No és el dibuix, el més important, sinó tenir criteri. Hi ha gent que és poc il·lustradora, però té el cap molt ordenat. Hi guanya més la sensibilitat, que no la traça amb la mà. Sempre hi ha una part de vocació que és important, però crec que és més important tenir la capacitat de veure les coses ordenades, i saber què és el que vols comunicar, i com ho vols fer.

Jordi Puiggròs