Entrevista a Xavier Badia Cardús, coordinador dels voluntaris penitenciaris de Justícia i Pau

96

“Preferim que qui ha comès un delicte estigui aparcat, com més temps millor”

Vaig néixer fa 64 anys a Barcelona. Soc llicenciat en Filosofia i Lletres per la UB. Vaig ser professor i director del IES Pere Vives Vich. Regidor de Cultura i tinent d’alcalde per Entesa per Igualada. Ara soc coordinador dels voluntaris penitenciaris de Justícia i Pau.

sdr

A mode de resum, perquè la gent ho entengui, quina és la vostra tasca a les presons?

En aquest moment a Justícia i Pau tenim 55 voluntaris de presons, i el nostre objectiu és donar suport a les persones que estan privades de llibertat. Ajudar a augmentar la seva confiança per tal que facin un procés personal cap al desistiment, és a dir, que quan surtin estiguin en condicions de no tornar a delinquir. És donar segones i terceres oportunitats a persones que han comès errors, a vegades esgarrifosos, però que tothom té el dret a refer la seva vida.

Què et va portar a arribar fins aquí?

Va ser una cosa una mica especial. Vaig estar treballant a la Generalitat amb temes de drets humans i quan vam acabar, amb el canvi de govern, vaig tornar a l’ensenyament però vaig voler anar a donar classes en una presó. Vaig demanar una comissió de serveis a la Generalitat i em van donar una comissió de serveis en una escola d’una presó. A partir d’aquí vaig conèixer aquest món, i quan em vaig jubilar sent mestre d’una presó vaig decidir dedicar-m’hi com a voluntari.

En quines presons participeu?

Som presents a tots els centres penitenciaris de la província de Barcelona. Hi som a Model i Wad-Ras, Brians 1 i Brians 2, Quatre Camins (joves) i Lledoners.

Anem a la pràctica, quines activitats desenvolupeu?

Fem tres tipus d’activitats. Una és reforç escolar, és a dir, a cada presó hi ha una escola d’adults llavors tenim voluntaris que fan reforç escolar amb coordinació amb un mestre titular. Fan ensenyaments obligatoris, castellà, català, anglès, preparació pels exàmens per a majors de 25 anys, suport a persones que estudien a la universitat. La segona, fem activitats culturals vàries com teatre, dansa, tallers artístics, lectures… I tercer, acompanyament personal, és a dir, anar a veure aquelles persones que o no tenen família o la família no vol saber res d’ells.

En quina activitat veus que els interns evolucionen millor o valoren més?

El nostre objectiu és donar suport a aquestes persones, és a dir, el que l’intern valora és que el voluntari estableixi un vincle que és molt diferent del que estableix amb els funcionaris i treballadors de la presó.

Tots els interns poden participar en les vostres activitats?

Sí, però han de voler, han d’acceptar ser acompanyats.

Em podries explicar alguna anècdota o cosa que hagis vist que t’hagi emocionat o impactat.

Recordo molt el primer dia que vaig entrar a la presó, l’impacte del primer dia és molt fort. Has d’entrar acompanyat, no s’obre una porta fins que no es tanca l’anterior. És un ambient hostil, molt repressiu, jo hi vaig entrar amb molta inseguretat. Després sobretot vas veient que dins de les presons hi ha molta vida.

Hi ha diferències depenent de la presó que aneu a l’hora de fer activitats? És a dir, el “target” d’interns?

Cada presó és un món. Cada presó té la seva pròpia dinàmica, tenen la seva pròpia cultura. I també cada mòdul és molt diferent dins de cada presó. Normalment estan agrupats per tipus de delictes i això sí que dona perfils diferents més marcats. Els perfils de les persones determinen molt l’ambient general, i això també afecta amb la relació amb els voluntaris.

Com us afecta el tancament de la Model?

Allà hi tenim molts voluntaris que en principi es quedaran sense activitat. Ara estem intentant reconduir les persones que estan fent voluntariat amb nosaltres cap a altres presons, però les altres presons són fora de Barcelona. Són sobretot gent gran que fa temps que van voluntariat ens és difícil que vulguin continuar. Estem intentant reconduir-los però per als voluntaris que viuen a Barcelona vol dir agafar el cotxe, desplaçar-se i això sempre costa, sobretot la gent gran.

Hi ha voluntaris joves i voluntaris grans, quins són els perfils dels voluntaris? D’on venen?

Hi ha de tot. Tenim voluntaris jubilats que procedeixen dels àmbits tècnics, també tenim força gent procedent de l’ensenyament. I la gent jove que se’ns acosta, que n’hi ha molta, sobretot venen de l’àmbit social, gent que estudia o ha estudiat criminologia, dret, treball social, psicologia… Després també tenim casos de gent que s’han sensibilitzat davant d’aquest tema per algun motiu personal. És molt variat i això és una gran riquesa.

Hi ha casos com el teu que ja veniu del món de l’ensenyament i tot acompanya, i gent que potser ve pel contrari, el típic enginyer que ha hagut d’estar tancat en un despatx tota la vida i potser ara té ganes de fer aquestes activitats més humanes.

Sí, és un voluntariat una mica silenciat, la societat en general no vol saber gaire de les presons. La societat preferim que el qui ha comès un delicte estigui aparcat i ho estigui com més temps millor. Això també passa amb el voluntariat una mica, és silent, callat.

Ton Casellas