He nascut a Igualada, estic casat amb la Regina i tenim dos fills bessons de vuit anys. Sóc gerent i pilot de globus de l’empresa Camins de Vent, fundada fa catorze anys. Tenia una fàbrica de gènere de punt i afecció a volar en globus. Quan va arribar la crisi, el hobby es va convertir en professió. Ara tenim sis globus i volem a qualsevol lloc de Catalunya, on ens ho demanin.
Per què volar en globus?
És un esport amb una gran component turístic i publicitari. Ens permeten volar de forma molt tranquil·la i segura, apta per a tota mena de persones. Actualment disposem fins i tot de globus adaptats per a persones amb cadira de rodes. Avui tothom qui vulgui pot volar.
És segur?
Molt. És l’aparell per volar més segur que existeix. L’any passat hi va haver un accident. Feia més de trenta-dos anys que no hi havia cap accident a Catalunya. Amb la quantitat de vols que es fan, és una xifra mínima.
Camins de Vent vola per tot Catalunya. Quin és el lloc més maco?
Això ens ho pregunten tots els clients que no saben on volar. Catalunya, per sort, és meravellosa a tot arreu. Si voles a l’Anoia o al Bages tens Montserrat de fons. Si voles a la Cerdanya tens les serralades del Cadí i del sud de França. Quan voles a l’Empordà veiem la badia de Roses i el Pirineu al fons. Potser el lloc més desconegut és Lleida i, en canvi és espectacular amb tots els camps quadriculats i al fons el Pirineu lleidatà i el Montsec. A qualsevol lloc de Catalunya que volis, veuràs un paisatge meravellós. Inclús a Osona, en un dia de boira baixa, puges per damunt del núvol i apareix el sol. Flotes per damunt d’un mar de núvols.
Què passa si vols anar en direcció a Montserrat i el vent t’empeny cap a Cervera?
Volar en globus vol dir que saps d’on surts però no on aterraràs. Per sort cada vegada hi ha previsions meteorològiques més ajustades i sabem si tindrem vent de llevant o de ponent. A més engeguem un globus d’heli per veure quina direcció agafa. Sempre ens segueix un vehicle de rescat, que ens torna a casa.
Si voleu cap on us porta el vent, quina mena de control teniu en un globus?
És veritat que no tenim control de direcció però tenim control de pujada i baixada, que ens permet anar trobant els corrents que ens portin cap on volem anar.
A nivell internacional quin és el lloc més fantàstic on has volat?
Som clients i amics d’Ultramàgic que de tant en tant munten aventures en països on mai s’ha volat. Fa quatre anys vàrem anar a volar per damunt del Kilimanjaro que va ser una experiència excepcional. Aquest any ens ho han muntat a Madagascar i ha estat una altra gran experiència. El lloc on més s’està volant actualment és la Capadòcia, a Turquia.
Com se’t va ocórrer passar del gènere de punt als globus?
És més fàcil afeccionar-te als globus a Igualada, on hi ha una fàbrica, que en un altre lloc. Va ser culpa de l’European Balloon Festival. El primer any demanaven voluntaris i la meva dona hi va participar i, amb ella, jo també. Ens vàrem fer molt amics amb pilots de globus. Vàrem aconseguir un globus, una mica patrocinat per Pujalt i així va començar l’aventura. Inicialment era un hobby, però amb la crisi del gènere de punt, es va convertir en empresa.
El futur dels globus és el turisme?
El futur està entre el turisme i la publicitat. Actualment el noranta per cent dels vols que es fan a Catalunya són turístics.
Què es veu des del cel d’Igualada?
Els que vénen de fora es pensen que Igualada només té indústria, però quan volen en el globus veuen que Igualada és molt petita i està envoltada de boscos i camps. Veus molta més natura que en altres llocs.
La gran aventura de la teva vida és Camins de Vent?
La gran aventura és viure cada dia amb els ulls ben oberts. Si fa dotze anys m’haguessin dit que tindria una empresa de vols en globus no m’ho hauria cregut perquè estava molt a gust amb les meves màquines de gènere de punt. Allò sí que era una aventura: fabricar, cobrar dels clients, guanyar mercat, pagar impostos…
Igualada és la ciutat dels globus?
Sense cap dubte. Els vint anys de l’European Balloon Festival fan que tothom que vulgui veure molts globus volants junts, vingui a Igualada.
Jaume Singla, @jaumesingla
