En motiu de les Festes Culturals de tardor, que duren fins al novembre, hem parlat amb l’alcalde de la Pobla de Claramunt, Santi Broch (CiU). Hem tocat temes com els problemes amb l’IBI de l’any passat, el Castell de la Pobla, l’estat del riu i la problemàtica dels porcs senglars.
Compartiu consistori amb Participa, Junts per la Pobla i ERC, però els regidors són tots de CiU. Funciona bé aquest conglomerat?
Som 6 regidors al govern i 5 a l’oposició. Hi ha dos o tres temes importants com són els temes dels pèlets i de l’antiga fàbrica paperera que estava situada a dins del poble. I bé, tot això va una mica relacionat amb el POUM que esperem fer l’aprovació inicial. Això va lligat també a unes cartes que hem rebut a l’Ajuntament per part de l’oposició en el qual estem intentant pactar mesures correctores amb aquesta empresa i lligar-ho tot per poder viure en pau i tranquilitat. Això no vol dir que s’arribi a cap baixada de pantalons, sinó que volem fer un conveni per aprovar el POUM. Això és amb el què estem batallant en aquesta legislatura des de l’equip de govern.
I quins projectes heu pogut tirar endavant junts?
Tirem endavant projectes que hem donat a les Meses de Concertació que passaran pel ple aquest dijous [ahir pel lector]. Un és posar més semáfors a la carretera dels de pulsador, perquè els que hi ha ara estan molt separats i no pots travessar en tot el poble. Hi haurà tres semàfors nous, això esperem tenir-ho acabat el 2017. També hem de connectar els dos aparcaments perquè amb les places que hi ha ja n’hi ha suficient però si no trobes lloc has de donar tota la volta. Ja pensant també que per aquí ens hi passarà la Via Blava. Tenim pendent també les reformes de l’ateneu Gumersind Bisbal, ja fa anys que vam canviar una mica la fusteria perquè estava podrida i ara farem millores de calefacció. També volem solucionar el tema de l’enllumenat del Xaró, que fa 20 anys que no s’ha canviat i ara es ficaria tot nou amb leds, això es faria entre el 2017 i 2018. I si tenim temps, volem fer una pista polivalent descoberta. Tot i tenir més ganes de fer-ne, aquests són els assequibles.
S’ha aclarit ja del tot el problema administratiu que vau tenir amb el cobrament de l’IBI?
Va ser un error que assumim tots plegats, tant tècnics com polítics encara que fos un problema tècnic, però els polítics potser a vegades no supervisem prou. Nosaltres voliem baixar i hem pujat. Per tant, el que s’ha fet i des de la Diputació així s’ha dit, és que aquest any no es poden tornar els diners, perquè hi ha una jurisprudència que diu que seria il·legal. Per tant, si algú ha tingut problemes ho ha pogut pagar en 3 o 4 quotes, en el qual la última seria l’any que ve i ja se li aplicaria la reducció. I els qui no, se li pagarà l’any vinent sumant la reducció i la diferència pujada aquest any passat. I l’altre any ja podrem aplicar la reducció del 10%. Hi ha hagut 30 o 40 queixes, tenim uns 1600 usuaris que paguen i tothom ha pogut fer l’esforç. Va ser un error de fòrmules al voler-lo baixar.
Fa uns dies vam publicar un vídeo de porcs senglars voltant per la llera del riu a la Pobla, heu pres mesures?
En som conscients. Aquí tenim dos avistaments de porcs senglars. Un que és aquí on es va gravar el vídeo, sota de Can Solà i el barri de Sant Andreu, que tot això és la mateixa manada. I hi ha un altre avistament a Can Galán. Nosaltres ho hem intentat però no podem fer res, perquè com que són urbans no poden fer cacera. Per tant, hem contactat amb una empresa que es diu EcoCaptura que es dedica a això. Hem volgut veure quin risc suposava per si valia la pena, ja que val uns 7.000 euros. El què fan és un avistament amb càmares per veure quants n’hi ha i després es posa un tancat per capturar-los. Els de la zona de Can Galán no són perillosos perquè són pocs i no arriben mai al centre del poble. El problema són els altres, que travessen la carretera. Per tant, zona urbana, és perillós. A més, si porten cries poden mossegar i porten algunes malalties infeccioses. Ho farem perquè ens preocupa sobretot el què puguin fer a la persona, per seguretat.
En els comentaris que vam rebre, es va obrir el debat sobre el mal estat de l’aigua del riu. Hi heu posat l’ull?
Vaig tenir una reunió amb l’ACA aquest estiu abans de l’agost i vaig demanar un informe de l’aigua. L’estat del riu Anoia és preocupant i no preocupant. No hem d’oblidar que fa 20 anys això era una clavaguera i ara hi ha fauna, encara que sigui poca. Però no està en perfecte estat, els hi costa molt a les depuradores de Vilanova i Igualada, sobretot en segons quins materials com el níquel. L’informe que vam demanar volia que no fos tècnic, perquè et diuen dades que desconeixem. Volem un informe entenedor.
A mitjans de juny vau firmar un conveni entre Cultura i l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt per gestionar el Castell. Què us aporta aquesta col·laboració?
Això és una antiga reivindicació que tenien des de l’Ajuntament. L’anterior alcalde i regidora, van firmar un conveni a 10 anys, des del 1995 al 2005. A partir d’aquest any va plegar el Jaume Armenteres – l’alcalde – i es va deixar aparcat. Fins ara han sigut uns anys que els convenis que se’ns feien eren anuals i a més amb tota la incertesa política, però ja vam dir prou. Vam seure amb la regidora i amb Cultura perquè ens diguessin què hem de fer o què no podem fer, què hem de pagar i què no, etc. Amb aquest nou conveni el que tenim és: l’Ajuntament se n’ha d’encarregar d’això i paga això i la Generalitat la resta, a part d’una petita subvención. Per exemple, la persona encarregada de visites o el manteniment el fa l’Ajuntament, i la difusió i promoció cultural la fan des de la Generalitat. El conveni també diu que ens hem de reunir almenys un cop l’any.
Per tant, es pretén explotar el Castell com a gran reclam turístic i cultural?
Sí. Des de l’àrea de promoció turística de la Diputació s’està parlant que d’aquí pocs anys Catalunya serà turística perquè molta gent de les zones de centre-europa estan envellint i seran gent que tindrà els seus estalvis i el seu benestar. Ja ens estem trobant gent que té algun apartament turístic per aquí, gent que ve a fer turisme de bicicleta, etc. La Diputació ja està fent campanyes en què la Catalunya Central l’anomenen paisatge de Barcelona, així descentralitzen el turisme. Ja tenim també molta zona de turisme rural com l’Alta Anoia, semblava que estiguessin bojos i els ha sortit molt bé. Per tant el turisme pot ser un gran motor econòmic a la comarca, tenim ganxo. Per això també es va fer la promoció “Anoia terra de Castells” des del Consell Comarcal. També volem fer un bitllet combinat que el puguis comprar a plaça Espanya.
La indústria paperera continua sent el gran motor econòmic del poble?
Va ser i és part del motor econòmic del municipi. No hem d’oblidar que Miquel i Costas ha fet una gran inversió els últims anys, Unió Industrial Paperera any rera any va innovant i fent canvis. Van creixent les dues, que són les més importants. Però si això ho uneixes al polígon industrial dels Plans d’Arau tens moltes empreses de diferents sectors. Megaplast per exemple té 400 treballadors i si vas sumant els de totes les empreses, potser hi ha unes 3.000 persones. Per tant, hi ha més persones treballant a la Pobla que no pas vivint-hi. Això és clar, genera un benefici econòmic important.
Heu dedicat esforços a la millora de la pàgina web i xarxes socials, fet destacable en un poble petit com el vostre.
Sí, amb la nova legislatura hem posat un regidor de Comunicació – Lluís Pérez – que tenia l’encàrrec de renovar pàgina web i xarxes socials. La Diputació ens ha pagat la nova pàgina web i ara estem pendents a finals d’octubre de treure una aplicació pel mòbil. Aquesta aplicació servirà per avisar de qualsevol incidència tècnica, s’hi posaran notícies.
N’estan satisfets els poblatans?
Hi ha feedback en el sentit que hi ha seguidors i la gent va consultant. Les pàgines web si estan ben fetes criden l’atenció i aquesta està bé. La Diputació ha canviat una mica el xip de les pàgines que ha anat fent noves, més visuals. A més, amb això de les noves tecnologies ens hi hem de posar tots.
Com va anar aparèixer per primer cop el Premi Gumersind Bisbal?
Bé, el premi el van instaurar alguns prohomes del municipio a través de Gumersind Bisbal, que era un mecenes. Va fer diners en la restauració i hosteleria a València. Era un home molt humil de la Pobla, que va marxar de jove a València i va fer diners. Després es va instal·lar a Barcelona i venia a estiuejar a la Pobla. I va dir que donaria uns cèntims i van dir bé podem fer un premi de recerca cultural. Els últims anys ha quedat desert alguna vegada, però això demostra la categoria que tenim. L’últim se l’havia emportat l’Antoni Dalmau que parlava sobre el franquisme a l’Anoia. Des del 2005 el premi l’instaura l’Ajuntament perquè després de 35 anys ja no queda res. Seguim amb les mateixes bases. El veredicte el dónen els entesos encara que jo també participi en el jurat. A més cada any convidem a una persona de certa referència, de diferents mons. Alguny any ens hem plantejat canviar el premi a novel·les, però seria molt difícil d’avaluar.
Ara amb les Festes Culturals tindrem actes fins a finals de novembre, en destacaries algun o estan tots en la mateixa línia?
Primer només hi havia el Premi Gumersind Bisbal i després ho vam convertir en les Festes Culturals de setembre, i ara de tardor. Tenim teatre, exposicions i música al castell gràcies a la Fundació Cultural Castells de Catalunya. La quesito és anar fent coses durant tot l’any.
