Entrevista a Pere Camps, regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Igualada
E

25 d'agost de 2017

El regidor de Cultura d’Igualada, Pere Camps, compleix amb aquesta la seva tercera Festa Major des de que va assumir el càrrec, després de les darreres eleccions municipals. En aquesta entrevista explica la seva opinió sobre el model de festa a la ciutat, i els darrers canvis i propostes que han arribat des d’algunes entitats, com la Festhi o Coll@nada.

Unes quantes activitats més que l’any passat. Gairebé cent-quaranta. És el que li convé a una ciutat com la nostra?

Té a veure molt amb la quantitat que tenim d’entitats, associacions… N’hi ha moltes, i ens fan quedar bé. Recentment hi va haver un acte a Rubí, i allí hi havia el que avui ja és conseller de Cultura, Lluís Puig. Va convidar Igualada precisament com a exemple del seu volum d’entitats, i la seva potència cultural… Tenim una associació fotogràfica de l’any 29, uns Reis que tenen 121 anys, els traginers 196, la coral la Llàntia 141… No ens ha d’estranyar que la gent quedi parada, quan veu això.

Cada any, quan començeu a preparar la Festa Major, què és el que busqueu des del departament de Cultura?

L’objectiu principal és que, durant una setmana, hi càpiga tothom. Talment és com si haguèssim de muntar un aparador. Tenim els productes, i cal ordenar-los i presentar-los. Que arribi a totes les edats.

També hi ha espai per les minories, veig. La cantaora de flamenc català Mayte Martín, per exemple.

És cert. És un atreviment, portar la Mayte Martín. Però té el seu públic, i un estil francament interessant, aflamencat, desgarrat, que barreja soul amb jazz i boleros, molt personal. Està bé que Igualada se l’escolti. També vé gent molt més coneguda i de públic més ampli, com el Cris Juanico, l’exlíder de Ja t’ho Dirè…

S’ha canviat d’espai el Piromusical, de Cal Font al Parc Central. Per què?

Perque llueixi més. A Cal Font crec que el castell de focs creava una certa angúnia. També, per la volumetria que tenia l’espai, i per qüestions de seguretat, els petards que es feien
servir havien de ser d’un tipus determinat. Els de Pirotècnia Igual en saben molt i quedava molt bé, però ara, amb l’amplitud de l’avinguda Catalunya i les dues hectàrees del Parc
Central, serà més espectacular i còmode, i ens gastarem menys diners que abans.

No és una Festa Major amb grans noms. A Igualada no venen mai grans cantants, grans grups… Està fet expressament?

Mirem de fer un equilibri. Pensa que això que dius vol dir gastar-se un 20% del pressupost de tota la Festa Major en només dues hores… Ens sembla un disbarat. I tampoc saps mai si ho fas a gust de tothom. En canvi, venen conjunts de diferents estils, prou dignes. Pensem també que no fa encara ni un mes de temps que hi havia el festival Anòlia. No cal competir. La gent gaudeix igualment, i la despesa queda molt més repartida amb tanta
activitat.

Cada any tenim una mica de “soroll” a l’entorn de la Festa Major, recentment des de la Festhi i la Coll@nada. Té alguna cosa l’Ajuntament amb la Festhi, o és a l’inrevés?

No hi ha res amb ningú. Cadascú té el seu punt de vista, i ja està. Però prefereixo veure tot això que dius en el sentit que fa que la Festa Major no sigui mediocre, avorrida. Vol dir que
està viva, que hi ha il.lusió per fer coses. Les entitats són la base. Mira la gent de Dessota, que porten tota la imatgeria, des de fa molts anys, amb dignitat i rigurositat. La Festhi fa sis anys que hi és. Ens hem de treure el barret per la feina que han fet de recuperació
històrica. Sempre han tingut el seu espai i mai hi ha hagut un problema. La reivindicació que fan ara és que voldrien que el 24 d’agost fos festa.

L’alcalde ja va dir que, d’això, res de res.

És una minoria, qui vol que sigui festa sempre. Si cau entre setmana, poca cosa podríem fer, si vols, per exemple, convidar gent de fora. Seria festa en honor del Sant, i prou. Anar a missa i fer la processó… És molt pràctic que hi hagi aquests tres dies seguits que tenim, sempre. El temps, la societat i la història ho posarà el seu lloc. De moment això no ens
amoïna gaire, a nosaltres.

Està d’acord amb la proposta que fan que la Festa Major sigui declarada d’Interès Nacional?

Ho trobo molt bé. Però s’ha de fer pas a pas. L’Ajuntament ha de vetllar que hi participi tothom. S’ha de fer entre tots. El que ha proposat la Festhi és un primer pas, digne, que
s’ha de tenir en compte.

L’espai de les Barraques va ser un gran descobriment per a la Festa Major. Gairebé per sorpresa, ara la Coll@nada, que en va ser la impulsora, l’abandona per crear el seu propi espai al Pati Vila. Creu que la societat igualadina ho ha entés, això?

Ja ho veurem. Recordem que l’espai de Barraques ja va ser una evolució històrica del que, en el seu dia, va ser la Festa Major Alternativa, aquella que es va començar a fer al parc Puigcornet. La Coll@nada sempre ha volgut tenir aquest rol alternatiu, i de fet això és la gràcia, podríem dir, la raó del seu èxit. S’ha de reconèixer que l’espai de les Barraques s’havia convertit una mica perillòs, per la gran quantitat de gent que s’hi acostava cada dia. Ja es va mirar d’esponjar l’any passat, posant l’escenari en un altre lloc, més seguretat, més metres entre barraques… Potser d’aquí ve ara aquest canvi. Bé, veurem què passa. El Pati Vila és relativament a prop, però tinc por que allò acabi esdevenint petit, també. Potser la solució seria canviar tot l’espai de Barraques i traslladar-lo a un altre lloc, més ampli. Anirem veient com evolucionen les coses.

Hi ha molta gent que pensa que ja no hi haurà barraques…

Sí, sí. No varia res. És clar que hi haurà barraques. El que passa és que hi haurà més espai. Potser això també genera més trànsit de gent entre la plaça del Museu i el Pati Vila. S’ha avisat a tots els veïns pel tema de soroll.

Cada any tenin novetats en la imatgeria. L’any passat va ser el torn dels Nous Gegants Vells, i ara els ha tocat als Gegants de la Ciutat.

Ha estat espectacular. Els han portat al millor especialista que hi ha, l’Aitor Calleja, a Navarra. La restauració que se’ls ha fet ha estat molt important i la veritat és que ens agradarà a tots molt, ja escalfant motors pel que serà, l’any vinent, el seu 75è aniversari.
També s’ha restaurat la Víbria i el Drac. D’altra banda, també s’han restaurat els gegants de Sant Ignasi, que són dels veïns del barri de Xauxa. L’any vinent faran cent anys. L’equip del museu i els propis veïns, que són molt actius, els han restaurat molt dignament.

Jordi Puiggròs

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta