“A Madrid visc molt bé, però trobo a faltar la família i les meves amigues”
Vaig néixer a Igualada fa 33 anys. Sóc soltera però es podria dir que sóc mare de 24 actors i actrius que ara mateix tenen tota la meva atenció professional. Visc en un preciós i ampli pis al barri de La Latina a Madrid, amb una simpàtica italiana i un amic actor.
A Madrid he trobat la meva realització professional, però Igualada serà sempre la meva ciutat.
Com va ser que decidissis deixar una feina estable de bibliotecària a l’Ateneu, per embarcar-te en crear la teva pròpia empresa de representació d’artistes?
Tot i que era molt, molt feliç a l’Ateneu Igualadí, estava en un moment en què volia créixer i fer coses noves. A Madrid em va sorgir una oportunitat de treballar en una productora gestionant les seves xarxes socials però al final la feina no va funcionar i vaig decidir que investigaria pel meu compte i que provaria en què consistia muntar un negoci, o sigui, aprendre a emprendre. Set anys després, tot el que après, les experiències que he viscut i la gent que he conegut en el món audiovisual m’han portat a establir-me com a representant d’actors i guionistes.
Les sèries de televisió són una bona sortida laboral per a actors i guionistes?
Són una bona sortida si t’agafen com un personatge fix o inclús en diversos episodis per l’estabilitat econòmica que donen. Però en realitat l’actor voldria treballar en les altres expressions artístiques i viure d’elles amb tranquil·litat: al teatre perquè és on poden invertir més temps en la creació d’un personatge i rebre una reacció més directa i immediata del públic, i al cinema perquè és el que els dóna reputació i on els ofereixen papers que poden ser més creatius i més profunds.
Els actors tenen una bona presència a les xarxes socials?
Sincerament? No. Però és perquè ningú els ensenya. També passa amb els esportistes tot i que hi ha més estesa la figura del publicista o mànager que els assessora en la seva comunicació digital per incrementar el nombre de seguidors i així tancar contractes milionaris amb marques comercials. Va ser el meu primer intent de projecte emprenedor i algun dia, quan sigui el moment, i tingui els recursos que necessito, el duré a terme, perquè els actors necessiten amb urgència un bon assessorament.
Com es viu a Madrid?
A Madrid es viu molt bé. Sóc molt feliç tot i que m’enyoro d’Igualada, de la meva família, de les meves amigues, de menjar un entrepà amb pa amb tomàquet i de les patates braves del Clein.
Has produït un parell d’obres de teatre i una d’elles va ser seleccionada pel Talent Madrid per un comitè d’especialistes del sector teatral.
Sí, vaig fent incursions a la producció. M’agradaria algun dia, produir una obra de teatre o un pel·lícula, però com tot requereix experiència i diners.
La teva primera idea com a emprenedora no et va sortir, però vares insistir en l’aventura empresarial.
Als Estats Units no et consideren emprenedor si no has tancat dos o tres negocis. I és que l’experiència és un grau i ningú t’ensenya a emprendre. Per això ara m’està funcionant el projecte de representant, per tota l’experiència que he adquirit amb els altres projectes que he volgut posar en marxa.
Els actors i les actrius es deixen aconsellar pel representant?
Com a qualsevol relació has de trobar l’altra part amb la que pots establir una relació de confiança. Per a mi, a més, és el més important a la meva feina amb ells, que hi hagi confiança i que es pugui parlar de tot, de les coses bones, de les coses dolentes, de quins són els passos que els recomano per guanyar visibilitat i destacar-los entre les productores i els directors de càsting. Quan això s’aconsegueix, quan tots dos remeu cap a la mateixa direcció i en el mateix vaixell tot rutlla. I si tots dos encaixeu en la mateixa forma de treballar i d’entendre la professió la confiança sorgeix sola.
Haver col·laborat amb el festival Zoom de l’Ateneu et va ajudar a decidir-te per la representació d’actors?
El que va ajudar a decidir-me a fer de representant d’actors va ser conèixer a la Isabel, la mare de l’actriu igualadina Neus Sanz. La Neus ens va convidar a acompanyar-la a un rodatge de la sèrie Los Hombre de Paco, allò va canviar la meva vida professional sense voler, ja que li vaig crear una web a la Neus perquè l’ajudés en la seva promoció professional i vaig gestionar la seva promoció a les xarxes socials. Per això vaig decidir obrir Mimatuimagen, perquè altres actors veien el que feia amb la Neus i volien que els fes el mateix. El que va ser -i és- difícil és com “vendre” aquests serveis perquè els actors són molt d’anar justos de diners i prefereixen el “yo me lo guiso, yo me lo como” i per això no va acabar de funcionar l’assessoria d’imatge digital tal i com inicialment la vaig muntar…
Jaume Singla
