Entrevista a Montserrat Argelich, presidenta de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada

89

La Montserrat Argelich és, des del passat mes de novembre, la presidenta de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada. La Montserrat sempre ha format part del gremi -ja ve de família- i ja havia pertangut a la Junta amb anterioritat, però al 2012, per motius de maternitat, ho va deixar, reincorporant-se aquest 2016.

L’any 2004 va ser la Pubilla dels Tres Tombs juntament amb la seva germana Mercè; i el seu pare, en Pere Argelich va ser portador de la Bandera Gran el 2013.

Com va anar el relleu de junta?

Doncs la veritat és que va ser una mica precipitat, perquè durant aquests quatre anys vaig sortir de la Junta, fent només petites tasques i ara, quan vaig decidir reincorporar-me es va fer el canvi i va quedar lliura la vacant de presidència. Vaig decidir optar-hi i la Junta va votar a favor meu. A l’Assemblea de socis del novembre vaig presentar la nova junta que jo presideixo a la qual hi ha hagut noves incorporacions, com poden ser tresoreria i secretaria, entre d’altres. La mitjana d’edat d’aquesta nova junta ha baixat una mica perquè d’ella en formem part membres del Gremi que a la Junta del Magí Molas érem els “joves”. Es volia una entrada d’aire nou i amb els canvis i la meva incorporació com a presidenta, a més del fet de ser dona, s’ha assolit aquesta fita.

La gent que formeu part del Gremi ho feu per tradició familiar?

Sí. Tothom és benvingut però s’hi han de dedicar moltes hores i si no ho portes dins t’acabes cremant molt aviat. Moltes vegades a la Junta hi ha hagut relleu de pares a fills de forma natural.

El Gremi és com una gran família i intentes que els teus fills sentin el mateix que sents tu. És una tasca molt difícil: pensa que a la resta d’associacions de Catalunya els està costant molt tirar endavant; actualment sóc la presidenta més jove, de llarg, i hi ha hagut alguna associació traginera que ha desaparegut perquè no hi ha relleu generacional.

Quins són els projectes de la nova junta que encapçales per als propers anys?

En primer lloc ens hem de posar al dia dels canvis que hi ha hagut a nivell legislatiu. Hi ha d’haver una reorganització de la gestió per fer més fàcils les tasques i adequar-nos a les noves tecnologies: és molt important per donar-nos a conèixer i per donar a conèixer el llegat que ens han transmès la incorporació a les xarxes socials. També anem mantenint la nostra pàgina web.

I com a primordial, mantenir la festa amb la seva qualitat i anarnos preparant per d’aquí a cinc anys que celebrarem el 200 aniversari.

Com es presenten els Tres Tombs d’enguany?

Aquest any sortirà el carro de trabuc, que hem restaurat. Es tracta de l’últim carro que va circular a Igualada, l’any 1988 conduït pel “Gallet”. És un carro semblant a aquell, restaurat i pintat de verd i anirà amb tota la resta dels carros del Gremi.

Continuaran obrint la comitiva, com ja van fer l’any passat, els Mossos d’Esquadra, malgrat que estan començant i encara tenen pocs cavalls, però ens agrada que vinguin, i ells, per la seva banda, estan molt contents de venir. També estem molt pendents de la previsió meteorològica.

Quants participants és previst que vinguin a Igualada?

Més o menys com els darrers anys: uns 300 cavalls, entre els que tiben els carros i els muntats i una setantena de carruatges. Els participants als Tres Tombs d’Igualada venen d’arreu de Catalunya. Amb la Federació estem organitzats perquè no se solapin els Tres Tombs de les diverses localitat i d’aquesta manera podem fer intercanvi. A Igualada, de tradició, venen de Martorell, Esparreguera, Terrassa, Sant Vicenç de Castellet, Sant Joan de Vilatorrada, Collbató i Anglesola, que són als quals nosaltres tornem la visita.

Quins són els carros més representatius de la Festa?

A Igualada tenim el carro del Sant que sempre el guarnim de forma especial i amb molta cura, i després hi ha els carros de pes com el dels fogots, el de les bigues i el de la palla. El carro de la palla és el carro amb més pes de tot Catalunya i la tècnica de muntar-lo té el seu secret professional que tenim ben guardat. Els nostres carros són tibats pels cavalls de Cal Fum i quan no en tenim prou, els hem de llogar. Cal tenir en compte que cada vegada hi ha menys cavalls de tir, perquè la gent que té cavall és de muntar. Aquest és un greu problema per a la supervivència dels Tres Tombs.

El Gremi participa en moltes festes de Tres Tombs?

Sí, normalment a tots els que venen a la nostra festa els tornem la visita i també a alguns altres llocs, per exemple el cap de setmana passat vam ser a Santa Coloma de Queralt i als d’Hostalets de Pierola, que no els fan cada any però que l’any que els fan hi anem.

Formeu part de la Federació de Colles de Tres Tombs de Catalunya. Hi ha bona sintonia entre les colles?

Sí. La Federació té 20 anys d’història i hi ha entre 70 i 80 agrupacions associades. Va ser fundada per Igualada i Vilanova i la Geltrú, a més d’algun altre poble i actualment la seu es troba en una casa de pagès a Vilanova i la Geltrú. Tenim un “deute” amb ells, que és organitzar a cloenda de la temporada de Tres Tombs i abans del bicentenari ens tocarà fer-ho perquè Igualada encara no l’ha acollida mai.

La logística de l’organització de la festa ha de ser complicada.

Sí, la logística del dia dels Tres Tombs és una bogeria perquè encara que sembli que cada any és el mateix, sempre sorgeixen coses. La logística va tota a càrrec nostre amb la col·laboració de l’Ajuntament que ens facilitat material, talla els carrers, la neteja posterior, col·locació de taules per als tortells i per a l’esmorzar. Nosaltres, amb tot de voluntaris intercomunicats tenim el recorregut tot controlat perquè no hi hagi cap incident. Es convoca tots els carruatges a la plaça Castells, per anar-los col·locant però ara la plaça Castells ha perdut un dels espais transitables i ens haurem de reubicar pels carrers dels voltants i l’avinguda Balmes ja serveix per organitzar tot el primer tram de recorregut. A l’acabar els Tres Tombs hi ha la feina contrària que és recollir tots els carruatges i desar els cavalls i nosaltres, els del Gremi, quan està tot enllestit, anem al dinar. Enguany comptarem amb la presència del conseller de Territori, Josep Rull que també ens acompanyarà durant el dinar.

Quin criteri se segueix per escollir els portadors de les banderes i la Pubilla dels Tres Tombs?

Els banderers sempre són el número 1 i 2 del llistat de socis que cada any va corrent: els que ho van ser l’any passat passen al final de la llista i així successivament. No és una tasca obligatòria i si algú decideix -per la causa que sigui- no ser-ho, passa el torn al següent de la llista.

Les pubilles han de ser sòcies. Són noies joves del gremi que estan apuntades a una llista a la qual ja les van anotar els seus pares quan eren petites. La Junta l’escull i se li planteja a la noia, perquè com que moltes són estudiants, els Tres Tombs cauen en època d’exàmens i a vegades no els va bé. La pubilla és qui tria les seves dames, que no cal que siguin del Gremi.

Com es nodreix econòmicament l’Antic Gremi dels Traginers?

Bàsicament amb les quotes dels socis i una subvenció de l’Ajuntament.

Per al carro que hem restaurat per als Tres Tombs d’aquest any hem rebut una subvenció de la Diputació de Barcelona perquè era una despesa important. Cal tenir en compte però que hi ha moltes petites restauracions del material propi que fan els mateixos membres del Gremi i per les quals no cobren res, fet que és d’agrair.

Cristina Roma