Entrevista a Maria Gibernau, propietària de la Bona Espardenya

242

“Les bones espardenyes es fabriquen al mercat nacional”

Maria Gibernau: Soc igualadina de naixement i soc la tercera generació que està al capdavant de La Bona Espardenya, a la plaça de Sant Miquel, després del meu avi i la meva mare. Estic casada, tinc un fill i dos nets.

La Bona Espardenya és de les botigues més antigues d’Igualada. Qui la va començar?

La botiga la va fundar el meu avi el 1907. Quan la meva mare va ser una mica gran es va incorporar a la botiga i la van portar entre tots dos fins que l’avi va morir. Actualment la propietària de la botiga encara és la meva mare, tot i que al capdavant hi estic jo. El meu avi era de Castellolí però va perdre una cama, fet que li va impedir dedicar-se a fer de pagès, com ell hauria volgut. Va venir a Igualada, va aprendre l’ofici d’espardenyer i va obrir la botiga. La meva mare, quan va començar a treballar a la botiga, va aprendre també l’ofici i era qui portava la comptabilitat. Entre tots dos van pujar el negoci fins que als anys 70, per problemes urbanístics, es va haver d’ensorrar la botiga vella, que era davant de l’actual, on ara hi ha dependències municipals. Des de l’any 1972 que som aquí.

Al llarg d’aquests 100 anys quina han estat l’evolució de la botiga?

El meu avi va començar només venent espardenyes que feia ell, posteriorment ja en va anar comprant. També venia taps de suro, cordes, morrions per als cavalls, bótes de vi… Al posar-s’hi la meva mare van començar a expandir-se, venent també sabates. Quan ens vam traslladar a la nova botiga ja vam anar tenint una mica més de tot, però dedicant-nos especialment al calçat còmode. Amb els anys el producte que venem, sense sortir-nos de la comoditat, s’ha anant modernitzant, seguint el que ens demanen els nostres clients.

L’ofici d’espardenyer, com molts d’altres, es va perdent.

Quan l’avi va començar a fer d’espardenyer a Igualada n’hi havia 29 fins que només va quedar ell. I actualment cada cop costa més trobar fabricants que treballin amb qualitat, que sàpiguen de la feina (treballar malament és molt fàcil). Les espardenyes de bona qualitat es fabriquen especialment a Castelló i a Terol i totes provenen de petites empreses que treballen de manera molt artesanal. Les espardenyes tipus “càmping” es fan a la Rioja. Quan una espardenya està ben feta el punt ha de ser petit i espès perquè el calçat duri molt més. Per abaratir costos el que fan les empreses és anar eixamplant els punts però els resultats en qualitat són molt inferiors. Actualment les espardenyes només es fan amb jute i sola de goma, el cànem ja no s’utilitza. A la nostra botiga tot el que hi podeu trobar és fabricat a mercat nacional o bé a Portugal perquè jo sempre aposto per material de qualitat.

Encara feu espardenyes o enveteu? Qui compra les espardenyes amb vetes?

Sí, n’he hagut d’aprendre. Fins ara ho feia la meva mare, però per raons d’edat ella ara ja no ho fa i ho faig jo. Compren espardenyes els esbarts, els grups tradicionals, hereus i pubilles i també hi ha persones que ho demanen per a bodes, amb encintats de colors més vius. Hi ha molts tipus d’envetats, algun dels quals encara no he aconseguit aprendre’l. L’envetat típic d’Igualada és amb set vetes lineals (a Valls són també set vetes però són creuades); l’envetat que és més típic és el que en diem “carreter” que té la puntera blanca i tres vetes al davant o el de “pinxo”, que és envetat fins la punta. També el que varia és el color de la veta, que poden ser blaves, vermelles o negres. L’autèntic envetat igualadí és el que porten els Mossos d’Esquadra amb el vestit de gala, però amb les vetes blaves.

Quins tipus de calçat podem trobar a la Bona Espardenya?

A l’estiu sandàlies per a plantilles, sabates bios, que s’adapten molt bé al peu i les avarques. A l’hivern les sabatilles i sabata còmoda. I durant tot l’any botes de muntanya. També tenim calçat infantil.

Un dels vostres productes estrella són les sabatilles. Quins criteris s’han de seguir per comprar la sabatilla correcta?

Agafar marques que la goma sigui bona, que les soles siguin còmodes i que el calçat s’adapti bé al peu. Encara que valguin una mica més els nostres peus ho agrairan i el resultat qualitat/preu sempre surt a compte. I les bones marquen sempre donen bones garanties.

La competència és complicada?

Sí, cada dia les coses són més difícils i la nostra botiga és l’única de la plaça, que urbanísticament està al darrere de la plaça de l’Ajuntament, quedant apartada dels espais més concorreguts. També ens ha perjudicat el fet que per la plaça de sant Miquel no hi puguin circular vehicles perquè a la gent li costa més de venir, han de venir expressament. Per a nosaltres és bàsica la fidelització del client. També ens fa molt mal les compres per internet, però amb això jo no hi puc lluitar, només puc dir que hi ha coses que per comprar-les s’han d’emprovar abans. Si amb unes sabates no s’hi va còmode…

La botiga tindrà continuïtat?

Mira, no ho sé encara. De moment encara hi sóc jo al capdavant i quan em jubili sí que m’agradaria que tingués continuïtat familiar, però no tanco cap porta al que pugui succeir.

Cristina Roma