Entrevista a Marc Castells, alcalde d’Igualada

739

Amb una majoria absoluta còmoda a l’Ajuntament i com a valor emergent del seu partit a nivell nacional, Marc Castells és l’alcalde de la ciutat que més distància ha aconseguit respecte els seus rivals en la història de la democràcia des de 1979. Amb un discurs que alguns consideren ultraoptimista, i amb una política amb una potent càrrega comunicativa, el govern municipal de la ja extinta CiU ha aconseguit sortir ben parat en els últims cinc anys, gairebé sense sentir ni pessigolles per part de l’oposició.

marca
Imagino que la valoració que féu del primer any de mandat deu ser positiva.

Primer de tot estem molt satisfets d’haver aconseguit una majoria, que tampoc volíem que fos absoluta en tots els seus termes. Vull dir que estem intentant que gran part dels acords i dels projectes tinguin el màxim de consens possible. També estem molt contents d’haver assolit un pacte amb el PSC per al pressupost, de manera que aquest va més enllà d’un sol grup polític. Diria que estem complint el nostre full de ruta i el contracte que tenim amb els ciutadans, que no és altre que el compliment estricte del nostre programa electoral, amb propostes dels socialistes que milloren també el nostre projecte polític.

L’acord amb el PSC va ser una gran sorpresa. No li feia falta. Què buscava, amb això?

Hi ha un doble objectiu. Fer entendre a tothom que aquí hi ha un projecte de ciutat que va més enllà d’un partit polític, i amb el PSC i CiU veiem com una majoria amplíssima d’igualadins tenen garantit que els seus objectius de ciutat tiren endavant. També ho fem per a que es vegi que volem fer un projecte en positiu, en clau de sumar. Igualada no es pot permetre quedar-se enrere. Hem viscut uns anys en què semblava que la ciutat tingués una capa d’invisibilitat, que estàvem fora del mapa… S’ha de poder visualitzar que a Igualada som capaços de poder treballar junts per mirar endavant. Les propostes dels socialistes encaixaven en el nostre programa, i a més ells també ho veuen en positiu, fent bones propostes.

El PSC són els únics que fan propostes en positiu? Els altres no?

Em dóna la sensació que la resta de grups de l’oposició estan sempre, com li diria… com enfadats. Veuen les coses en negatiu, no volen sumar. Estem oberts a escoltar-los, però necessitem propostes positives. Insisteixo en que, a voltes, ens ha semblat que no hi ha aquesta actitud per part d’alguns grups de l’oposició.

Se’l veu feliç.

Ho sóc, i molt. Em sento estimat i estimo els igualadins. Algun alcalde veterà m’ha dit que, quan passa els temps, els ciutadans et deixen d’estimar, i tu deixes d’estimar-los. Ara mateix no em trobo en aquesta posició. Veig que estem complint els objectius que tenim. Estem sembrant molt perquè estic convençut que recollirem molt per a la ciutat.

Ni li preocupa que potser ja ha arribat al màxim, amb la majoria absoluta?

Si vol que li digui la veritat, m’importa molt poc la majoria absoluta. El que m’interessa és tenir una ciutat que aposti pel coneixement, per l’esport, que estigui cohesionada, que estigui per ser una ciutat industrial, on es generi riquesa i ocupació. Posar Igualada al mapa.

Diu moltes vegades que voldria que Igualada fos un centre comercial a cel obert, i que tingués una forta component industrial, però les dades són les que són.

Estem en la bona línia. Malgrat haver passat una de les crisi més important de la història, ara mateix hi ha a Igualada mil aturats menys que fa tres anys. Això són dades, també. I les empreses funcionen. Quan vam arribar al govern l’any 2011, el polígon de les Comes tenia un 30% de naus desocupades. Avui està gairebé tot ple. Detectem un cert dinamisme de l’economia de la ciutat, i probablement de la comarca. S’anirà reflectint en els propers mesos. La setmana passada inauguràvem amb el president Puigdemont l’ampliació de l’empresa Buff, on hi treballen 190 persones, que fan des del disseny fins la comercialització, passant per la producció. Tot fet a Igualada. I estem parlant d’una empresa líder mundial, que exporta a 90 països. Ha fet una inversió milionària. A vegades sembla que creiem que aquí no passa res, i no és així.

marca buff

Vol dir que les empreses s’amaguen?

L’altre dia, al Sopar de l’Empresari, els deia que fossin menys tímids, menys discrets. Que tinguessin la capacitat d’expressar els seus avenços, perquè així ajuden al territori. El president Puigdemont em deia que si això que ha fet Buff ho hagués fet un francès, al seu poble li aixecarien un monument i se li farien tots els reconeixements… Sí, aquí sembla que ho fem una mica com d’amagat. Tenim gent molt important que està treballant molt. Jo, com a primer comercial de la ciutat, haig i hem de saber vendre aquests actius.

Els grups de l’oposició coincideixen a dir que vostè ven molt fum. Que si vindrà una empresa molt aviat, que si falta poc per tenir grans notícies… Creu que ha pecat de massa optimisme?

No, de cap manera. Hem de creure’ns que som una ciutat que podem ser de les més importants del país. Si vendre fum és dir que tindrem un nou institut, ho deixo a la seva consideració.  O que si fa dos anys teníem 200 estudiants universitaris, i ara en tenim 400, i després seran 1.000, doncs el mateix. L’anella verda, el parc central que s’està treballant,  el nou centre cívic, que els serveis socials funcionen, que el projecte esportiu de les Comes serà molt important…. Això no és fum, són realitats. Discrepo absolutament, i diria que aquestes lamentacions pessimistes van en contra d’Igualada i dels igualadins. I jo les vull combatre sempre.

Quins projectes veurem en aquest mandat per fer la Igualada que vol?

Intentem no fer cap puntada sense fil. Tot té un sentit. Fixar una ciutat amb un miler d’estudiants universitaris és un projecte de ciutat. Hi ha també una aposta per un cinema, que aquest Nadal serà una realitat. També tenim un nou institut. En el camp dels serveis socials hem de continuar garantint que les famílies amb més vulnerabilitat siguin ateses com cal. En el camp sociosanitari, hem posat en marxa un nou centre de dia, que quan estava a la Plaça dels Porcs, tenia un 70% d’ocupació, i ara en té un 94%. I l’hem posat en un lloc, el barri de Montserrat, que requeria d’inversió pública. També farem una important aposta pel turisme, relacionada amb l’alberg de Cal Maco i el camí de Sant Ignasi, i amb el patrimoni gastronòmic, material i immaterial que tenim. S’han d’obrir totes les portes possibles.

La revisió del POUM va acabar malament, fa sis anys. Tindrem nou Pla Urbanístic, aprovat provisionalment, a final d’aquest mandat?

Les ferides del POUM anterior estan començant a cicatritzar. Ara és el moment que obrim aquest debat, al barri del Rec. Per què? Doncs perquè representa el 70-80% del Pla a Igualada. Volem ser generosos de manera que tothom qui vulgui pugui implicar-se en el projecte de Consulta. Rebrem un munt d’informació que ens permetrà prendre decisions, a nivell polític, de manera consensuada. Un POUM comença a fer por quan es comença a dibuixar… Doncs bé, quan arribi aquest moment portarem ja un any parlant amb tothom. Ningú no es podrà lamentar de no haver-hi participat.

Un Pla que tindrà en compte la Conca d’Òdena?

Ha de ser així. Montbui, Òdena, Vilanova i Jorba hi tenen molt a dir. Volem copsar també les aportacions que facin els municipis veïns.

El projecte de la Zona Franca torna a estar damunt la taula. Hi ha qui diu que s’ha d’enfilar aquest tema, però es diu que vostè no hi aposta, que prefereix primer esgotar el polígon projectat al llindar de Jorba.

Poden anar en paral·lel. El Pla Director Urbanístic del Cuir i la Marroquineria està avançant. Fa uns dies vaig parlar-ne amb el director general d’Urbanisme per tancar ja el pla i poder activar ja les possibles implantacions industrials. Alguna ja està interessada, però ha d’estar acabat abans el Pla Director. Jo només sóc partidari d’obrir altres alternatives, com la Zona Franca o la que fos, però amb dues premisses. Primer, tinc la sensació que en aquests moments d’interinitat pel Consorci de la Zona Franca, no vol invertir en cap lloc que no sigui la ciutat de Barcelona. Segon, estaria obert a escoltar i si cal liderar qualsevol iniciativa sempre i quan passi com es fa a d’altres territoris, que ve primer l’empresa i se li fa el vestit a mida. Com ha passat amb Amazon, o amb el Consorci Recreatiu de Vilaseca-Salou. Ara mateix no hi res d’això, aquí. Ni tenim cap indici.

Però s’intenta?

És que això que li dic no vol dir que no ens estem movent, perquè ho fem tots els alcaldes de la Conca d’Òdena, aquest és el nostre territori. Si això anés del 0 al 10, hi ha vegades que hem estat a punt tenir una empresa, al nou i mig… Però després s’ha bloquejat, i per temes de caire global, com temes financers, o laborals, o per altres països. Això no és gens fàcil. Imagini’s que vingui una empresa i vulgui invertir-hi 200 milions d’euros. S’ho rumiarà una mica, oi? No podem crear falses expectatives, perquè llavors generen frustració. Cregui’m que tots els alcaldes de la Conca, tots sense excepció, són proactius en aquest assumpte.

L’Hospital serà Universitari l’any vinent, al Campus es podrà estudiar Fisioteràpia i Nutrició com a nous estudis… En tindrem més?

Ara tenim un acord estratègic amb la Universitat de Lleida i amb la Generalitat, i ens sentim molt còmodes. Volem arribar al miler d’estudiants. Al 2019 hi haurà ja n’hi haurà 600. Anirem creixent. Al nou grau de Fisioteràpia i Nutrició, de cinc anys de durada, ja estudiaran 25 persones. Això vol dir que, en tots els cursos, acabaran havent-hi 125 estudiants de tot el país. I més amb Infermeria. Miri, tenim el convenciment, tot i que hem d’acabar de concretar-ho, que tindrem nous estudis, importants, de l’àmbit de la Salut. I gràcies al 4D Health, no ho dubtin. Ens ha permès un triangle màgic amb l’Hospital i el Campus. Per això Lleida s’ha interessat en Igualada, i d’altres universitats. També estem treballant en tenir un altre Grau vinculat amb el sector informàtic. Això implicarà  que aviat comencem ja a treballar en l’ampliació del Campus Universitari. Ja n’he parlat amb el president Puigdemont i amb el conseller.

Dos anys i ja s’ha d’ampliar?

Doncs sí. Senyal que estem fent les coses ben fetes. També li haig de dir que el Campus ja es va dissenyar per ser ampliat fàcilment, si es volia. Tot ja és a punt, només cal la carcassa. La inversió serà d’un milió i mig d’euros. Ja hi ha garantida una part del finançament per part de la Generalitat. L’arquitecte municipal ja té instruccions per iniciar el projecte executiu per l’ampliació.

Aviat s’aprovarà la Vegueria Penedès. Ja funciona l’àmbit territorial. A la Catalunya Central no li han fet gaire cas en la seva petició de tenir una delegació de la Generalitat. Cal ja desconnectar definitivament de Manresa?

La Catalunya Central és una pàgina passada de la història d’Igualada. Em sentit alliberats, no hem estat estimats. Ha estat un fracàs. El nostre posicionament és claríssim, en això. Amb el Penedès ens hi sentim molt còmodes, parlo molt sovint amb l’alcalde de Vilafranca i amb l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú. Tot això ajuda a teixir unes complicitats amb el territori que seran molt bones. És un territori de 400.000 persones en el que hi tindrem un paper molt actiu. Esperem que l’Àmbit s’acabi desplegant molt aviat i Igualada hi tingui molt a veure.

Totes les quinieles el situen a vostè en un paper destacat en la nova Convergència que és a punt de formar-se.

Jo em considero un soldat del país i l’instrument és Convergència. Aglutina un espai central del país, que creu en l’economia productiva, en la justícia social, en un país net de corrupció i amb una aposta clara per la independència de Catalunya. Em sento molt còmode generacionalment amb molts alcaldes i amb el propi president Puigdemont. Però no es tracta de cares noves, sinó de llenguatge. Que sigui nou i doni oportunitats a l’esperança per un futur millor. I jo vull ser-hi.

Jordi Puiggròs