Entrevista a Lorena Llamas, ciclista professional del Movistar Team

140

“Vull fer una bona feina i fer-me imprescindible per a l’equip”

Soc d’Igualada, tinc 30 anys i en fa 6 que vaig entrar al món del ciclisme. Vaig començar la meva carrera al Frigoríficos Costa Brava, un equip amateur, i al Bizkaia-Durango, semiprofessional. Treballava al Súpermas fins que vaig rebre la trucada del Movistar Team, ara soc ciclista professional.

Com va començar la teva aventura sobre la bici?

Vaig començar el gener del 2012 fent mountain bike amb una colla que sortíem els diumenges, però no em va agradar gens, estava tot el dia per terra. Al març d’aquell mateix any hi havia colles que començaven a sortir amb carretera i un dia em van deixar una bici i em va agradar molt, se’m donava bé, ja m’havia enganxat.

Ja eres aficionada a les bicis? Allò de mirar-te el Tour al juliol.

Sí, això sí que ho feia. Però no estava gens ficada en el món.

Abans d’entrar al Movistar Team vas estar en un parell d’equips.

Primer vaig estar al Frigoríficos Costa Brava de Girona, era un equipet normal, un club ciclista per poder córrer les copes d’Espanya. I el segon equip on he estat, el Bizkaia-Durango, aquest ja era un equip professional, un equip UCI, però de totes maneres era amateur, perquè jo no guanyava diners. Però gràcies a ells podia córrer en voltes internacionals i del World Tour.

Què canvia quan vas a un equip com el Movistar Team?

Doncs que m’hi puc dedicar al 100%. Jo tenia la meva feina al Súpermas i he hagut de demanar una excedència. Al Movistar et demanen dedicació absoluta, disponibilitat total, cotitzo a la Seguretat Social… Tinc un preparador físic, un nutricionista… Ens donen també el millor material i les millors bicis, igual que les dels homes. Quant a infraestructura és una passada. El fet que faci tants anys que són al món de la competició es nota, saben com va la cosa.

Per al ciclisme femení, que un equip com el Movistar hagi fet aquest equip femení què significa?

Animarà a moltes noies a què es facin ciclistes. Era un esport que si arribaves a l’equip UCI -que aquí a Espanya n’hi ha només dos- ja havies tocat el sostre. A no ser que t’agafés la bogeria de marxar a l’estranger. Amb el Movistar, com que m’hi puc dedicar al 100%, et fa millorar molt com a esportista, a part que t’obre moltes portes per participar en carreres grans.

Ara podràs doncs córrer grans voltes?

Els equips entren per rànquing, segons els punts UCI. Com que Movistar encara no té prou punts per entrar-hi directament, depenem de les invitacions. En principi tenim assegurat que podrem participar en les carreres World Tour.

A Espanya hi ha la Bira que és una volta al País Basc i també hi ha el Giro d’Itàlia que són 10 dies. Però el Tour femení és només un dia, correm l’etapa reina dels homes que aquest any serà als Alps.

Quins objectius et marques?

Pel que fa als resultats ni m’hi fixaré. Jo vull guanyar-me el meu lloc a l’equip, que no s’acabi aquest any, que això duri. Vull fer una bona feina i fer-me imprescindible. Si després en el meu terreny que és la muntanya puc fer una bona carrera i em deixen anar cap endavant doncs perfecte.


Mentalment, quan has de treballar per la líder de l’equip, com ho assimiles?

Quan formes part d’un equip ja ho assumeixes. Un dia et tocarà a tu i un altre dia a una altra, si jo sé que la meva companya és millor que jo, lluitaré perquè ella pugui fer una bona carrera i acabar primera. Molta gent pensa que l’important és arribar tu la primera i no és així. Si un dia soc jo la que va davant de tot, m’hi deixaré la pell.

Com us recupereu entre les etapes quan feu una volta de diversos dies?

Només acabar ja et donen el batut per recuperar, després al cotxe menges fruita, gelat o algun entrepà. Quan arribes a l’hotel, et dutxes i el primer que fas és un massatge de 30-40 minuts i després menjar molt. Sempre vaig amb la dieta i quan arriben aquests dies podem menjar més, perquè també gastem molt més.

El ciclisme també ha evolucionat molt amb la tecnologia, ara podeu saber en temps real l’energia que us queda, els wats que gasteu, aneu amb auriculars amb el director d’equip… Creus que ara les carreres depenen més de l’estratègia?

Ara hi ha molts números pel mig, potser és una mica més fred. Però és tot així, les bicis van tot electròniques, no es pot evitar que evolucioni.

Són curses més avorrides les d’ara?

No, l’essència del ciclisme no es perd. És molt interessant saber les dades que t’aporta.

Tu ets escaladora, en aquells moments que ja no pots més, però segueixes, d’on treus les forces?

No ho sé… [riu]. No penses en res, si hi ha públic ajuda moltíssim, si et queda un gram d’energia l’explotes fins al final. És molt mental, però el ciclisme ja és això, saber patir, ja sigui en pujada o en pla, és molt dur.

Si t’agafa una pájara… què?

A mi m’ha agafat però no fins al punt de quedar-te allà sense poder-te moure. A vegades no menges el que hauries de menjar simplement per no treure la mà del manillar. Jo per sort, sempre he pogut tornar a entrar a la carrera.

Ton Casellas