“El romànic són quatre pedres, Déu i tu”
Vaig néixer i visc a Torelló amb arrels catalanes i franceses. El meu avi va venir de França per treballar d’especialista a la Farga Lacambra. El pare era empresari i músic i el meu fill Xavier és músic, actor i compositor. Jo soc ninotaire, mestre de dibuix i recercador d’ermites romàniques. Pel dibuix vaig renunciar a ser empresari i músic, trompetista, concretament.
Com arriba a dedicar-se al dibuix?
El pare tenia una fàbrica de peces d’ebenisteria, els meus germans havien encarat les seves vides cap a altres professions i em va tocar a mi posar-me al davant de l’empresa. Combinava la feina amb la música, vaig ser trompetista en una orquestra i havia començat a fer dibuixos en una revista molt bona, avui desapareguda, Oriflama que s’enviava a tots els joves que feien la mili i en una altra més local -Rebombori- també desapareguda. La meva dona, Maria Àngels Sanglàs, també treballava i un bon dia vàrem replantejar-nos la vida. A mi em tirava més el dibuix que les altres coses i vaig decantar-me definitivament pel dibuix.
També n’ensenya.
A Sant Pere de Torelló tenien un Casal Cívic que en aquell moment tenia poca activitat. Un amic em va proposar d’obrir-hi una escola de dibuix. A partir d’aquí vaig entrar a col·laborar en altres escoles i vaig obrir la meva escola pròpia -que encara la tinc-. Em varen proposar de fer els dibuixos del 9Nou i de la Veu de l’Anoia, entre altres publicacions.
Lluís Capdevila és també una persona dedicada al servei dels ciutadans.
Durant uns anys vaig ser regidor de Cultura de l’ajuntament de Torelló, monitor d’handbol i durant trenta sis-anys he estat a la organització del Carnaval de Torelló.
Els primers dibuixos que ens va enviar a La Veu eren làmines en blanc i negre. Ara treballa amb ordinador?
Al principi feia el dibuixos en blanc i negre i els havia de portar a la redacció, cosa que em costava temps i diners. Després els varen demanar en color, que va ser més feina… però els mateixos diners. Quan els vaig començar a enviar per e-mail vaig aprendre a escanejar-los i això em va permetre acolorir-los amb l’ordinador. Ara faig el dibuix de base i amb l’ordinador el vaig modificant fins a obtenir el resultat desitjat.
Amb la situació política actual mai li falten temes a tocar.
Cada vegada que escoltes les notícies o llegeixes un diari se t’acudeixen mil temes a tocar. Miro de explicar-ho de la forma més senzilla i directa possible. Potser hauria d’agrair als polítics que em facilitin la feina, però no els ho agraeixo.
Des de fa anys signa amb una estelada.
Soc independentista de tota la vida. Des d’aquell juliol del 2010 que ens varen anular l’Estatut que poso l’estelada a tots els dibuixos. Com l’aranya, que sempre hi és.
Ha tingut moltes denúncies?
Judicials no, però protestes i articles a La Razón, ABC i Mundo moltes. He tingut problemes amb una empresa càrnia d’Osona. Cartes al director per dotzenes. Una del grup de gais d’Osona per una historieta del meu personatge Quirzet. També s’han queixat grangers per les meves crítiques als purins. Les feministes…. Hi ha gent molt susceptible.
És un gran especialista en romànic català?
Conjuntament amb la meva dona, el meu germà i un amic comú, fem un catàleg d’ermites romàniques catalanes. En tenim més de dues mil fotografiades i catalogades, de les quals més de mil set-centes ja les tenim penjades a la web www.rostoll.cat/obaga.
Queda molt romànic per a descobrir?
Per part nostra en queden molt poques. Actualment a Vidrà s’estan fent unes troballes molt maques al voltant del castell de Santa Maria de Besora, gràcies a un mecenes americà que ha invertit en plantar vinyes i ha destinat seixanta mil euros en una recerca arqueològica. Estan trobant totes les pedres de l’ermita i es podrà reconstruir tota amb les pedres originals. Com sempre el que falla és l’administració. Només que posessin un arquitecte a consolidar el que hi ha en perill es podria preservar molt patrimoni.
Porta molta feina fer la recerca?
Les esglesioles que més ens costa de fotografiar són les que el propietari és l’Església. Cada cap de setmana sortim amb la meva dona a fotografiar romànic.
Continua ensenyant dibuix?
Tinc la meva escola amb nou o deu alumnes, vaig a dues escoles i també a una llar del jubilat. És apassionant veure persones grans gaudir de la pintura.
Formarà algun humorista?
Hi ha un noi d’aquí de Torelló -Arnau Solà- que treballa en una empresa d’animació i una noia -Susanna Boronat- que fa uns dibuixos humorístics molt bons, i a més es dedica a restaurar pintures antigues. Hi ha molts bons professionals que han passat un moment o altre per la meva escola.
