Entrevista a Khaled Khatib, coordinador del Banc de Sang i Teixits de Catalunya

29

Khaled Khatib és coordinador del Banc de Sang i Teixits de Catalunya i des de fa 35 anys,
treballa en aquest sector de la salut. Primer ho va fer pel banc de sang de la Creu Roja i ara ho fa per aquest banc, des del 2006 l’únic que hi ha a Catalunya després d’un procés d’unificació.

Quines actuacions esteu realitzant aquest estiu a la comarca de l’Anoia?

Hem estat a Igualada, Vilanova del Camí i a la Llacuna, i serem a Masquefa. Ara a l’agost parem bastant, rebaixem el ritme de donacions, pel fet que fem una marató de sang a finals de setembre. Durant la marató fem unes 600 donacions. El dia 30 de setembre fem la marató a Igualada.

Com s’afronta la campanya d’estiu al Banc de Sang?

Hi ha tres dates crítiques des de fa molts anys. L’estiu, Setmana Santa i Nadal. En aquestes tres dates la gent no té l’hàbit de donar sang, principalment perquè se’n va de vacances. Moltes de les recollides que fem de dilluns a divendres són a empreses i universitats, que llavors estan de vacances i si fa calor o fred la gent no dona sang. Aquestes són les tres causes que fan que les reserves baixin. Al Nadal baixen el 25% i a l’estiu el 30%. Els malalts no fan vacances i el banc ha de garantir el subministrament. Això que es diu que a l’estiu la tendència és que baixin les operacions, no és veritat. Des de fa quatre o cinc anys
les operacions i el consum es mantenen. Les donacions baixen però el consum, no.

Què feu per mantenir les donacions a l’estiu?

Fem moltes coses, com anar pels càmpings o les platges. A Manresa, per exemple, on tenim un banc fix, a cada persona que dona sang li donem un meló gratuït, gentilesa d’una empresa que ens els cedeix. Al mes d’agost donem mig litre d’orxata, també donem coca, entrades per les piscines o anem a les festes majors dels pobles.

Quantes donacions es necessiten a Catalunya?

L’ideal és que s’haurien de recollir entre 800 i 1.000 donacions al dia. Actualment la recollida és entre 600 i 700. L’objectiu és arribar a l’autosuficiència. Com a únic banc de Catalunya necessitem tenir d’estoc a les nostres neveres d’11.000 a 12.000 bosses de sang. Així, si hi ha una catàstrofe, hem de tenir aquesta quantitat, ja que la sang necessita un procés, que dura un dia. Si tenim una catàstrofe avui, i venen 5.000 persones a donar sang, aquesta no servirà fins demà. Actualment estem a 8.900 bosses, amb un dèficit, per
tant, de 3.000 o 4.000 bosses.

Quin és el moment de l’any amb més demanda?

És al gener, perquè venim del Nadal i de Reis, on als hospitals no s’opera, només les urgències, i els hospitals comencen amb un alt ritme d’operacions. Si es consumeixen
mil donacions al dia de mitjana, llavors se’n consumeixen aproximadament unes 1.200. A mitjans de gener comença la campanya de la marató de Catalunya. Sempre a gener perquè és el mes fort. El logo i l’esglògan ens acompanyen tot l’any. L’any passat aquesta campanya va tenir molt èxit, amb una setmana vam recollir 11.000 bosses.

Quina vida útil té la sang?

Nosaltres la sang que donem als hospitals no arriba als 20 dies. Quan ens arriba al banc de sang la portem a una centrifugadora i separa els tres components els quals componen la sang. Aquests són les plaquetes, el component més important, el plasma i els glòbuls vermells. Les plaquetes caduquen als cinc dies, és el component que caduca més aviat. El plasma als tres anys i els glòbuls vermells als quaranta-dos dies.

Cada component de la sang té una funció?

Sí, cada component té unes característiques que fa que tingui unes determinades funcions. Hi ha més demanda dels glòbuls vermells. Tots aquests components van als malalts, però el plasma té un component important que és la proteïna. Amb la sang que traiem, no en tenim suficient i necessitem 30.000 litres de plasma per extreure’n els components necessaris. A Catalunya i Espanya som deficitaris de plasma i l’hem de comprar de fora. Al banc de sang ens hem proposat durant dos anys poder recollir 30.000 litres de sang, 20.000 aquest any i 10.000 el següent. Si dones plasma, cada quinze dies pots donar
sang, i en canvi si dones sang has d’esperar dos mesos per donar sang o plasma.


Quines diferències hi ha entre donar sang i donar plasma, per un donant?

La campanya de donació de plasma va començar fa dos anys, ja que abans a les unitat
mòbils no se’n feien. Les donacions de plasma van amb cita prèvia. L’únic desavantatge és que és una estona més que la donació de sang, ja que són uns 40 minuts. Els avantatges són unes quants, i és que pots fer vida normal, pots desenvolupar les teves activitats de forma normal i al cap de quinze dies ja pots tornar a fer una donació.

Quines són les mesures principals per a poder donar sang?

És molt senzill. El més important, si has passat hepatitatis de gran, sigui l’A, B o C,
no pots donar sang. Si t’has fet un tatuatge són quatre mesos d’espera, i per un piercing
el mateix. Si has fet un viatge a algun país tropical d’Àfrica o Sud-Amèrica, també són quatre mesos d’espera. Si prens antibiòtic és una setmana després de deixar-lo i t’has d’esperar dues setmanes després d’una operació al dentista. També, has de tenir
18 anys i un pes superior a 50 kg, i tenir bona salut. A partir d’aquí, qualsevol persona
pot ser donant. El professional del banc de sang et dirà al moment si pot o no pot donar
sang. Després es rep un carnet com a donant de sang i una anàlisi de sang molt completa.

Es pot enviar la sang com a ajuda humanitària?

No, cada país ha de ser autosuficient i ha de servir la sang que necessita la seva població.
Ara, entre comunitats, a Espanya sí que ens ajudem si fa falta. L’únic que a vegades ens passa és que hi ha pacients d’hospitals que tenen algun anticòs complicat de trobar, però amb la sang hi ha un registre mundial. Pots tenir, per exemple, el grup 0 amb uns anticossos rars. A vegades només ho té un de cada milió i has d’anar a buscar-lo de fora. Fa cinc anys, per exemple, vam haver d’anar a buscar sang per a una senyora de Terrassa a Alemanya. El seu cas era peculiar perquè a Espanya hi havia dues bosses compatibles a Galícia, però la senyora donant també s’havia d’operar la setmana següent, i així vam començar una recerca internacional.

Com se subvenciona els Banc de Sang i Teixits?

Nosaltres som el Banc de Sang i Teixits del departament de Salut. Som una empresa pública però els que hi treballem no som funcionaris. Ho gestiona un consell d’administració i aquest consell guia en la línia que creu que s’ha de seguir. No podem tenir pèrdues, però tampoc guanys. Hem de garantir la sang a qualsevol persona de Catalunya, sigui de la raça o religió que sigui.

Aquest sempre ha estat l’únic banc de sang català?

Personalment porto 35 anys treballant en bancs de sang. Abans a Catalunya hi havia 50
bancs de sang. Amb el temps eren cinc: el de Sant Pau, Bellvitge, Vall d’Hebron, el
del Clínic i el de la Creu Roja, que és on estava jo. A Igualada hi havia un banc de sang
fix de la Creu Roja a l’hospital vell. Cada banc tenia les seves zones. Al 1986 van fer un decret llei que va fer que a Catalunya només hi hagués un banc. Es van anar fusionant
i al 2006 aquesta fusió va donar lloc a l’actual Banc de sang. Ara anem per zones però treballem per un mateix banc. Tota la sang de Catalunya passa per Barcelona i allà se’n fa el processament.

En quin nivell de donacions es troba Igualada?

A Igualada venim cada mes amb la unitat mòbil a Cal Font. En l’última recollida van venir setanta persones a donar sang. La mitjana d’Igualada està en les 38/1000 donacions. Fa dotze anys, quan vaig començar, estàvem al 22/1000. Hem pujat bastant i n’estem contents. La mitjana de Catalunya és del 30/1000, però ara no es treballa amb índex, si no per necessitats. L’OMS deia que es necessitava un índex del 43/1000, però amb les noves
tecnologies hospitalàries això ha quedat desfassat. Programem les campanyes segons les necessitats del país. Volem que la gent agafi l’hàbit de donar sang perquè sigui rutinari. La dona de mitjana tres cops l’any, i l’home quatre cops. A Catalunya recollim 250.000 donacions, i d’aquestes només donen sang un cop l’any 160.000. Això vol dir que només que aquests donessin un cop més a l’any, seríem autosuficients. En això treballem.

Otger Gabarró