Entrevista a Josep Pons, director de la Fira de les Bresques

119

El Josep Pons és el director de la Fira de les Bresques. Entusiasta de la natura, ens explica la importància de les abelles i com podem fer-ho per consumir mel produïda a la comarca.

Què podran trobar els visitants en aquesta segona edició de la fira?

En primer lloc, una ubicació encara més treballada. Si ja era magnífica en la primera edició, aquest any la supera. Ho seguirem fent en un camp de farratge però per accedir als expositors s’hauran de fer uns transectes envoltats de civada i roselles i esperem que d’abelles, papallones i borinots, per entrar en el món dels pol·linitzadors. Per a fer possible aquesta ubicació ha calgut la implicació dels propietaris i de molts col·laboradors, als que els hi ho agraïm molt. Referent al contingut de la fira, trobaran més expositors, més tallers i més regals. A part, els organitzadors ja tenim l’experi- ència de l’any passat i això farà que la fira sigui més cò- moda, amb més atencions i més i millor aparcament.

Aquest any pot ser la consolidació de la fira?

Crec que no, encara queda molt per a fer. No només els dies que es prepara la fira, s’ha de treballar tot l’any, implicant ciutadania, apicultors, propietaris i administracions, i aquest és el repte de la fira. No es poden fer fires sense deixar petjada al municipi i a la seva gent. Si el poble d’Orpí s’impregna de la consciència de fira, la valorarà, lluitarà per la seva continuïtat i la consolidació vindrà sola.

En quina situació es troba l’apicultura a la comarca de l’Anoia?

No som especials a l’Anoia, l’apicultor en general és lluny del lloc que li pertoca. Hi ha molt pocs apicultors a dedicació exclusiva, i aquesta situació li ve donada per la mentalitat dels propis beneficiaris de les abelles, els propietaris de les terres. Uns, no gaires, volen la feina que fan, però no volen les abelles. Altres, els que són més, volen la feina, volen les abelles i volen molta mel. Jo crec que al final, vista la situació en regressió de les abelles, els propietaris d’arbres fruiters hauran de pagar per tenir ruscos, ja que a molts llocs del món ja es fa això. Potser serà la manera que els apicultors es guanyin la vida fent allò que els agrada.

Com es pot saber si la mel que consumim és de qualitat?

Saben d’on prové, cercar els establiments on els proveï- dors siguin de la comarca, o als mercats de productes de proximitat, també a les fires de la comarca i concretament a dues, la Fira de les Bresques a Orpí i Fira Verd a Carme, a ambdues hi han apicultors de la comarca i comarques veïnes amb una mel excel·lent.

On es pot comprar la mel de la comarca?

Per descomptat a les fires, i afortunadament a moltes botigues. Pel que fa a establiments grans, concretament la cadena de supermercats Caprabo, ara de moment té productes de la comarca i concretament mel de l’Anoia.

Com es troba el mercat apicultor català?

La producció mundial de mel és de l’ordre d’1,4 milions de tones, el 60% de les quals es concentra en 7 països: Argentina, Xina, Mèxic, Turquia, Índia, Canadà i Estats Units. Els quatre primers exporten i els altres és per a consum propi. A casa nostre podem arribar a les 3.000 tones.

Per què són tant importants les abelles?

Ja fa temps que es parla que, segons diuen, “una malaltia desconeguda fa desaparèixer les abelles de la mel”, “les abelles de la mel moren a centenars de milers”, o “si les abelles desapareixen qui pol·linitzarà les flors dels arbres fruiters?” Doncs l’abella de la mel “Apis melífera” ho passa molt malament. Les colònies salvatges han desaparegut i als ruscs domèstics moren a milers, per causes no resoltes. En alguns casos, pocs, es pot reconèixer l’àcar Varroa, el paràsit responsable de la destrucció, però en una part molt considerable els símptomes són diferents, en què es produeix un col·lapse de la colò- nia, que respon a un despoblament massiu. Això s’anomena el Síndrome de Despoblament dels Ruscos, i és un problema que consisteix en la desaparició sobtada de colònies d’abella de la mel malgrat que  aquests ruscos comptaven amb reserves d’aliment suficients. En altres i en un àmbit zonal, l’augment dels monocultius agraris, la progressiva urbanització del territori i els efectes de l’escalfament global en les floracions, redueixen l’oferta de pol·len. Però, és un fet important que l’Imidacloprid un neonicotinoide, l’insecticida més venut al món, del grup dels neonicotinoides. Va ser comercialitzat per primer cop el 1991 per Bayer. En analítiques s’han trobat dosis potencialment letals per les abelles fins i tot en el nèctar i el pol·len. La desorientació que provoca aquest plaguicida és al darrere de la pèrdua d’abelles de camp.

I aquí és on entrem nosaltres, què hi podem fer ?

A nivell individual, quan ens conviden els amics a sopar i/o a dinar , hem de portar una planta i/o flors, hem d’incorporar, com es fa a bona part d’Europa, les flors i/o plantes a la nostre vida quotidiana, i si en tenim , hem de convertir els nostres balcons, les nostres terrasses i jardins en oasis de flors mel·líferes. A la fira en trobareu moltes, a la web de l’Ajuntament properament les trobareu totes. A nivell col·lectiu, hem de poder influir en l’espai verd públic, hem de fer saber que volem flors mel·líferes a les jardineres, als parterres, als carrers, a les places i balcons de les institucions , que en els actes públics les flors formin part del protocol. I també important, totes aquestes plantes humils que hi ha a la vora dels camins, carreteres, mitjanes, etc, que no es desbrossin quan hi hagin flors, ja es farà quan siguin seques i siguin un perill pels incendis. Hem de poder canviar la percepció d’allò que està net per allò que està viu.

Com hem de cuidar un jardí per afavorir les abelles?

Hem d’aprendre abans de res que no hi ha males herbes, totes tenen una funció, i allò de dir bestioles, tampoc. Hem de saber que són fauna útil. Si no, qui es menjarà el pugó? Com ajudar-les? Plantant flors senzilles de diferents varietats, oferint diferent menjar, com nosaltres, també ens agrada variar de menjar, no? Hem de buscar floracions des de la primavera fins la tardor. També podem deixar espai per la flora espontània com la rucula, borratja, gerani citronela, estepa blanca, estepa borrera, botja peluda, dent de lleó, sàlvia, mentes, alfàbregues, orengues, tarongina, sajolida, heura, vinya verge, alissum, Bulbs de primavera, tulipes, jacints, dàlies, azalees, alliums, dragonàries, i a la resta de temporada, espígols, romanís, gessamins. També col·locant hotels d’insectes per què les abelles salvatges i borinots tinguin un habitacle on allotjar-se els mesos d’hivern, la seva forma de caseta amb elements buits a dins i tindrem un insecticida ecològic, on s’hi allotjaran marietes i crisopes que acabaran amb els atacs de pugó.

 

Otger Gabarró