Entrevista a Josep M. Planella, empresari i president de l’Igualada Club Gimnàstic Aula

124

“La situació geogràfica d’Igualada és genial”

Soc nascut a Girona, però visc a Igualada des de fa 16 anys. Tinc 51 anys d’edat. Màster i Postgrau en Protocol i en Organització d’Events, em dedico a l’àmbit professional de la comunicació i l’organització de tot tipus d’activitats. També sóc el president de l’Igualada Club Gimnàstic Aula.

La gimnàstica rítmica està més de moda que mai, sobretot entre les nenes. Per què?

Crec que, en el cas nostre, estem recollint una mica els fruits de totes les escoles que hi ha hagut a Igualada en molts anys, tant de gimnàstica com de ballet. La combinació de música amb l’exercici físic, hi ajuda molt, més ara que està de moda. També hi ha el fruit de l’escola esportiva, intentem motivar les nenes que havien fet gimnàstica que continuïn actives en la formació. S’ha fet un salt en els darrers dos anys, estem ja cap a les 125 nenes. Com li passa a d’altres entitats, també estem justets en quant a instal·lacions, sort que l’Ajuntament ens cedeix a més de Les Comes un espai alternatiu al CEIP Gabriel Castellà.

En què ajuda la pràctica de la gimnàstica rítmica?

És un esport que vol molta concentració i dedicació. T’has de preparar molt per després fer una exhibició que no arriba als dos minuts de durada. Hi ha un període molt ample de la temporada en què s’ha d’estar molt preparat. A nivell psicològic és molt positiu per als infants, perquè s’han de concentrar molt, com també la coordinació de moviments i l’equilibri. S’ha d’estar bé físicament per poder fer bé els exercicis. És un esport molt complet.

No només és un esport individual, també d’equip?

Sí, hi ha les dues vessants. Precisament ara l’equip tècnic del club té tendència a fer més equip, perquè som molta gent i si tot fos individual no acabaríem mai. A més, convé difondre la idea del treball en equip i la convivència amb els companys. Si són grups de quatre o cinc, i un no funciona, tot surt malament. La compenetració amb els demés és fonamental.

Què hi fa un gironí, afincat a Igualada?

Vaig conèixer Igualada gràcies a Jove Cambra. Vaig ser un dels refundadors de l’entitat a Girona, i en una trobada vaig conèixer la que avui és la meva dona. En el moment de plantejar-nos de fundar una família, per raons de feina m’era més fàcil a mi traslladar-me a Igualada. Avui dia les noves tecnologies et permeten treballar des de qualsevol lloc. Per la meva feina em bellugo per tot el país, i estar situat aquí és perfecte, perquè estem ben comunicats amb tot arreu. En una hora o poc més et plantes en una reunió a qualsevol lloc del país. La situació geogràfica d’Igualada és genial.

Insisteixes molt en considerar-te un organitzador professional d’esdeveniments.

Sí, perquè la nostra professió està reconeguda, però d’aquella manera. A l’estranger és habitual el “Manager Events”, que és una persona que es cuida d’organitzar un esdeveniment i contractar tots aquells serveis necessaris per a que surti el millor possible. Aquí ja comença a ser habitual contractar-nos per a organitzar un casament, per exemple, però als Estats Units és normal fer-ho per a un bateig o un enterrament, fins i tot. Hi ha gent que ve de la Comunicació, o del Màrqueting, que també acaba organitzant esdeveniments, que està bé, però nosaltres ho fem des d’una perspectiva molt més professional.


De quin esdeveniment et consideres més orgullós?

N’hi ha molts, però ja que estem a Igualada no poc deixar de parlar de la Marató de Donació de Sang, perquè va néixer aquí, l’any 2001, quan a l’Igualada Esquaix se’ns va ocórrer la idea, amb en David Jaume, de fer-ne una aprofitant el 15è aniversari del club. Allí va sortir tot, 12 hores de donació de sang implicant el màxim de gent. Va ser un èxit, va ser la primera que s’havia fet així a Europa. N’hem arribat a fer 60 en un any a tot Catalunya. A Tarragona es van arribar a comptabilitzar 1.650 donants en un dia, que és un rècord. Les maratons de donació de sang va néixer a Igualada, i n’estic molt orgullós.

Doncs això es coneix poc… Tenim poca autoestima, els igualadins? Tu que ets “de fora”, com ens veus? Ens mirem massa el melic?

Sí, sí, em sap greu dir-ho, però sí. S’ha de ser més proactiu i creure més en Igualada. Els de Girona sempre diem que som d’allà, com fa broma moltes vegades el President Puigdemont. És així, i els igualadins haurien de fer el mateix. Obrir-se més, i no creure’s a vegades ser els primers d’alguna cosa, quan a la vora n’hi ha una de millor. Tampoc cal que donem l’excusa de tenir males comunicacions, perquè no és veritat del tot. Hi ha l’A-2 i l’Eix Diagonal i el Transversal aquí mateix. Tot és millorable, és clar, però està molt bé.

Tenim prou coses com per fer-nos referents?

I tant que sí, però estaria bé que fos només una la primera. Totes no poden ser. La moda, els globus, el motor… tot això és molt positiu, però el millor seria apostar per un tema i anar-hi a per totes. Quan ho intentes amb moltes coses passa que no arribes on voldries i algunes acaben morint-se. Es volen tocar masses tecles.

Jordi Puiggròs