Entrevista a Josep Junyent, president de l’Associació per als Agermanaments d’Igualada
E

17 de setembre de 2017

“Un agermanament és com un festeig: si hi ha feeling tot tira endavant”

L’Associació per als Agermanaments d’Igualada som una entitat formada per set persones que neix amb l’objectiu d’apropar la ciutat a altres ciutats europees de tarannà similar per establir lligams d’amistat i coneixement. Som una associació apolítica que va néixer l’any 1989.

Amb quantes ciutats està agermanada Igualada actualment?

Ara són quatre ciutats, amb tres de les quals hi ha una relació molt directa, amb un agermanament molt fructífer. Cada any hi ha diverses trobades. La primera ciutat amb qui es va agermanar Igualada va ser Lecco, a Itàlia, ara fa 31 anys; la segona és Guimaraes, a Portugal, que en fa 26, la tercera és Aksakovo, una ciutat ubicada al Mar Negre, a Bulgària, i ens en faltava una altra que fos propera i que fos a França. Vam estar en contacte amb diverses ciutats franceses, entre elles Grenoble, amb qui hi va haver un “festeig” llarg que no va arriba a fi de bé. Finalment va sorgir Montluçon, a la regió de l’Auvèrnia, prop de Clermont Ferrand. És una ciutat força industrial amb qui, juntament amb la Unió Empresarial hi estem entrant en contacte.

Quins criteris se segueixen a l’hora d’agermanar dues ciutats? Com es fan els contactes?

Es busca una ciutat que sigui similar, tant pel que fa al nombre d’habitants com en els interessos econòmics, culturals, socials. En aquest cas Montluçon, per exemple, ho compleix perfectament, com també Guimaraes i Lecco. El contacte es fa de manera similar a un festeig: busques una ciutat que t’agrada, o et busquen, intentes establir-hi contacte i, si hi ha feeeling, tot tira endavant.

Les altres ciutats també tenen associacions d’agermanaments?

N’hi ha de totes: en el cas de Guimaraes es porta des de l’Ajuntament, per exemple, i en el cas de Lecco hi ha una associació. Cada ciutat té el seu propi mètode.

Quins avantatges té el fet d’estar agermanat amb altres ciutats?

Oferim una porta oberta a tots els igualadins, que saben que quan van de viatge a qualsevol de les nostres ciutats germanes seran rebuts amb els braços oberts. Un dels altres objectius és trencar l’estereotip aquell de “sortir a l’estranger”, ja que viatjant així pots trobar molt bones relacions perquè som ciutats molt semblants. Pretenem trencar fronteres.

L’associació va néixer el 1989. Quin ha estat el seu camí?

Ha estat un camí molt lineal. El que sí que hem de tenir molt clar és que des de l’any 1989 fins a dia d’avui la nostra entrada econòmica ha sofert una davallada importantíssima. Pensa que en principi la Comunitat Europea atorgava unes subvencions molt bones per promoure els agermanaments i avui en dia, amb les retallades, per a nosaltres ja no existeixen. Actualment disposem dels 3000 euros de subvenció de l’Ajuntament d’Igualada i para de comptar. Abans podíem anar a una escola de dansa, per exemple, proposar-los un intercanvi i poder assumir nosaltres una part de les despeses del desplaçament dels nens o nois… ara és impossible. La nostra tasca actual és donar a conèixer les possibilitats, facilitar contactes…

[publicitat]

Actualment qui formeu part de l’Associació?

Ara som set persones que formem un bloc de treball: la Carme Roman, la secretària; el Josep Marquès, que havia sigut president; el Jesús Enrique, que també havia sigut president; en Josep Guixà, que és el tresorer; en Francesc Torras que és advocat; en Josep Maria Ustrell, odontòleg; en Pere Cabré i jo mateix, actualment el president. Som una entitat totalment independent i apolítica. Malgrat tot, tenim una relació estrena i cordial amb l’ajuntament, sobretot amb la Rosa Plassa, la regidora d’agermanaments, i en Pere Camps, el regidor de Cultura.

Quines activitats es duen a terme durant tot l’any?

Tenim un activitat fixa que és la trobada un cop l’any amb representants de les ciutats agermanades. Abans es feia en el marc de la Fira d’Igualada i ara aprofitem fer-ho per la Festa Major. A banda d’això enguany els vam convidar a conèixer la Festa dels Reis, que els va agradar moltíssim i cada any intentem invitar-los en èpoques diferents perquè vagin veient diversos aspectes culturals i festius d’Igualada. Durant l’any es fan sis o set contactes, entre els viatges que fem nosaltres i els que venen ells cap aquí.

Són les entitats qui us demanen participar en actes d’agermanament o sou vosaltres qui els ho proposeu?

De les dues maneres. Si una entitat vol fer un intercanvi amb alguna de les ciutats germanes, es posa en contacte amb nosaltres que li facilitem els contactes per poder anar allà, on dormir, les possibilitats que vinguin ells cap aquí… Tenim la sort d’estar agermanats amb ciutats molt boniques i dinàmiques.

Econòmicament aquests agermanaments han donat algun fruit a la ciutat?

Hi hem lluitat. Amb Guimaraes, per exemple, que hi ha curtit i tèxtil, hi ha hagut contactes. Amb Lecco també, sobretot en el camp de les indústries gràfiques. Potser no han estat els esperats, però cal tenir en compte que al no ser nosaltres econòmicament massa potents també tenim els nostres topalls.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta